Arriba Agost

Finalment entrem al mes més desitjat per molta gent , un mes per les vacances , per estar tranquils , per descansar i per mil coses més que cadascú tria a la seva conveniència i per que no , poder adquisitiu . Un mes també per gent que treballa , com jo , que ja he fet part de les vacances i que es troba treballant amb una tranquil·litat impensable durant la resta de l’any , acompanyat per taules de despatx buides amb els seus papers molt ben apilonades , esperant que torni el seu ocupant per remenar-los i donar-los vida .

Sens dubte un mes plàcid a primera vista , però jo , amb l’afany de tocar allò que no sona us vull fer adonar que te els seu riscos i les seves punyetes emprenyadores .

Sabeu que passat les vacances d’estiu , son moltes les parelles que es separen , i es que es veu que tants de dies de convivència conjunta , acaben per fer donar conta de que no s’aguanten l’un al altre o bé provocat per una tercera persona que sempre es pot posar el mig , solsament per desfer-se de la seva escalfor interna i produir-se el típic i de mal curar atac de banyes .

Sabeu també que durant aquest període moltes famílies es trenquen , es veu que molts de dies junts en un càmping , que si la teva mare , que si el teu cunyat , que si els teus nens .......acaben amb els plats per el cap , de fet ja no es suporten , però aquests dies es l’espurna que falta per esclatar tot.

Sabeu també que es el període de temps en que les malalties son més abundants , es veu que salmonel·la , constipats , diarrees , cremades solars , punxades d’eriçons i alguna d’altre que afecta les parts del cos que solen estar entre setanta i noranta centímetres del terra , son quant tenen més efectius per atacar persones i fa que molta gent passi part de les vacances tocat .

Sabeu també que es l’època de l’any que la gent tira més de targeta de crèdit i que els seus aplaçaments , apart de cars ,acompanyen a la gent fins a les festes de Nadal , just per tornar a gastar . I que un cop a casa sap greu el que s’ha gastat doncs la relació qualitat preu no es la justa .

Sabeu també que tot això es part de la meva venjança perquè mentre vosaltres esteu de vacances jo estaré treballant , quasi en solitari i sento molta enveja de tots el qui comenceu les vostres merescudes vacances .

Que tingueu unes bones vacances , però penseu......no us separeu , no trenqueu amb la família , no agafeu malalties , no gasteu més del que faci falta , feu molta migdiada i molts cafès amb gel desprès de.................o abans de............., però mai en ves de..........

Bo,bonic i barato

Escalfor diürna de finals de Juliol , amb la panxa plena d’haver dinat i una habitació fresca on posar-hi tot el nostre cos sobre d’un llit que sembla que ens crida , semi nu amb la fresca sobre la pell i abandonar-se a la son sense presses .

Migdiada , un gran invent , potser provocat per la calor del estiu d’aquestes latituds i practicada per molta gent .

Tant sols li trobo un inconvenient ....................i es la manca de temps per poder posar-ho en practica .

Moltes felicitats a qui disposi del temps , per posar-ho en practica ,més si ho podeu fer amb companyia i rematar-ho amb un bon cafè amb gel després de............la migdiada , es clar .

FOC

Una espurna de dilluns , provocada o no , va ser la causa d’un infern que envolta unes terres que conec molt bé i aprecio molt . Més de quatre dies amb una lluita professional constant per abatre un foc que encara a hores d’ara resisteix , abonat per les temperatures acompanyades d’un fort vent .

Dit així podria semblar el començament de qualsevol compte , però no , es real , tant que quatre persones hi han deixat la vida i dues més que no sabem si escaparan d’un etern patiment , tant real que més de mil hectàrees ja s’han destruït i amb elles conreus que trigaran uns quants anys a tornar a ser el que eren .

Ningú no es mereix això i menys en un any crític com aquest que farà ressentir encara més l’economia de la zona , molta es la gent que en patirà les conseqüències i els qui ho han pagat amb la seva vida , deixen un munt de familiars , tocats de per vida .

Es per tot això , que des de la virtualitat demano i desitjo , que si això ha estat provocat per persona alguna, amb alguna finalitat econòmica o paranoia pirotècnica , que cremi molt lentament fins a pagar el patiment de les persones i paratges idíl·lics que ha provocat . Només així es faria justícia .

El paisatge preferit.........................

Potser mogut per el programa televisiu , o potser no , el diumenge vaig anar a fer un passeig turístic per la Costa Brava , que tenim a vint minuts de cotxe , però no en som massa usuaris potser per culpa de la gran quantitat de transit que hi ha o per culpa de la piscina , que està davant de la porta del menjador .

Varem recórrer un camí de ronda , molt freqüentat per mi als anys vuitanta i que com dic ara no es habitual .Aquest camí de ronda que et porta per les cales de Calella , es conserva igual que fa uns anys , per cert ja bastants , i pots descansar i banyar-te en uns racons magnífics , però com no cada cop més saturats de gent en busca de alguna cosa per desconnectar i de passada barata .

Com que hi ha nens per mig , la parada va ser a la platja del Golfet , molt poc concorreguda a l’hora que varem arribar , però que es va anar omplint fins a no quedar espai ni per una tovallola .

Tots aquells paratges em portaren mentalment a temps passats , coses que ja no recordes , coses que es recorden sempre més , en un garbuix de imatges que et fan donar conta que els anys passen i molt ràpid . Un retrobament amb llocs d’abans , on encara hi han els mateixos recons on varen passar coses que tant sols dues persones saben que va passar i alguna vegada asta tres ,van saber-ho , amb els conseqüents problemes que genera i que a la fi i al cap son coses que la joventut desapareguda va absorbir i que només queda en el record .

Totes aquelles imatges em varen fer recordar i reconèixer que potser ara no, però en alguna època passada si que va ser el meu : paisatge preferit de Catalunya .

Ara en un altre moment de la meva vida , amb més anys ,amb altres persones , però amb la mateixa joventut mental , ho tornem a gaudir plegats i crec que ens hauríem d’obligar una mica més a fer-ne us , doncs es MAGNIFIC .

Hi havia una vegada................

Un vell pescador passejava per la costa escarpada , lluny del poble , quant encara tota la gent dormia i aprofitant la llum inacabable dels dies d’estiu , sentí molta xerinola al interior d’una cova al costat del mar , en acostar-se per veure de que es tractava , va veure com a l’entrada de la cova hi havia , molt ben apilades , unes pells de foca . Sense pensar-s’ho més n’he agafar una i se la va emportar a la casa on ell i la seva soledat convivien plegats des de feia anys i la va guardar dins l’armari sota pany i clau .

Cap al migdia , per curiositat va tornar a la cova , on va trobar , nua , una dona que plorava desconsoladament , després de calmar-la i donar-li alguna de la seves peces de roba per que s’abrigués del fred , la va acompanyar a casa seva . Només amb ell , va agafar confiança i amb el temps la tristesa anava desapareixent , tan com per casar-s’hi i tenir varis fills . En tot aquest temps la pell de foca va estar sempre custodiada sota clau , dins l’armari , fins que l’oblit del home , va fer que un bon dia descuidés la clau sota del coixí on dormia .

La curiositat que sempre ens té alerta , va fer que la dona obris l’armari i trobés el seu enyorat vestit de pell de foca , sense pensar-ho dues vegades se’l posar i va desaparèixer ,acomiadant-se dels seus fills molt efusivament per endinsar-se en el seu mar .

Abans de deixar terra ferma , algú li va sentir a dir : Quina tristesa més gran , tenir set fills a terra i set al mar .

El pescador va quedar sol amb els set fills , però diuen que a partir de les hores , sempre que surt a pescar , veu una foca rondant la seva barca amb ulls llagrimosos i que ningú del poble porta tanta pesca a port com ell .També es diu que els seus fills a terra quant passegen per la riba del mar , una foca va sortint al seu pas tot tirant-los , peixos de colors i petxines de formes curioses......

El cas es que mai més va tornar a terra ferma .

Això es la meva particular traducció d’un compte Islandès que he recollit d’un llibre de comptes i llegendes que varem comprar , durant els nostres dies allà . D’alguna manera i encara que sigui traduïda a la meva manera us faig arribar : Literatura Islandesa

Tornada

Doncs si hem tornat , sans i estalvis a casa després de passar quinze dies molt agradables i perquè no fantàstics .La veritat es que ha anat tot perfecte ,durant tot el recorregut al voltant de l’illa i algunes parts de el interior hem gaudit de molt bon temps , cosa poc esperada d’un país com Islàndia , famós per el seu temps inestable , també val a dir que hem tingut la sort de cara doncs una gent que varem trobar a la aeroport i que varen donar la volta al revés es queixaven que el mal temps els havia perseguit durant tot el viatge , en canvi nosaltres tant sols varem veure pluja dos dies i durant poc més de mitja hora , hem gaudit de tant bon temps que asta tornem més morenos .

En quant als onze allotjaments que teníem contractats per Internet , no hem tingut problemes amb cap , tot i que alguns eren de caràcter particular i els altres eren de Hosteling internacional que tenen una xarxa d’albergs per tot el país i que amb ells mateixos varem llogar el cotxe .

Quinze dies molt amb família i molt junts hem pogut gaudir de grans caminades , paisatges idíl·lics , espectacles volcànics , glaceres , veure dofins i foques en llibertat , banyar-nos amb rius d’aigües calentes enmig de la natura , un munt d’ocells estranys per nosaltres , veure l’espectacle del sol de mitjanit i moltes coses més que si algú l’interessa ho podrà veure en pocs dies en el bloc de la meva companya: loucost.blogspot.com .

En quant a la fama de país caríssim , ja no es certa , doncs aquest any amb el canvi de moneda tant favorable per nosaltres , podem dir que els preus son quasi iguals que aquí i com a prova puc dir que la gasolina està al voltant del euro amb cinc cèntims , que pots menjar tranquil·lament en un restaurant i que el preu no serà gaire diferent als d’aquí , que si vols comprar fruita evidentment serà més cara , ja que molta es importada , tot i que produeixen unes pomes que no estan gents malament , i una de les més importants , que una cervesa de mig litre al súper no arriba al euro .També val a dir que nosaltres ens ho hem currat molt a través de la xarxa i que si vas directament a una agencia de viatges , si serà caríssim , però trobo que si et prepares tu mateix el viatge també el gaudeixes molt més

Total que es un destí que recomano molt a qui tingui ganes de caminar i de veure coses diferents i que ningú es proposi d’aprendre Islandès , doncs es bastant complicat i que allà tothom parla anglès , comptant que el meu nivell està molt en la zona de suspens i que la disposició de la gent es molt bona , no hi ha cap problema .

Us hi deixo un tast petit de fotos , doncs encara hem de organitzar les més de tres mil cinc-centes que hem tirat .

Poques vegades repetim destí , però aquesta vegada no m’atreveixo a dir-ho .