divendres, 27 d’abril del 2012

Nosaltres


No hem malbarat
No hem estirat més el braç que la màniga
No hem deixat de pagar els imposts
No hem deixat de treballar
No hem plorat perquè Guardiola plegui
No deixem d’indignar-nos per aquests quatre cabrons
No volem deixar de divertir-nos
No volem capficar-nos
No pensem tirar la tovallola mentre podem
No ens enfonsaran les males notícies
No volem deixar res del que podem fer
No.......

Per això, nosaltres necessitem quatre dies.....paraula clau: bridge

dimecres, 25 d’abril del 2012

Gronxador (Relats Conjunts)


Aquesta és la meva proposta a Relats Conjunts


Cada dia et veia reposant en el vell banc de fusta, cada dia pensava entre mi, l’hi has de dir alguna cosa. Però la realitat és que cada dia marxava  amb el cap baix, avergonyit de no saber dir-te res.
Potser la manera era avançar-se als fets i anar-hi abans, quan tu vinguessis hauríem de compartir  el banc. Tindria la feina a mig fer, tot seria més fàcil per dir-te alguna cosa.
Avui una hora abans del habitual, nerviós i amb presses, he anat al parc a prendre possessió del banc, només calia esperar, tot aniria bé. Fins i tot es respirava en l’aire un aroma diferent.
Fa molta estona, tu no has fet acte de presència i jo em sento aferrat al banc. Llavors he vist un paper en blanc al terra, al agafar-lo i girar-lo han aparegut unes lletres ben clares que deien: Acabat de pintar.

dilluns, 23 d’abril del 2012

Covardia


Habitualment anava a repartir el gas a casa seva, on el rebia sempre la mateixa noia amb un somriure  agradable als llavis.

Avui fa molta fred, ella l’ha convidat a passar. Ell ha vist clarament una insinuació d’ajuntar els cossos per combatre les baixes temperatures. Ha declinat tal invitació, aquestes coses no passen, pensa, segur que hi ha trampa. Ella sense entendre, plora. L’autoestima no pot ser més baixa.

diumenge, 22 d’abril del 2012

365 Ha fet història



 Ahir a Vilafranca del Penedès es va escriure un petit paràgraf a la història literària, un paràgraf potser petit en el concepte global, però immens per tos nosaltres i sobretot per la part organitzadora. Una part que s’ha de felicitar per l’esforç que hi ha posat, en fer una posada en escena amb nota màxima.



Durant l’acte s’ha passat el vídeo de presentació del llibre, abans de donar pas a les paraules d’agraïment de la Bajoqueta que al mateix temps ens anunciava la lectura teatralitzada d’alguns dels contes. Algun va fer vessar més d’una llàgrima, altres provocaren el somriure als assistents. Això deu ser degut a que les coses es fan bé.

Amb les emocions encara fresques era el moment de obrir el cava i poder brindar finalment per un projecte llarg, però que la paciència i la dedicació que s’hi ha posat ha valgut molt la pena. Gràcies un altre vegada Bajoqueta......Mònica.

                           

L’altre vessant és la part humana, on hem pogut posar cara a diferents blogs conversant amb ells sense necessitat d’un teclat que faci de missatger i reiterar que a la xarxa hi ha molt bona gent. Gent com la Pilar, Fanal, Jordi Casanoves (en versió mugró i banyeres) Kweilan, Ariadna, Bajoqueta......entre d'altres.
No desespereu qui no hi hagueu pogut assistir....n’hi hauran més, a la part organitzadora encara li queden forces i moltes ganes. Fem-los costat.





dijous, 19 d’abril del 2012

Una mica il·legal


Això de quedar a través de les xarxes socials és cada vegada més perillós, doncs sembla ser que la nostre policia està molt “altantu” de tot el que es cou virtualment.
Com que el risc està sobradament compensat, s’ha engegat una proposta en la qual es fa la presentació d’un llibre. Doneu-vos compte del risc, els llibres han estat perseguits i cremats en la història més propera d’aquest país, però ni això ens farà defallir.
Sota risc de que em facin un rastreig de la IP per saber des de on es fa la publicitat, jo us deixo aquí la invitació.....nomes cal imprimir, retallar i una signatura compulsada per una entitat adient per poder-hi assistir. Encara que també hi podeu anar amb les mans a la butxaca i fent una forta abraçada als organitzadors, també us deixaran passar.


Aviso, jo hi assistiré, i espero que això no sigui un motiu perquè algú desisteixi d’anar-hi.

dimarts, 17 d’abril del 2012

Beure es dolent


Recordes que ahir va ser una nit memorable, d’aquelles que les copes volen i  les conquestes prometen. Però no recordes qui va acabar al teu llit, si la rossa o la morena. És igual, les dues estaven prou bé, ara toca aixecar-se, una dutxa i cap a  esmorzar una mica.
Però la teva cara es transforma, quan veus que dins el llit hi ha dos calçotets.
Que ha passat?


diumenge, 15 d’abril del 2012

No vull pagar


M’ha fet gràcia la iniciativa d’un conductor de plantar-se en un peatge de l’AP 7 i no voler abonar el peatge fins que  a la resta d’Espanya  tots paguin per les autovies i autopistes que gentilment els hi hem pagat una bona part.
La notícia corre per el diari Ara juntament amb el vídeo que ha gravat l’acompanyant. Sé que podria estar preparat, doncs tothom pot conèixer un cobrador de peatges i estar tot premeditat des d’un bon començament. No sabrem si aquest és el cas però si que dóna per pensar que passaria si tots a una féssim el mateix. El problema de sempre és, que falta que anem tots a una i això no és fàcil.
Podeu veure el vídeo amb el reportatge aquí.

Que aquestes coses no ens arruguin les hores i penseu que el Dilluns és el millor dia de la setmana, doncs és quan més frescos són els records del cap de setmana. Qui no es conforma és perquè no vol......Bona setmana

dijous, 12 d’abril del 2012

Tot té un preu


Sap greu haver de parlar de tisora en un temps que no es parla d’altre cosa, però jo no acabo d’entendre algun dels moviments del nostre imposat govern o si més no el fet de no donar-hi un altre sortida.
Quan retallen per exemple en el sector infraestructures i tot el que sigui obra pública, no entenc perquè no es proposa un segon pressupost on hi puguin intervenir empreses civils que són molt més econòmiques per tenir unes despeses fixes d’empresa molt més baixes. O és que totes aquestes obres han de passar sempre per mans de Florentinos i d’altres que vesteixen del mateix color?
Totes aquestes obres podrien abaixar el seu preu quasi a la meitat, encara que s’haurien de perdre per el camí algunes o moltes comissions  preestablertes  de molts anys enrere.
Amb això, sí que es crearien llocs de treball, uns llocs de treball que sí pagarien imposts i seguretats socials. Impost i treball reals, això seria una de les claus de recuperació, el que no podem fer és pagar a les empreses de sempre, compensacions per obres que ara no es faran.
Polítiques i solucions n’hi han, però ens hem de carregar als intocables, i es veu que això no pot ser.

Cada km d’Ave està pensat per portar-nos més ràpid .........cap al desastre econòmic.

dimecres, 11 d’abril del 2012

Hotel Continental


-Avui estic sòl com un mussol, vols acompanyar-me a la bolera?  La farem petar una estona mentre ens fotem unes quantes cerveses. La meva dona m’ha dit que arribarà molt tard,  de dues a tres de la matinada. Té una conferència al hotel Continental.
-Em sap greu, avui estic fet pols, jo me’n vaig ara mateix.

I tant que se’n va, les coordenades son clares, hotel Continental habitació vint-i-tres.





dilluns, 9 d’abril del 2012

Han estat quatre dies


Han estat i han passat més ràpid del que segurament voldríem, però si heu fet el que us vaig dir, segur que algun bon record podreu guardar d’aquests dies.
Nosaltres no hem sortit ni fet vacances, però els hem aprofitat al màxim que això és el que es busca d’uns dies de desconnexió.
Ara toca tornar-hi, sense males cares ni esbufecs, doncs no ens trauran ni un minut de feina,  que apart necessitem, si volem tornar a fer uns dies d’esbarjo.
Per allargar una mica més aquests dies podeu continuar fent tres de les quatre coses que vaig proposar, perquè no sé vosaltres, però jo si que haig de creure quan no faig festa.
Espero hagueu tingut uns bons dies de vacances per gaudir-los,  jo me’ls he reservat per el proper pont......Apa doncs a treballar, que aquesta setmana només té quatre dies, ja tenim encarat el proper cap de setmana. 

dijous, 5 d’abril del 2012

Són quatre dies


I no parlo de la nostre curta estada en el planeta blau, en el qual es veu que hi vivim gràcies al pecat, d’haver-nos fotut fora del paradís.
Són quatre dies més que tot per gaudir d’aquest paradís que ens han regalat, que el qui no hi està bé, és perquè encara no ha entès que el temps no durarà sempre i que val la pena esprémer cada minut.
Cada dia ens podem permetre un caprici, si no ens emparrem a posar-hi preu, hi ha moltes coses agradables que no costen diners i a l’abast de tots. Tinguem l’edat que tinguem hi ha coses que encara estan per fer, només cal que ens ho proposem i ho  intentem.
Ja sé que això sona a discurs carca.......però que voleu que us digui, la veu de l’experiència surt de vegades, quan estàs més a prop del cinquanta que del quaranta.
Si no sabeu que fer en aquest quatre dies jo us proposo quatre coses, una per cada dia o totes quatre cada dia.....: menjar, beure, cardar i no creure.....N’hi ha més, però per començar a passar-ho bé n’hi ha prou. Ep!!!! Sense passar-se.
Bons i aprofitats dies!!!!!

dimarts, 3 d’abril del 2012

Piquen?


Un paio està pescant a la llera del riu, té un equip fotogràfic de grans dimensions al costat. Dóna per preguntar.

Quan estic al costat, observant la galleda buida, li pregunto si piquen. Pausadament, em diu: De moment tres de grossos.
Encara ho entenc menys. Per donar conversa, pregunto per l’esquer que fa servir. Ell m’assenyala la noia amb poca roba, que fa parada al costat de la carretera.

dilluns, 2 d’abril del 2012

500



No és per muntar una  festa ni molt menys, però em fa gràcia i veig necessari de donar les gràcies públicament a tots els fidels, infidels, lectors i comentaristes d’aquest espai per agrair d’alguna manera l’ajuda i el suport que doneu per arribar al apunt número 500 amb encara més ganes que quan vaig començar.
Tot just a l’agost vinent farà quatre anys que volto per aquest món, un lloc que hi vaig entrar perquè tenia ganes de dir coses i potser deixar constància del que un barrina en cada moment. Potser tan se val el perquè, quan un es sent a gust en un lloc, un lloc on es troben amics i gent de bona fe.
Continuarem fent camí, com fins ara, tal com sóc i tal com raja. Això si, sempre amb el vostre permís i demanant disculpes si algú mai s’ha sentit ofès, són coses de la llibertat d’expressió.



Aneu agafant que jo aniré omplint de cervesa i olives........quan la crisi sigui història, posarem caviar amb cava


diumenge, 1 d’abril del 2012

del Ram


No em considero de cap ram encara que estigui encasellat en el de la meva feina, per pura subsistència. Sort que hi estem a gust i que duri.
Però avui és un altre ram, aquell que ens han imposat i que molts seguim per les costums ensenyades d’abans i no per la festa en sí. Podríem dir d’avui que és el tret de sortida del canvi estacional en que antigament tothom estrenava el vestit d’estiu per anar a beneí palmes i palmons, en una guerra on és jugava amb picardia, qui tenia un poder adquisitiu més elevat per mostrar-se el més engalanat del poble. Ara tot això ha passat una mica a la història per mèrits propis dels organitzadors, encara que sempre queden restes, que com no, respectem.
Per el meu en particular, i haurà trobada al voltant d’una taula, cosa gens estranya en la nostre cultura, menjarem tortell amb forat  inclòs i la farem petar una estona. Tot això també pot significar el tret de sortida del canvi estacional, encara que per respecte a la crisi econòmica no estrenem res......Bé, jo m’he pintat un parell d'ungles, això és nou . Valdrà? Per mi si. 



El dia del Ram no és un dia qualsevol.....és un dia de festa, aprofiteu-lo al màxim, igual que tots els altres. Tots poden ser únics i de fet, ho són.