La casa plena de Sueques

Aquesta setmana, coses dels intercanvis, ha tocat conviure amb una Sueca de categoria adolescent. Com que en aquestes edats allò d’ajuntar-se és el més normal del món, se’m va omplir ahir la casa amb onze adolescents, deu noies entre catalanes i sueques ben acompanyades per el meu hereu.

Comparant les joventuts, per països, he arribat fàcilment a la conclusió que són com els d’aquí, enganxats als mòbils, existeixen rancúnies entre ells, són mal endreçats de mena, els agrada la gresca i mengen com una llima sorda.

La única diferència després d’observar-les molt bé, va ser que les del país del nord, a les onze de la nit,  es tiraven de cap a la piscina perquè segons el seu criteri feia calor. 

Per tota la resta, una experiència que val molt la pena per el desenvolupament lingüístic i cultural dels nostres joves.

Contrastar

Havia estat i conegut com un home que no es fiava mai de la primera informació que li arribava, sempre esperava que fos corroborada per altres estaments, que no fossin els primers informadors. 

Seguint la seva manera de fer, no va creure’s mai que la seva dona l’enganyava amb el carter del poble, fins que no va sortir reflectit a totes les xarxes socials, influïdes les que només s’alimenten d’imatges i el carter feia click al m’agrada.

Traducció massa literal

-Però que has fet animal? No veus que ella t’explica aquí que en tu ha vist l’ocell que la pot guiar, que pensa amb tu totes les nits, que vol arrelar-se al costat teu, que amb tu tot és música i feu molt bona parella. Però que abans de enllaçar-vos, necessita temps i anar poc a poc.

-Sóc molt barruer, ja ho sé i tampoc vaig anar massa a l’escola, de petit ja em varen posar amb la barca pel Nil riu amunt riu avall, per això quan vaig rebre la pedra amb els jeroglífics que em va enviar  la Cleo em vaig emprenyar molt i la vaig engegar.

Per mi estava molt clar tot en el segon paràgraf, que segons traducció literal s’entenia això: Les tres guitarres significaven que havia anat a una festa, amb les dues imatges que havia conegut algú i, amb el trenat  i els cargols, no hi havia dubte, s’havia “enrrollat” amb ell i m’havia fotut les banyes. 

-Molt bé nen, d’aquesta et dediquen una piràmide almenys.

Aquesta és la meva aportació a Relats Conjunts d'Abril.....

Publicitat persecutòria

La volia sorprendre amb un regal íntim i personal, portaven tant de temps junts que ja sabia el que li agradava. Seria una sorpresa i de passada ell també en gaudiria en primera persona. Es  posà discretament a cercar per internet, la millor opció en relació qualitat preu, veure el termini d’entrega per fer la comanda amb temps, esborrant tot l’historial per quan ella agafés l’ordinador.

En tornar de la feina al vespre, ella en to sarcàstic li diu: de veritat que em vols regalar tot aquest munt de joguines? Suposo que per jugar-hi plegats.....no, quina sorpresa. 

El món li va caure al damunt, tota la sorpresa a fer punyetes, el maleits banners havien espatllat el seu pla, potser hagués estat millor anar a la botiga de sempre.  

Són de marca

Era de llibre que li quedaven malament els legins pirata a la Rosa, però ella pels seus ous els volia mostrar a tothom com a souvenir d’Austràlia que eren. Encara que els dilluns tothom va mig adormit, a ningú se li escapava que de tant estrets es marcava tot el....castell.

Segona aportació a Jocs de Lletres......va que queden pocs dies.

TuMateix microrelats

Aquesta mossa ens convida a jugar com altres vegades, a veure si entre tots l’hi en fotem uns quants...de micros vull dir. Les bases just aquí i tot seguit el meu relat.

-Mira Rosa, n’estic fins els ous que cada dilluns en facis un  castell del fet de no poder veure la sèrie aquesta d’Austràlia,  perquè el canal plus pirata no et funcioni. Deixa’t de tanta tele, vine amb mi al llit, que et donaré tema per escriure un llibre.

Dos coma vint-i-dos per setmana

Tothom fa les seves estadístiques, de fet estan molt de moda i serveixen segons diuen per avaluar tota mena de fets. Jo que sóc de matemàtica curta, he fet càlculs matemàtics simples per arribar a la conclusió de que els meus hàbits em porten a fer-ho dos coma vint-i-dos cops per setmana. Com que l’estudi està basat en un grapat d’anys, dóna la confiança necessària  com per agafar la calculadora i predir esdeveniments.

Si quan ara en porto 888, podria arribar a assegurar, que amb unes cinquanta setmanes més arribaré a dir que ho he fet mil vegades.

Ja sé que el meu ritme és baix, que em passeu la ma per la cara molts de vosaltres, ara, també us dic que amb altres coses potser us guanyo......però, en el que fa a apunts aquest és el meu ritme satisfactori. El que no puc comprovar estadísticament, és  la quantitat de bajanades que he dit, ni com m’han vingut al cap. 

Que passeu uns bon dies de sants i santes, però sense ser-ho massa.