Tinc,
no un si no dos, companys de feina que tenen per norma pensar amb veu alta, no
sé si és una mania o una malaltia. Encara no els hi he preguntat.
Quant
sents que algú et parla, et gires i dius: digui’m........esperant una resposta,
que en la majoria de vegades es queda amb una mirada d’incomprensió i prou.
Aleshores ve l’altre pregunta, saben ells que parlen sols? O bé el seu
subconscient està tant atrafegat que no
s’adonen realment del que fan?.
Veient
el personal, quasi que prefereixo no preguntar-ho, no fos que em surtin amb
algun ciri trencat, com l’altre dia que la cambrera va preguntar si la xíndria
era bona i es va emportar com a resposta un: he menjat carabasses més
bones.
Us imagineu els nostres polítics pensant en veu alta?.......ja sense fer-ho la caguen....