Al carrer !!!!!!

M’han fet fora de la feina, per l’afer amb la secretària. Tot per una aparició inoportuna de la directora.

Ha estat la secretària qui s’ha ofert,  m’ha vist molt tens, sabia que no podia anar així a la reunió, m’ha convençut, al oferir-se a fer-me un arranjament ràpid.

Sé que la imatge d’ella, de genolls furgant als meus pantalons és molt barroera.

Juro que només m’estava cosint el botó. 

Històries amb 69 paraules

He estat escollit.

L’Institut d’Estudis Catalans de la Pompeu Fabra, fa un estudi sobre genètica i cognoms catalans per saber-ne més dels seus orígens. Mitjançant el cromosoma Y s’intenta esbrinar el perquè de la freqüència o bé el lloc de procedència d’aquests.

S‘han seleccionat cinquanta cognoms Catalans, Valencians i Balears, entre els més de tres mil que hi ha censats a Catalunya. Aquesta gent saben el que fan i on estan els bons gens.

Per això, suposo, he rebut aquest passat cap de setmana un sobre amb instruccions i un tubet per fer arribar mostres de saliva al laboratori. Amb el temps i mitjançant la seva web podré anar fent un seguiment del projecte. Potser una cosa més o menys interessant per uns i altres, però jo de moment ja he descobert per el meu cognom que sóc d’origen Àrab, si així ho diu la carta Nord Africà d’origen. Espero que amb això posat a llum pública no em faci perdre amistats. Ja deia jo que em posava moreno molt ràpid.

Sortirem de dubtes, vaig a donar proves a la ciència, qui sap si potser més endavant necessiten altres fluids i el venen a recollir a domicili. Tot sigui per la ciència.

Et conec però no sé qui ets

Suposo que tenir el cap a sa lluna ha provocat que jo en faci una reflexió, encara que sigui en altres circumstàncies.

He tingut, per dir-ho d’alguna manera, la sort de conèixer molta gent per motius de feina o lleure ubicada en diferents zones geogràfiques, encara que no massa distants. El que em sol passar, ara que les neurones es comencen a relaxar, és que de vegades trobo per casualitat una persona fora de la seva zona i em quedo en blanc. Aleshores el cervell comença a treballar a tota màquina, fins i tot les neurones jubilades ajuden en el que poden. De vegades et ve un flaix de plaer al encertar amb la persona, però quan això no passa i les neurones no responen ni amb viagra es passen uns moments molt delicats.

Sort que tot es pot preguntar i si dius la veritat des del primer moment no és tant greu com voler-ho amagar.

L’últim incident va ser aquest passat fi d’any, en una zona gairebé de deserta de Gran Canària, quan de sobte em vaig quedar parat mirant un home que llegia un rètol informatiu. Jo allà encantat fins el punt que la meva dona es va pensar que m’havia enamorat. Quan l’home va aixecar la mirada i em va saludar com a la gent que es coneix, vaig haver de contestar........ei....et conec però no sé qui ets!!!!!!.

Sort que ell té més memòria, un ex company de classe d’anglès, que viu a cinc-cents metres de casa.

Doctor m’haig de preocupar? Si és el cas recepti’m qualsevol cosa d’aquelles que t’alegren quan sents: això....tres cops al dia.

Massa net

Just al centre de l’edifici, els vidres eren insolentment més nets que tota la resta. El veïnat va parlar sense èxit amb el responsable de neteja. Ell arronsà les espatlles.

Quan un grup de veïns discutia l’estrany fenomen, va passar el jubilat de l’àtic i els hi va dir: No hi doneu més voltes, just allà, viu la guapa morena, que tots ens agrada trobar cada dia a l’ascensor.  

Històries amb 69 paraules

Demostri que no és un robot

Arran de la nova  tocada d’allò que no sona de la gent de blogger, amb la seva il·legible comprovació de paraules. No puc fer més que queixar-me, encara que sigui el únic que ho faci, perquè sembla que ens vulguin complicar el que més alimenta un blog, que són els comentaris. M’he trobat que en algun lloc he hagut de posar fins a tres vegades la maleïda comprovació perquè es realment indesxifrable.

No sé si el que volen és fer que ho desactivem per enviar-nos merda o és que hi ha hagut alguna entrada massiva d’espam en algun lloc. Suposo que alguna explicació tindrà, si algú la sap  que m’ho expliqui.

Jo fa molt de temps que la tinc desactivada, i de fet no ha passat res fins ara, a part de l’entrada d’algun comentari anònim de publicitat que el mateix blogger se’n cuida d’eliminar. Aquesta mesura no farà que deixi buits els comentaris, però si que més d’una vegada recordaré la mare que va parir la comprovació de paraules indesxifrable.

Composition X (Relats conjunts)

-No, si està molt bé tot el que hi veieu en aquesta pintura, fins i tot puc veure coses que em dieu. Però que voleu que us digui, jo dins la meva ignorància no li trobo cap sentit. Potser és que l’art no està fet per mi o potser és que quan m’heu dit que anàvem a veure Composition-X, m’he fet una idea equivocada del que em portàveu a veure.

-No canviaràs mai.....tu sempre pensant en el mateix.

-Veus, per això no m’agrada l’art, no pots dir mai el que penses sense que ningú s’emprenyi.

Una nova aportació a Relats Conjunts

2 Que fas aquest vespre?

Havia tingut que acceptar que no podia continuar així, treballar sota el mateix sostre, veure com perdia la concentració quan olorava la seva presència, embadalit en les seves insinuants corbes. No sabia com amagar el seu desig.

Feia molt dies que la volia convidar, fer alguna cosa plegats, trencar el glaç. Però no podia, l’aposta era massa alta i arriscada. No és fàcil quan ella és la teva cap.

Històries amb seixanta-nou paraules

Anem perdent

Ja fa més de dos anys que tot va a pitjor, només falta veure el panorama que ens acompanya dia rere dia.

Retallades, manifestacions, cassolades, mes retallades, reformes, vagues, jutges condemnats, lladres absolts, mes reformes, mes retallades, falses promeses, gent sense res per menjar, desnonaments més que dubtosos, politics que s’apugen el sou, ajudes a qui no toca, injustícies.............

Ens comencem a preocupar o esperem una mica més? Hi ha països com Islàndia que hi ha posat els collons, han tancat a qui havien de tancar i estant pujant els seu poder adquisitiu a marxes forçades. Bèlgica sense govern s’administra i té una taxa d’atur baixíssima. 

Jo em pregunto, si aprenen d’altres llocs de on poden retallar, a veure si aprenen de com tirar endavant, o és que potser no els acaba d’interessar?

No es pot desitjar la mort a ningú, però hi ha gent que no cal que hagués nascut.

Malgrat tot, bona setmana i un somriure etern que no ens ha de treure ningú.

Taxa

La part més curiosa del meu cervell m’ha portat a posar els dits al teclat per preguntar-li per la tal taxa, que en boca de molts fa acte de presència molt sovint últimament.

El meu subconscient em diu que potser en traurem alguna cosa, com que és l’eina de discussió de més actualitat........

Però no, la pantalla del ordinador  m’informa que és un mètode polític de recol·lecció massiva de diners. El que no entenc, és perquè no és retroactiva i no podem nosaltres taxar-los a ells, que de fet son els que tenen sous mil euristes, de varis múltiples.

I jo que pensava que la taxa turística ompliria altre vegada les nostres costes, de sueques amb ganes de marro, i el que hauré de fer és fer-me el suec per evitar-les.....

Poc marge (micro relat)

La relació no anava bé, massa tibant per ser plàcida, volien parlar-ne i així havien quedat per fer-ho.

Mentre es dutxava, pensava en tot el que li volia recriminar, volia deixar les coses clares. Però quan s’estava vestint, s’adonà que havia escollit acuradament la millor roba interior que tenia, la que més li agradava a ell. Es començà a angoixar, veia clarament el que volia. Poc marge de negociació.

Històries amb seixanta-nou paraules.

Dickens 200 anys.

 Homenatjar els dos cents anys del naixement de Dickens, des de la ignorància de la seva obra  no és tasca fàcil. No es pot ser crític de ningú sense un coneixement sòlid de la seva obra i trajectòria, però el que si es pot commemorar és el fet de que gràcies a iniciatives virtuals, podem conèixer alguna de les seves obres, fent un tast del que va deixar a la història de la literatura.

On va aprendre a caminar, parlar i forjar la seva ment d’escriptor, ha canviat dos cents anys. No puc evitar de pensar què escriuria una ment com la seva si la impregnació visual fos la que estem vivint nosaltres. Una pregunta sense resposta, una resposta que potser no ens cal, doncs el que agrada és el que va deixar. Molt per alguns, poc per  altres, i és que no podem agradar a tothom però podem fer història, siguem o no siguem Dickens.    

Aportació a la iniciativa d’un altre que farà història...........tatxaaaaaaaan!!!!!!!!

Alfred Siberià

Aquest senyor de caràcter tant fred, ens ha visitat sense haver-lo convidat a la festa. Per no presentar-se a la festa amb les mans buides, ha tingut la gentilesa de portar els glaçons, cosa d’agrair doncs haver de sortir a la benzinera a comprar-ne amb el fred que fot fa una mica de pal.

Gràcies a ell ens haurem desempallegat d’uns quants virus i paràsits, cosa molt saludable per tots plegats, de passada tindrem molt millorades les nostres defenses de cara a enfrontar-nos amb valentia als típics mocadors de paper, habituals en l’època.

Molt curiós també l’àlbum de fotos que ha portat, amb imatges poc habituals de piscines glaçades, canonades glaçades, el termòmetre que aquest matí marcava -9,3º , paratges nevats inusuals, despeses extres de calefacció......vaja, una passada.

Però ara ja s’ha acabat la festa, hauria de anar marxant que nosaltres tenim feina, si vol que es quedi el seu cosí, l’Alfred Normal que ja ens va bé per l’època que és. Vostè pot tornar quan vulgui.....d’aquí a uns anys ja ens va bé. Apa fins un altre, ja el trucarem quan hi hagi festa.

Autosuggestió

Menys dos graus i mig al exterior

trenta sis i mig dins el meu cos

matemàticament, disset de promig

 primavera eterna  en el subconscient

Poesia verídica de supervivència, aplicar tres cops al dia sense prescripció mèdica. Amb temperatures més baixes, ajuntar-se dues o més persones per tal de fer pujar..............el promig

Dedicat, amb tot el caliu del mon, a l’anticicló siberià que s’ha proposat fer-nos tremolar.

En el punt de mira

Potser animat per l’èxit de l’any passat, en fer una previsió dels llocs on estendre la guia turística de l’any en curs, i vull tornar. Això si, tenint en compte els rumors d’una possible crisi, que sembla ser, ens podria afectar de ple. El millor seria tenir por, però he llegit en diaris d’altres continents en que la corrupció està a l’ordre del dia, que a molta gent li han pispat els estalvis,  que l’atur està pujant i que a sobre apugen els imposts a la classe treballadora........

Vist això penso jo......”que me quiten lo bailao” guardarem un formatge al rebost, per si ve la gana i amb la resta farem la segona cosa que més ens agrada.....conèixer, visitar, tastar i passar-ho al màxim de bé.

La previsió es clara a hores d’ara, però amb ganes d’afegir-hi alguna cosa com la 2TBfc  si la viabilitat ens acompanya. Així que exposo:

Un lloc on et pots sentir molt petit, per principis de Maig

A l’agost un lloc on tot i tenir un petit tall de costa,  el glaç no es fon mai.

I per acomiadar l’any......ens faria gràcia anar a veure el gorila 

Vaja me'n he descuidat de posar els llocs...........però segur que entre tots, sabreu de què parlo.