Passo a saludar perquè en tinc ganes,
perquè us miro de reüll sovint, des del mòbil...per que fa mandra fins i tot engegar
l’ordinador. Anem a lo fàcil, rapidesa, comoditat i no pensar massa, que be
prou ho fem durant el dia.
Sovint tinc ganes d’escriure, de dir i
explicar, però altres coses s’interposen i no ho acabes fent, llavors passen
els dies i ja no recordes què volies dir. A qui més qui menys, suposo que l’hi
passen aquestes coses, vols però no ho acabes fent perquè hi ha més coses que
et criden.
Tinc ganes de viatjar, passo hores
planejant, valorant i com no pressupostant que és una part important. No ho
faig tot el que voldria, però tinc bitllets per Bulgària a l’agost i a Estònia
per Octubre. Això ens ajuda molt a fer els dies més amables. Somiem constantment.
Camino, però ho voldria fer més. Sovint el
dolor o el cansament no ho fan viable, però les ganes hi són i no les vull
perdre perquè les imatges que copsem són sempre captivadores.
Vaig acabar una novel·la, però no l’he
posada apunt per pujar-la i compartir-la amb qui vulgui lectura sense cost,
només per el plaer de que es llegeixi i despertar la curiositat d’algú. En tinc
ganes, però s’ha de fer encara.
Si no perdem les ganes, sempre acabarem
fent alguna cosa, això és important. Suposo que el fet de que mai estem
contents del que fem o tenim, fa que volem molt però mai ho atrapem tot.
