Això si que cal comprar-ho

L’enginy de la gent és un motiu que et pot fer decidir a comprar un producte, ara que estem en ple temps, i que compleix les tres b de bo, bonic i barat.

Jo en el tast ja el vaig trobar engrescador, tota la meva destresa de somalier la dedico a classificar-los  acuradament en dos apartats. Els que m’agraden i els que no.

Aquest, del primer grup, el vaig trobar molt adient ara que venen festes i celebracions maratonianes.

En primer lloc per el gust, segona per el disseny i tercera perquè el trobo ideal per quan una sobretaula s’allarga massa. Tu treus aquest vi i la taula et queda neta amb un moment, sempre queda més bé que allò de dir: anem a dormir que aquesta gent volen marxar..... 

Feu-me cas i si no trobeu moment de treure-la, sempre podeu brindar per aquests polítics tant bons que tenim.

Black Friday

Tal com remat de xais esperonats per l’olor d’userda fresca corren cap a un centre comercial amb la promesa de trobar ofertes temptadores per a butxaques escurades.

De veritat que a aquestes alçades encara ens deixem portar per aquest consumisme tant cruel amb nosaltres?

Com és que si es diu Black Friday......dura fins el dissabte? I en alguns establiments ho anuncien per tota la setmana.

No veu la gent que després d’això vindrà la campanya pre nadalenca, acompanyada seguidament de les ofertes de Nadal, anunciades just abans de les rebaixes anticipades i rematant-ho tot amb les rebaixes i les liquidacions totals. Sempre estem d’oferta en aquest país o què?

Estem malalts del gastar o podem passar tranquil·lament per davant d’un centre sense que ens piqui la curiositat? i anar a fer un cafè que amb poc més d’un euro ho tindrem pagat. 

Jo ho tinc clar, compro el que necessito i vull intentar cada cop més passar de tot aquest muntatge comercial que intenta escurar-nos les butxaques. 

Vincles

No podem saber el perquè de totes les coses i menys dels sentiments. Ara que més que mai la república ens és o sembla ser més propera que mai m’ha despertat a escriure el vincle que tinc amb aquesta imatge.

Jo no el vaig conèixer, cap record apart d’alguna foto malmesa em pot recordar res del meu avi que alguna bala, metralla o ves a saber què, el va esborrar d’aquest món defensant una república que no va arribar a ser.

Les seves últimes lletres varen arribar de Gandesa pocs dies abans de les crues batalles de la Serra de Cavalls. Segurament les seves restes encara mal descansen en aquella zona, per culpa d’un govern que no acaba de deixar fer el que caldria.

Cada vegada que passo per davant d’aquest edifici construït al 1919 no puc deixar de pensar que almenys aquesta imatge l’hem compartit, que tots dos l’hem vist, encara que en diferents circumstàncies.

Conservo com a memòria un mapa de Girona fet a pols, de quan ell era estudiant, amb data  de 1922 i signat com a Joan Gasull i com no, amb una estelada que sempre li fa costat.

Vincles, que a la pràctica sabem que no serveixen, però que en el fons, veneren qui va defensar el que encara ara volem ser. Lliures.

Impresionar (Relats conjunts)

El pla per mi era bo, un cop l’he pogut convèncer de que pugés amb mi a veure aquesta meravellosa vista, la cosa havia de ser més senzilla i acabaria caient als meus braços. Un cop caiguda jo ja faria la resta. 

Però la cosa no ha anat bé, quan jo l’hi he dit allò tant típic de tot el que veus és meu.....ella aixecant-se la faldilla  m’ha dit, doncs tot això és i serà meu.

Aportació del mes de novembre a Relats conjunts

And the winner is.....

Doncs ja tenim resultat del sorteig  del concurs. Com podeu veure ha anat a parar a les mans de la Núria Pujolàs del Blog Miramelsmots.

Si algú està decebut amb el resultat....podem organitzar un altre concurs......

Gràcies a tots per participar. 

Repartiment de la sort

Coincidint avui amb la publicació de l’últim relat de tots els presentats, publico el repartiment de números per el sorteig del proper divendres dia tretze i que coincideixin amb les dues últimes xifres del sorteig de l’once.

Veureu que en el full de repartiment els últims participants d’un sol relat tenen un número menys. Al no trobar manera matemàtica de fer-ho he repartit tres números a cada un dels que han publicat els dos relats i els números que han sobrat els he donat als qui han participat primer dels que només en tenen un.

Podeu revisar el repartiment i si veieu alguna anomalia o altre manera de fer-ho, m’ho feu saber o ho porteu directament al Constitucional.......

Ara  només queda desitjar que tingueu molta sort en el proper divendres tretze. Enviaré un correu al afortunat o afortunada per saber com prefereix que li faci arribar el regal. 

Sort i un cop més, gràcies moltes.

Tècnic en provar-ho

Ja és molt ser tècnic en alguna cosa i ser-ho vol dir ser bo en el que fas, provar-ho. El resultats ja són un altre tema però la part optimista et diu que almenys un aprèn a fer i desfer on el gran èxit és no emprenyar-s’hi.

Adolescents, smartphones i pantalles trencades va tot en el mateix paquet en una gran majoria. Fer-los arreglar sense cap garantia, val una pasta que supera el setanta per cent del preu del mòbil.

Si ets un tècnic en provar-ho t’has de posar a exercir quan veus que una pantalla la pots comprar per ments de vint euros a la gran botiga virtual.

De moment en van dos, el primer al desmuntar es va trencar lcd que va obligar a invertir-hi quinze eurets més i que a hores d’ara està funcionant.

El segon que el tècnic ja era veterà...el vaig desmuntar abans de demanar les peces i amb l’experiència obtinguda vaig desmuntar-lo sense problemes. Un cop arribada la pantalla en el procés de muntatge es trenca un connector microscòpic (dos mil·límetres quadrats) i fa impossible la reparació. Però ara sóc més tècnic que abans.

Quina quantitat de diners que paguem per aquestes merdes d’aparells. Si ja ho veiem quan els comprem, quan les tens desballestades entre mans, encara ho veus més clar. 

Amb un cinquanta per cent d’èxit, cal demanar la dimissió o puc continuar amb el càrrec?  

Concurs tancat

Nens i nenes...això s’ha acabat. Ja no podeu enviar més seixanta-nous al concurs, tot i que els podeu anar practicant tot el que calgui que ha estat i serà una feina ben distreta.

Per fer una mica de resum de comptes ara ja puc dir que hem arribat a setanta-sis relats de trenta-sis participants diferents.

Una participació molt més alta de la que realment esperava m’ha fet posar molt content. He conegut gent nova i he vist com alguns que ja no teclejaven per aquest indret ho han tornat a fer. Temia abans de proposar el concurs una molt baixa participació, però no ha estat així.

Només us puc donar les gràcies a tots per aquesta brillant participació, heu demostrat enginy, humor  i creativitat.

Espero que ho hagueu passat tant bé com jo. Continuaran sortint relats publicats fins el dia vuit.   

Només queda desitjar-vos sort en el sorteig del proper dia tretze, tant de bo estes al meu abast poder repartir trenta-sis regals. 

D’aquí uns dies penjaré el repartiment de números.