Juicy Salif (Relats Conjunts)

Una nova aportació a Relats Conjunts

En els últims anys aquest tipus d’eina de fer sucs, de disseny, ha entrat a moltes llars. Potser per això en Manel no va trobar estrany que la seva mitja costella li’n regalés un el dia del seu aniversari. De fet era un bon regal, ell adorava els sucs acabats de fer i ara que per culpa de la crisi es passava el dia a casa, de ben segur que li trauria el suc, mai millor dit.

Havien passat les setmanes, i es va començar a donar compte que cada dia el trobava a un lloc diferent, cosa força estranya comptant que la seva dona odiava el sucs naturals. Es movia sol? o s’estava tornant paranoic?

Ni una cosa ni l’altre, ho va veure clar quant a mitjanit veient el seu llit sol, es va llevar a veure que feia ella. La sorpresa va ser descobrir com ella tenia endollat via usb, el meravellós estri al seu portàtil, per el que semblava estava descarregant unes imatges. Llavors ho va veure clar, la seva dona l’estava espiant dins a casa seva, i les imatges ensenyarien com massa sovint, la veïna del cinquè, passava llargues estones al seu pis i no precisament prenent el cafè.

Fins ara tant sols estava sense feina, a partir d’ara, segurament sense sostre, sense parella i sense res. Però el que més li fotia era veure com ella es mirava les imatges amb un gran somriure. Sens dubte ella li havia tret més suc a l’aparell que ell mateix.

En el

La meva Champions

Després de desmuntar i muntar diferents andròmines i havent arreglat més d’un seixanta per cent dels problemes, tocava gaudir de futbol. En aquesta ocasió per causes casuals i d’agenda, es va fer enmig d’un sopar amb pantalla gegant, l’ambient immillorable per deixar-se anar i cridar a gola plena si cal.

Com quasi sempre es va imposar el bon joc, que podríem qualificar de bany, sense voler menysprear al equip rival.

Ja en tenim quatre, ara toca celebrar tot escoltant veus molt petites a tocar del Manzanares. Un lloc on mai podran igualar el gest d’en Puyol, on mai la pinya serà tant ferma, on han d’aprendre que el talonari no arriba a comprar-ho tot. La orelluda quasi té més bon gust per el que han sabut ensenyar d’humanitat, que per el trofeu en si. S’ha donat una lliçó de futbol, d’humanisme i de civisme al carrer en les preocupants celebracions, on s’ha demostrat que la majoria de gent som dels que toquem de peus a terra.

No oblidem els problemes, però celebrem que és més que un esport i més que un club. Jo ho vaig fer:

Gent no en faltava.........................................................................

Menjar, beure i bona companyia.......................................................................

I alguna que altre bestiesa..............fem-ho bé, que com diu el Pep, mai sabem per quant serà la propera..........Visca el Barça!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

I sense trencar cap mirall

Quan les setmanes es giren, de tots és sabut que difícilment es poden encarrilar esquivant els problemes que comporten.

Sembla ser que les coses s’han posat d’acord i han fet la seva protesta deixant de funcionar o el que és pitjor fen-t’ho malament.

Així tenim que el meu estimat smartphone, de quasi cinc anys d’antiguitat, ha decidit fer vaga de cel deixant de funcionar tots els seus botonets físics i només ens entenem per la pantalla tàctil. Ho desmuntarem

La impressora per la seva part ha decidit de no pintar de color negre, es veu que li agrada més la vida de colors. Jo sense fer-me el “racanu” li he comprat el seu recanvi original.....però ella diu que de negre res. Ho desmuntarem.

El programador de reg automàtic s’ha tornat boig, de casualitat he vist que una de les zones la fa tres vegades. Jo estalviant aigua per una banda i ell fent el bandarra per l’altra. Ho desmuntarem.

Un aspersor de reg ha decidit de que en compte de regar el trocet de gespa que se li ha encomanat, prefereix regar la paret de la veïna. Ho desmuntarem.

Un col·lector d’aquest mateix sistema de reg, potser com protesta de les primeres insolacions d’aquest any, té una fuita que fa que en compte de regar el que li toca, rega les rajoles, que a aquestes alçades no crec pas que creixin ni que floreixin. Ho desmuntarem.

Amb tot això, ara no sé si valdrà més la pena posar la impressora al mig de la gespa, connectar l’aspersor al pc, posar l’smartphone a recollir l’aigua del col·lector i trucar a partir d’ara amb el programador de reg. De moment vaig a agafar les eines, esperant que el Barça no tingui problemes de comunicació, fluïdesa, que ragi per on ho ha de fer i que imprimeixi molts gols.

Discutir

Jo diria fins i tot que es pot arribar a aprendre aquest art, si he dit art, perquè considero que hi ha molta gent que per la seva feina o el seu caràcter, en tenen una especial virtut.

Amb al temps que porto entre gent que la seva feina és demanar i la meva és obtenir el millor preu, o per això em paguen, m’he trobat gent de totes les classes, tossuts de mena o dels que és deixen dominar fins a cert punt. Però sempre el més difícil ha estat trobar fins on és pot tensar la corda, en regateigs acabats moltes vegades en bronca. Les dues parts necessiten una part de l’altre, si es trenca la relació, porta problemes a les dues parts, però qui baixa del burro primer? I que és el que et fa baixar?, la necessitat.

Al final tot plegat és com una timba de pòker, si apostes fort pots guanyar molt, o perdre-ho tot, pots fer servir un bon farol, pots fer veure que tant se’t en fot tot, però el que no pots fer són trampes, perquè a la propera no tindràs credibilitat.

Si has de discutir amb qui has d’anar a dormir......els interessos poden canviar i molt.

I vosaltres com porteu les discussions, controlem o no controlem?

Posar cara a les persones

Una trobada blocaire, podria semblar un lloc on gent malalts de lletres a la pantalla d’un ordinador parlen sense parar del què fan i el que volen transmetre a través de les seves lletres.

Podria semblar-ho però no és el cas, doncs ha resultat que els okupes de la casa d’en Leb hem resultat ser una colla de comensals d’alçada, que hem compartit llargues hores al voltant de taula una tertúlia, que malauradament el maleït rellotge ha avisat que teníem que posar-hi fi.

Fins i tot la nova fornada de blocaires hi ha estat present, això si, sense respectar la paritat, set nenes i un nen que s’han fet amos per unes hores de la piscina de la veïna. Gràcies Carme per la teva paciència i dedicació.

Ja sabeu que jo no enganyo a ningú.......aquí van les proves.

Ni la bona taula ens fa callar


Tot l'arròs que ens ha sobrat, una senyal de la seva qualitat

La nova fornada de blocaires ocupant la casa de la Carme

La sobretaula que hem tingut que abandonar després de quasi set hores, però hem marxat tranquils, sabem que es sabran cuidar de sobres.

A veure si algun valent blocaire, organitza alguna trobada per continuar fent tertúlia a la propera.

Gràcies a tots per la vostre companyia!!!!! a reveure.

El bon camí

Com que tothom parla, però ningú no fa res que realment ens faci sortir del mal estat en que ens trobem, faig la meva pròpia propaganda electoral. La que ningú votarà, perquè no es pot ni és vol presentar enlloc.

Per sortir de la crisi, afavoriré que vinguin empreses al nostre país, oferint les màximes avantatges en imposts i descomptes en la seguretat social. Les mateixes avantatges per les empreses que ara ja estan aquí i per les de nova creació.

Com a govern donaré crèdit a aquestes empreses, em compte de donar diners del contribuent als bancs, que la única cosa que fan és sanejar els seus propis comptes.

Tot això generarà llocs de treball, si la gent treballa gastarà, si la gent gasta el govern ingressarà diners en concepte d’iva, començant d’una vegada per totes la recuperació.

L’altre part en la que vull fer un canvi radical és en l’agricultura i ramaderia. S’han acabat les subvencions, només serveixen per enriquir als més tramposos. El que faré, serà fixar un preu del producte sortint, això farà que tothom treballi per un bon producte i de qualitat.

Tinc més propostes, per tots els àmbits, totes en la mateixa direcció: crear, investigar, estalviar, innovar...........treball, treball i treball.

Cal posar el diner, el poc que ens queda, on pugui generar riquesa i llocs de treball. No on s’especula, no es crea res i l’únic interès es generar més deute, per enriquir més a qui ens ha portat aquí i ens ofega.

Desmitificar

No em vull auto excusar, parlo amb la experiència de set anys, sense amagar res, per el que a mi respecta i escric com a contesta a una conversa escoltada per atzar.

Les piscines no gasten tanta aigua, o aquest seria el missatge a transmetre a tots els que sempre criden als quatre vents el malbaratament d’aigua per culpa de les maleïdes piscines. Des de que la vaig construir, amb les meves pròpies mans i la vaig omplir, que té la mateixa aigua. Un aigua tractada acuradament no té perquè ser llençada cada any i possiblement si no surt cap problema aguantarà un parell d’anys més.

Si que és veritat que es llencen uns cent litres d’aigua un cop cada dos mesos, quan es fa el rentat de filtre, que si aprofites a fer-ho quan ha plogut i cal baixar nivell d’aigua no es llença res que no s’hauria perdut igualment. Que de vegades no ha plogut i s’ha de fer, estem d’acord, que quan els nens fan molt el burro cal afegir una mica d’aigua, val. Però asseguro que deixar córrer l’aigua mentre es raspallen les dents, deixar anar càrrega complerta al wc o abusar de la mànega regant en compte de posar un reg automàtic de goteig, fa gastar molta més aigua del que pot arribar a gastar una piscina, apart de deixar d’aportar molts kgs de co2 a l’atmosfera fent cues quilomètriques anant cada cap de setmana a la platja.

Les coses fetes amb bon ús i responsabilitat, no solen ser dolentes, però sóc conscient que no tothom respecta el bon ús.

Aquesta no és la meva............jo la tinc petita!!!!!

Sense danys

Quan et diuen entre somriures que has d’anar a passar un matí entre noms que et semblen d’un altre món, com tofu, espelta, kamut, seitàn i altres que la meva capacitat per recordar no em permet, fan que et posis en guàrdia esperant sortir-ne malparat.

A somriures com aquests un no es pot resistir, cedint a la proposta i acceptant els riscos col·laterals.

Amb valentia, enfilo cap a bcn a un lloc de grans esdeveniments blaugranes, palau Sant Jordi. Entrem.

Només cinc minuts allà dins, m’han fet adonar que apart de tot el que és desconegut per mi, també hi ha allò que més m’agrada, però fet amb molta cura i dedicació. Gustos per tots els gustos, fins i tot el més desconegut, no és tant dolent com em pensava, tot i que l’home de costums es decanta fàcilment cap al pernil i la sobrassada ibèrica entre d’altres. Tot és bio, tot és eco, però tot és bo. Des de la cervesa al cafè, passant per tot el que ens podem imaginar, és més que comestible i molt saludable, apart de fer un gran favor al planeta.

Si arribat aquest punt, no t’has adonat que he estat a la fira Biocultura, es que necessites un curs accelerat i perdre moltes manies que jo mateix tenia.

Cervesa negre La Lluna.......sense cometaris.

Roba fora

Me la trec o no me la trec? That is the question.

Estem en un temps on tothom vol començar a ensenyar la pell, però la climatologia no es decideix a fer el pas, perquè això no deu ser pas culpa de blogger?, com la penjada que hem tingut les últimes hores.

Jo que voleu que us digui, tinc ganes ja de que es normalitzi el temps, amb la seva caloreta més o menys sensata, prescindint d’aquestes ullades de sol que et deixen ko.

Sé que el temps no pot agradar a tothom, però jo només demano una mica de normalitat. Tot no es pot tenir, però almenys blogger ha tornat.

Es cola

No voldria ficar-me amb ningú, tants sols vull expressar la meva pobre opinió sobre el tema educatiu que més proper tinc.

Un cop acabades les competències bàsiques (molt bàsiques per cert, potser per obtenir bons resultats) entrem en una sèrie d’esdeveniments que em fa pensar directament que el curs s’ha acabat. Sort que anem sobrats.

Dia 19 de Maig, sortida a Barcelona amb motiu de la recollida, com a públic, d’un concurs de Jotes. El 6 de Juny, jornada esportiva. Del 7 al 10 de Juny, colònies. Entre aquest dies i després d’ells hi podem trobar, el dia de l’aigua amb activitats lúdiques tot el dia a la piscina. També passarem una setmana cultural, en la que la pròpia afectada diu que no es fa res en tota la setmana. Farem una marxa a peu. Prepararem el festival de fi de curs, i jornades i jornades temàtiques que realment no son productives.

Si a tot això hi afegim que a dia d’avui encara no sabem si es fa jornada intensiva les dues últimes setmanes, perquè uns diuen que si i els altres diuen que no, jo arribo a la conclusió que l’ensenyança que els estem donant, és que el que cal és anar passant dies, fins de setmana i vacances a tort i a dret. Llei del esforç? quin esforç?

Molt greu és, quan els teus propis fills et diuen que no fan res a classe, que es perden moltes hores i que no veuen ganes en qui hauria de ser la seva icona. Sembla ser que tothom té les mans lligades, ningú no pot fer ni decidir, tots campen al seu aire esperant postes de sol, caps de setmana i la nòmina de fi de mes. Si així ens han preparat per entrar al institut, més val que tinguem sort, o que allà tot segueixi igual.

Si no cuidem les nostres llavors com cal, el dia de demà no collirem res de res. Ni peix ni cova.

B....B....B

Reunir les tres b, de bo bonic i barat no és sempre fàcil. De vegades si ho intentem per el nostre compte, podem arribar a acostar-nos-hi força.

De tots és sabut que les llums exteriors de jardí solen ser molt cares amb l’excusa de la seva estanquitat i disseny. N’he desenvolupat unes, que després de ser provades durant tot l’hivern, puc assegurar que no donen cap mena de problema d’entrada d’aigua, són de fabricació casolana, i el seu preu no passa de tres euros.

Veure per creure:

Com veieu, es tant sols un simple got de cubata, una varilla clavada al terra, un portalàmpades i una bombeta de baix consum. En la mostra, es veu com he pintat de negre el cul del got per tal de que la llum no enlluerni i s’escampi més per les bandes. La única cosa que cal tenir en compte es el fet de que el nivell d’aigua que és pugui acumular sigui inferior a les connexions, cosa molt evident i a l’hora fàcil.

Ja ho veieu, barat...barat i si encara freqüenteu les discoteques, encara pot sortir més econòmic....m’enteneu no?

Apte

Aquest any es veu que toquen renovacions, per sort ja s’han acabat, perquè la veritat es que no em convencen gens.

He anat a renovar el carnet de conduir, evidentment s’ha de començar per la exhaustiva revisió metge. Entro i després del bon dia, de fer saber el que volia i amb un somriure al llavis, la noia em diu seixanta tres euros. He estat apunt d’entrar en parada cardiorespiratòria, però he aguantat. Em criden que passi a fer les proves...palanquetes seguint la carretera, piloteta blava endevinant quant arriba a lloc i dues preguntes, veus? fumes?.Total tres minuts de rellotge. Seguidament pot passar a la següent visita, això serà serio. Entro, llegeixo vuit lletres amb cada ull, distingeixo quatre colors bàsics i em prenen la pressió. Tot correcte ja pot sortir i renovar.

Aleshores ho he entès, la veritable revisió metge és quan et diuen lo dels seixanta tres euros, si aguantes i no caus rodó ets apte per conduir i el que faci falta.

Però no estem encara, passi, passi que l’acabarem d’enllestir, assentis aquí, signi en aquesta pantalla digital, seran vint-i-dos amb seixanta euros de taxes i miri somrient la càmera web que li farem una foto. Somrient? si amb menys de mitja hora meu clavat vuitanta cinc euros, ho sento no puc, podeu fer la foto amb aquesta cara d’impotència, total són deu anys.

Com que no en tinc prou, sembla que m’he aixecat masoquista, pujo un parell de pisos amunt per treure’m el carnet internacional, que aquest estiu necessitaré. Ningú no sap on he d’anar, però dedueixen que primer he de passar per caixa. Deu euros més, coi això que ho trobo barat, veig que té trampa, doncs em roben el temps fent una hora de cua.

Finalment surto al carrer...tot fet, anem a treballar que bona falta fa, doncs sumant tot plegat amb el peatge del pàrquing inclòs, m’han volat cent euros.

Tot plegat gràcies a la “Jefatura de Tràfico de Divisas”

La tinc

Després de dies de cerca, de voltar per diferents espais, d’aclarir el que realment volia i necessitava, dintre del pressupost previst, em vaig decidir a dir el: si vull.

Fins ara només ens coneixíem de vista, avui puc dir que ens coneixem físicament i que ens hem acceptat com som, compenetrant-nos d’allò més bé.

Sí, ja sé que els principis sempre són bons, tot i les pors de no avenir-se, que voldríem estar tot el possible junts encara que no pot ser, i que a totes hores estaríem un sobre de l’altre. En sóc conscient, no us penseu, però la veritat és que crec que la nostre relació serà llarga, o això és el que espero de totes totes.

Com ho veieu....?, fem bona parella?

4/12

Com és possible que ja estem a mes de Maig? Per favor que algú pari el temps que jo vull baixar. Fa quatre dies que ens anunciaven la possibilitat de quatre clàssics i ja anem per l’últim.....i sense queixar-nos, no cal ni preguntar perquè. Encara que em sap greu que ells tinguin l’honor de tenir la primera xapa de la copa, sempre han de ser primers per alguna cosa, però esperem que podem riure després del quart. Anem a lo que anem:

Estat d’ànim: Ara que hi penso, em fa por que hagi estat tant perfecte.

Economia: Cobrar part de deutes endarrerits, sempre et dona alegria.

Un bloc: La sargantana, m’ha fet creure encara més en la virtualitat.

Política: S’hauria de portar al teatre, en sortiria una gran comèdia.

Il·lusions: Començar a veure solucions i creure que no ens hi farem mal.

Feina: Com el Titànic....molt submergida i ningú soluciona el rescat.

Em preocupa: Que tots els països tinguin els portaavions en marxa.

Persones: Sens dubte, en Mourinho, que ens fa oblidar els problemes reals.

Amor: Em sap greu, per els qui no el tenen .

Objectiu: Frenar una mica el rellotge, que algú li tregui les piles.