Allò de les abelles i les flors

-Mama, quan em vares fer la xerrada sobre allò de les abelles i les flors....

-Filla, d’això fa molt de temps, què et passa ara que em surtis amb aquestes?

-És que tinc un dubte.

-Ah si? A la teva edat? Però vaja pregunta, t’ajudaré amb el que pugui. 

-Mama, què passa quan l’abella forada el preservatiu amb el fibló?

Amants

Doncs això, a tots els amants, amantes de llegir llibres i per fer honor a un Sant Jordi que cada cop bull més. Crec que no podeu deixar de participar al concurs de Tumateix llibres que ens proposa de jugar amb les paraules en forma de micro contes.

Per escriure cinquanta paraules, quin millor dia que el més curt de l’any, si a sobre regalen llibres, que en temps de crisi, si no els has de comprar ja tens la feina feta i bons ho són segur. Ella mai falla.

Si ara us pica (la curiositat) aquí podeu mirar com fer-ho (per participar) i quedar a gust, amb les lletres.

Badoc

Sis mesos de tirar currículums i fins avui que no tenia ni una entrevista de feina, tal com està la cosa no surt res.

Ven vestit i amb el cabell arreglat pujo al bus en direcció a la cita, vaig amb el temps just i no voldria fer tard. Sense voler em distrec amb una mossa que m’està apuntant amb unes natges molt ben posades. Quan ja quasi la tinc ben repassada, es dóna la volta per donar-me més feina. Faig una ullada ràpid però no en faig prou, hi ha zones que els ulls m’hi queden clavats i un cop s’han mogut, sense entendre-ho massa, tornen al mateix lloc. 

Quan m’ha clavat la mirada per segona vegada, he decidit alçar la vista per dissimular una mica, ha estat llavors quan m’he adonat que m’havia passat set parades. Ja no arribo a temps, i ara què? 

La mare qui us va parir

Molts són els que poden pensar que, tant li fot, que a partir d’ara també s’hagi de pagar per veure els esports del motor des del sofà de casa. Ja de per si estaven molt maltractats des de la nostre televisió autonòmica, deixant de banda les motos, amb tot un seguit de pilots que escampen arreu del món que Catalunya existeix, posicionant-la en el mapa.

Potser si que molta gent no li pot interessar el tema, però el que realment ens hauria d’interessar és el fet de què això està organitzat des dels pactes de govern amb les grans empreses, com és en aquest cas Movistar. Ens estan escanyant amb tot el que poden, ens volen fer pagar per tot el que ens dóna aire i ens interessa.

Segur que  cap empresa d’aquestes voldrà agafar en exclusiva els debats polítics perquè saben que no farien cap cèntim. A aquest pas només podrem veure en obert la Missa, les pel·lícules del John Wayne i les que ara se’ns acosten per Setmana Santa, que dubto que quedi algú en el planeta que no les hagi vist.

No hi ha dret, si no paguéssim imposts hauríem de callar, però retallant els serveis bàsics i fent pagar el lleure, potser hauríem de dir prou.

Tertúlies

No sé jo si és perquè són barates o realment tenen molt d’interès, però cada dia tenim al nostre abast tot tipus de tertúlies siguin de ràdio o a la televisió.

A mi la veritat és que em carreguen una mica, doncs en la majoria, des del seu inici fins al final no s’ha arribat a cap conclusió. Tothom exposa els seus arguments, moltes vegades amb el to de veu poc encertat i masses vegades al mateix temps que els altres. Es crea una espècie de xivarri que no porta enlloc, apart del morbo que se li pugui trobar als atacs que entre ells es van intercanviant.

Les tertúlies poden ser molt interessants quan un mateix i pren part, però com a mitjà d’informació no porta massa enlloc segon el meu parer. I com ja he dit abans, per mi n’hi ha masses i són molt repetitives tot i que de temàtiques n’hi ha per donar i per vendre.

Que tingueu una bona primavera amb tot allò que s’altera.......i si voleu....... en fem una tertúlia.

Adonar-se'n

Moltes vegades tinc la sensació de que moments passats fa temps, varen ser molt bons, irrepetibles i únics. Però al mateix temps, penses que en aquell moment no ens adonem del que realment estem vivint, que allò pot marcar història i ser un moment per posar al pot dels bons records o vivències.

Aquelles fotografies, vídeos, cartes amb sentiment que de sobte et venen un dia a les mans i que per uns instants revius el moment, em fa adonar que en aquell espai de temps, un no es para a pensar que és un gran moment.

Com hem de copsar el moment? Aquell lloc on només hi estaràs un cop a la vida, aquell petó que amb els anys recordes transcendental, aquell naixement, aquella bogeria única o simplement aquell dia que sents que és únic. 

Recordo, cinc anys enrere en ple viatge a Islàndia, el meu petit de vuit anys aleshores, em va preguntar: Que hi fem aquí?, jo l’hi vaig contestar que omplir-nos d’aquell meravellós paisatge, ell sense pensar-ho va dir: Doncs marxem que ja estic ple. 

Segur que inconscientment és el que molts fem, però des de fa temps que intento adonar-me’n més de les coses. Qüestió d’edat, segur.

Ball agosarat

Jo aquí vestida de rosa de la mà del dissenyador amb més renom de París i aquest babau només es fixa amb aquesta plebea que balla tant agosaradament insinuant les seves virtuts com amant equilibrista.

Llàstima que jo no pugui fer aquestes cabrioles perquè asseguro que tindria èxit assegurat, doncs sota aquestes faldilles tant ben posades no hi ha res més, la ventilació és total. 

Potser no està tot perdut però, vaig a veure qui posa la música, perquè a un “can-can” si que encara m’hi atreveixo, dalt de l’escenari la vista serà total i aquest babau no se’m escaparà. Avui vaig a per totes.

La meva aportació del més de Març a Relats Conjunts........Ballem?

Antiinflamatori

L’home portava temps  amb dolors musculars, deguts potser a l’excés de feina i empesos per la edat que no parava de créixer. Fart de no tenir ganes de fer res més que jaure al sofà en el seu temps lliure, va decidir acabar-ho a base d’antiinflamatoris. 

Passats uns dies l’home tornava a ser el d’abans, sense dolors i amb ganes de gresca, però s’adonà que la potència de la medicació impedia que rés se l’hi inflés. Aleshores agafà la capsa de píndoles, mirant-la desafiant i l’envià de dret a les escombraries. 

Ara quan sent les claus de la seva parella entrant a casa, nota que li torna a venir la inflamació, però aquesta no fa mal. Potser una part psicològica en té la culpa.

Negre

Tots hem escoltat allò d’estar negre, tenir la negre, veure-ho negre, fins i tot el perillós o si més no el sempre incomprensible forat negre.

Al que tampoc trobo explicació lògica és al dia negre, aquell en que un sòl ensopegar amb els seus propis collons per dir-ho clar. Què deu fer que un dia aparent-ment normal, es torci amb pocs moments i sigui un reguitzell de trampes on tot pot sortir malament?. Suposadament la culpa hauria de ser d’un mateix, si no creiem en forces rares, i la solució també hauria d’estar al nostre abast.

No sé quina seria la bona solució, però per el que veig, el millor per quan tot et cau de les mans i el que toques o fas, té poques possibilitats d’èxit, el que hauria de ser definitiu és no fer res i deixar passar les hores, llàstima que la tossuderia no ens deixa i solem pitjorar la situació.

Bona setmana i dies de colors.... 

Teoria de superfície

El dia plujós donava per observar a la gent, jo des de sota el balcó vaig veure com ella venia corrent mig ajupida a refugiar-se sota el mateix aixopluc. No em vaig poder estar de dir-li que la seva posició i velocitat no ajudaven a mullar-se menys, doncs oferia més superfície a la pluja que si caminés en total verticalitat. Aleshores ella va obrir una mica el seu abric mostrant-me l’escot, després, portant-se el dit índex als llavis en senyal de silenci, em va fer entendre que la meva teoria sobre la superfície en aquest cas no era vàlida, ni de bon tros. 

Tot té un nom

Ja sé que no ho podem saber tot, però jo haig de dir que tot just ara m’he assabentat de que fer-se una cosa un mateix i penjar-ne el resultat a la xarxa té nom des de fa temps i va ser paraula de l’any a la universitat d’Oxford al 2013.

La paraula “selfie” doncs, és la que ens defineix el resultat d’una persona o un grup de persones que es fan un autoretrat per després penjar-lo a la xarxa. Es veu que s’ha fet altre vegada famosa per aconseguir el record de retuits, això si sota demanda, de la foto de la presentadora acompanyada d’algunes estrelles a la gala dels Òscar de cinema. Sembla mentida però això ha omplert portades i hores televisives, potser  és un indicador cultural de la nostre societat.Ara ja puc dir que sé una paraula més, encara que no en seré usuari perquè això de fer-se les coses un mateix no m’ha fet mai el pes, molt millor que te les facin. On vas a parar.

L'home que va anar a dormir tres vegades

L’home pare, que vol satisfer el desig dels adolescents de torn a sortir de festa carnavalesca, accepta que ha d’endarrerir la posada en horitzontal per fer temps, doncs en aquest país tenim la mala costum de sortir massa tard.

Cap a quarts d’una de la nit agafa el cotxe i se’n va a portar les dues disfresses al lloc de festa, sort que està a menys de deu kilòmetres, per descàrregar les il·lusions de festa. Amb la primera part completa dirigeix al cotxe al sostre on un llit espera presència, posa despertador i tanca els ulls. No havent passat ni trenta minuts, sonen quatre tons de l’empresa de catorze mil milions, informant de la urgència i necessitat del dni. L’home es lleva, torna agafar el cotxe dirigint-se al lloc on els decibels podrien actuar de desfibril·lador, i això que ho comprovo des del exterior, fent entrega de documentació. Torna a fer un tomb de cent vuitanta graus en busca del llit, potser encara calent. Comprova pel camí l’estat etílic d’alguns que sense preocupació seuen al bell mig del carrer i el vehicle és qui ha de sortejar els obstacles en estat inalterable.

Als voltants de les quatre, l’home es torna a llevar per fer el camí per tercera vegada i  amb l’ajuda de l’empresa de catorze mil milions, pot trobar el punt exacte de recollida i “on time” de les adolescents, comprovant l’èxit de la festa que porten impregnada i content de que el seu estat sigui òptim.

Ara sí, amb pocs minuts l’home que va anar a dormir tres vegades podrà estirar-se assegurant-se que el despertador està totalment desconnectat i que podrà fer cas omís a la sortida del sol, encara que el rellotge intern no hi ha qui el pari.