Era un estat amb un nivell
d’atur tant alt que el dia del treball el volien treure per no malferir als qui
no en tenien. Al fer això s’adonaren que els pocs que treballaven no se’ls
podia treure tant antiga tradició. Fins l’últim moment els ministres no varen
trobar la solució per fer contenta a tota la població. Tres minuts abans de la
mitjanit tancaren l’acord de la nova llei de festivitat laboral anual.
Decidiren que a partir d’aquell dia es diria: Festa de la cerca de treball. Com
a actes principals s’organitzaria un carrera de sacs plens de currículums, al
guanyador li farien una entrevista de feina i a tots els corredors els donarien
pel sac, perdó, volia dir el sac, com a record de participació.
El pobre ministre va ser
l’únic en no poder fer festa, per tal de que la primera, fos tot un èxit, cosa
que va alegrar molt a la seva dona en poder-se dedicar tot el dia a qui se la
treballava.
Riure per no plorar, això és
el que ens queda als qui patim la precarietat i els busquen sense trobar. Però
hem de sobreviure i amb sentit del humor ho podem fer.
19 comentaris:
Tu ho has dit, riure per no plorar. Em temo que el dia del treball torna a agafar més sentit que mai, les reivindicacions que el van originar ara tornaran a ser vigents.
Genial, garbí i, sense perdre el teu puntet...
Són capaços de qualsevol cosa abans que solucionar el tema, aquests bergants. Clar, com ells són intocables...
Sort que l'humor no es falta, que si no...
Potser que en lloc d'organitzar festes organitzin aquest desgavell de país que desgovernen.
M'has fet riure, que ja te mèrit!
Molt bo, Joan. No m'estranyaria que el que expliques acabi donant la volta, i de la hipòtesi humorística passem a la pura realitat (de fet, això de donar pel sac ja fa temps que ho practiquen).
Ja ens donen pel sac, dia si i dia també...i si les fiquem a tots dins els sacs i les portem a llençar al mar, amb un caramull de pedres perquè no surin??
M´has tret un somriure com sempre fas, gràaaacies!!
Un besset?? Au, per ser tu, mitja dotzena. :)
Com sempre trobes "aquell punt", ni que deu ser molt trist per tonta gent com s'hi troba..
Ets genial i com sempre saps donarli un tot de alegria a la tristesa que ens envolta.
Una abraçada.
Molt bo... situació trista però amb un toc d'humor, és que si nó...
Jo per sort avui he treballat! Et segueixo,
salutacions!
http://humanidadesyalgomas.blogspot.com.es/
Doncs mira, m'has fet riure molt joan!! La cursa de sacs és una bona idea, però jo segurament no hi aniria.... la dignitat per sobre de tot!
Una abraçadeta!
Això , gairebé és humor negre, però s'apropa tant a la realitat!
La veritat és que sembla això, que el govern s'ho ha pres com una festa.
Què complicat que està tot. Si que li hem de posar humor, xq si no...
Senyor: vostè sap ficar el dit a la nafra. Ben fet!
El trasfons és ben trist però el somriure és inevitable... i benvingut, redéus, benvingut!
L'any vinent ja se que celebrar doncs ;)
No puc fer més que donar-te la raó. Riure per no plorar.
Semblava que ja havíem tocat fons, però cada mes, cada any, va augmentant el nombre d'aturats i tots vivim amb la por de si serem els següents.
Després de riure i somriure amb tu -sempre ho aconsegueixes- ara em poso seriosa: de veritat podem continuar tenint un dia festiu que es diu Dia del Treballador amb més de sis milions d'aturats?
Publica un comentari a l'entrada