Acte de protesta

En protesta a la recent, renovació  imposada, de la monarquia d’aquest país, em declaro en vaga de blog durant els propers quinze dies. En aquests dies no penso tocar un teclat i en senyal de rebel·lia provocaré la seva ira degustant cerveses a les terrasses d’estiu sense vigilància ni policia, també i sempre com a protesta degustaré qualsevol menja que se’m posi el davant sense respectar mai el protocol estricte de no menjar en públic, podent passejar  després per digerir, sense control de franctiradors ni cotxes blindats.

Espero que després d’aquests dies trobaré la seva abdicació damunt la taula, just al costat de la de son pare que encara té la tinta fresca. Si no és així, almenys jo si que hauré estat com un Rei durant aquest espai temps. 

Per no donar masses dades a qui em pugui buscar, adjunto un planell de la zona de protesta. Com podeu veure està codificat, amb sistema de des encriptació més que segur. Ens veiem després de la vaga.

Estaré més o menys per la zona centre, però en constant moviment. Està clar? Shhhhhhh

Banyistes

-Sabeu, la meva àvia cada any m’explica que quan ella tenia la nostre edat, a la que el sol començava a escalfar, totes començaven el que anomenaven operació bikini. Es veu que amb aquells vestits de bany tant petits calia estar perfecte, s’untaven amb tot tipus de cremes per evitar imperfeccions a la pell i fins i tot es depilaven els baixos model ingles brasileres. Mare meva quin patir.

En canvi nosaltres tant ben tapadetes ens posem les botes d’entrepans i altres menges sense preocupar-nos per si es veu un plec o dos. Pobre àvia quina mala moda va viure.

-I la teva àvia no t’ha explicat pas de casualitat, que podies venir sola, que al cap de poca estona tenies algun vailet ben guapo, que et tirava la canya, oferint-se a posar-te crema allà on li demanessis.

Ara ens hem d’emportar els de casa, perquè no s’acosta ningú i la crema tampoc cal. No sé jo si la teva àvia va patir gaire la moda o som nosaltres qui ho estem fent.

-Demà em poso el bikini de l’àvia.

-Sense operació bikini? 

-Ostres!!! de veritat, cada vegada odio més les modes. Porta un altre tall de pastis, va.

Proposta de Juny per a Relats Conjunts, qui s'atreveix a despullar-se.......ai a escriure. En què estaria pensant

Amazon

Potser sempre tenim la mania de criticar-ho tot, però crec que ens hauríem d’esforçar una mica en expressar-nos quan les coses van bé.

He tingut una experiència, que en un principi ha estat negativa, però la solució ha estat tant positiva que senzillament he quedat meravellat. Hi ha coses que encara es fan bé.

El problema va ser que el demanar un aparell a la multinacional hi va haver un error al fer la comanda per un tall de connexió a la xarxa. El cas és que en compte de rebre un aparell en vaig rebre dos i amb dues factures, es clar.

Tremolava jo, només de pensar amb la devolució d’un d’ells, però ho tenen tant ben muntat que amb cinc minuts tens el tema enllestit, imprimint el que t’envien per correu i seguint les instruccions adjuntes tot resulta molt fàcil. Apart d’això l’eficàcia en que treballen fa que en quaranta vuit hores hagi tingut altre vegada els diners al meu compte.

Sembla mentida que les empreses de telefonia o altres serveis no copiïn el model, que de rebot guanyarien molts adeptes, potser van tant sobrats que no els falta, però és una llàstima.
Està demostrat que fer les coses bé no és tant difícil, el que si és realment difícil és voler fer-ho.

Correu bronca

Quan un està fart d’una situació de precarietat i abusos sense recompensa, es planteja si s’ha de posar la balança en equilibri o callar perquè els temps estant com estan.

Sabem que la supervivència és un puntal bàsic de la nostre existència, però la dignitat i l’orgull són etiquetes que no ens hauríem de permetre perdre. Aleshores un busca la millor manera de fer arribar el missatge a qui correspon. Per tal de ser totalment escoltat, sense interrupcions i amb  temps per meditar tot el que s’ha de dir o com s’ha de dir, no hi ha res millor que un correu. Senzillament perquè hi han persones que no s’hi pot parlar. 

Amb el correu bronca res et queda al tinter, et pots esplaiar, tocar la fibra i l’os en la seva justa mesura. 

Així ho vaig fer,  resultat? Amb dues hores tema solucionat en un vuitanta per cent, el vint restant el podem considerar una incògnita, en vies de no ser-ho. 

Ja ho sabeu, si teniu un problema......correu bronca.

La facilitat d'escampar merda

Ni les cisternes de purins que escampen milers de litres en els camps van tant ràpid escampant  merda com la virtualitat que ens envolta. Diguem-l’hi tuit, whats o face, tant li fa, però quan algú té ganes d’aixecar la llebre li és tremendament fàcil escriure unes lletres i fer un click sense haver de donar la cara i potser amagat darrere in nick. 

No em preocupen massa les d’alt nivell, les que més em preocupen són les guerres i ploraneres que han provocat i provoquen, entre adolescents, els grups de whatsapp o fotos que s’han penjat sense consentiment. Tirar la pedra i amagar la mà, cada vegada és més fàcil i, ara que ho he vist de molt a prop, m’adono més que mai del mal que es fan per coses que de ben segur a la cara mai es dirien. Aquestes noves eines les carrega el dimoni.

No he abdicat

Encara que porti uns dies fora de joc, un té els seus motius i de vegades no es pot estar per tot. Aquesta setmana he estat castigat de cara a la paret, mai millor dit, dedicat a renovar des de zero una façana centenària. Feines així no es fan si no és per obligació de les institucions, doncs la propietat no es salva d’una factura que amb mètodes més tradicionals es reduiria a la meitat.

No ha estat fàcil, el replanteig a mida real i el so d’alguns talons passant per el carrer sempre et posen les coses difícils, però per sort la distracció no ha fet perdre la concentració i al final  el resultat ha estat prou bo. Jo n’estic content i que vianants desconeguts et felicitin la teva feina, ajuda a tirar endavant tot i el mal temps.

Verges           Baix Empordà

Endavant que no passa res

Al veure com la corrupció creixia sense ser quasi castigada, els ajuts econòmics que tothom prometia no eren mai concedits, la feina que tenia a més de precària era sense contracte amb  una total economia submergida, el lloguer del pis era sense papers al no complir tots els requisits que demana la respectiva cèdula i que fins i tot la televisió de pagament la tenia pirata.......va dir prou. Aleshores fent el cor fort ,donà l’últim pas cap a la il·legalitat. Agafà per banda i va convèncer a la seva estimada, de viure amb ell sense cap tipus de document que ho justifiqués.

Ella només va posar-hi dues condicions, que mai li recriminés que tenia una multa per pagar i un espai per el raspall de dents. 

Ara després de quatre anys, són tant corruptament feliços, que han decidit tenir un fill, amb tota la legalitat del seu amor i les ganes de viure.