Posar-la bé

-Què mires tant fixament?

-A tots aquests homes, a veure si algun fa per tu.

-No tinguis pressa doncs, estic molt bé.

-No diguis ximpleries que t’hem de casar.

-Per què?

-Per tenir un futur, una companyia, un home a casa. Ves quines bestieses de preguntar.

-Au va mama, si em fa més companyia l’ampolla aquesta de refresc, que qualsevol d’aquests. A més no n’hi ha cap de guapo.

-Com ho pots saber si ni tant sols els mires?

-Amb una repassada quan he entrat n’he tingut prou. Per cert, una pregunta; si tots porten barret, això és una casa de barrets?

-Com vols que et casem si ets així de bleda? A veure, si això fos una casa de barrets, que coi seria jo?

-La puta mama, com vols que ho sàpiga jo?

-Filla, no siguis barroera, pronuncia bé i posa totes les comes. 

-Si mama....... coma després de sàpiga.

Per els relats conjunts del més de Març

Petites bestieses

Si del que es tracta és de viure el moment, sense pensar massa en les conseqüències i fer el que te ve de gust, dissabte ho vaig aconseguir.

Sense més, estàvem acabant de comprar al mercat de Girona i era prou aviat que ja havíem acabat. Què fem doncs? Anem a casa a posar-nos a fer qualsevol tasca o trenquem la rutina?

Tot trencat al moment, vàrem decidir d’anar a veure la famosa floració dels presseguers a Aitona, total eren set hores de cotxe entre anar i tornar, per fer unes quatre hores de visita allà. Doncs som-hi, vàrem dir.

L’experiència va ser molt bona, tot i no ensopegar el punt màxim de floració, si que hi havia molt de florit i la veritat és que fa patxoca. Després de menjar una cassola del tros, sota l’organització de la cooperativa del poble, vàrem assistir a una visita guiada de la mateixa, amb la sort de fer una visita vip per nosaltres dos, de la mà del director i l’exdirector del centre. Són d’aquelles visites que no et queda res per preguntar, va ser fantàstic.

Si necessiteu rematar una conquesta, apuntalar una relació, donar una sorpresa o tenir el plaer de fer una escapada, aquest proper cap de setmana es preveu que estigui al màxim d’esplendor. Perquè tot surti a la perfecció uns consells que poden anar bé:

Reserveu per dinar, doncs tot s’omple ràpid, nosaltres vàrem aprofitar el dinar que oferia la cooperativa i va anar bé.

Com que les visites guiades ja estan esgotades, passeu de llarg el poble d’Aitona en direcció a Serós i trobareu el trencant de l’ermita de St. Joan de Carratalà, des d’aquest punt alçat i que es pot accedir en cotxe, es veu una panoràmica molt gran. Un cop baixeu us podeu endinsar per algun camí i passejar entre presseguers coberts d’un mantell de flor rosa. 

Tenim un país meravellós i valen la pena aquestes petites bestieses, per contemplar-ho en directe.

Happy end

Bé això de final feliç, potser no és ben bé, però fa que molta gent entri a la pàgina.....

El cas és que en certa manera si que és un final feliç, dons després de 320 dies un torna a tenir l’alta del metge. Torno a contribuir a les arques del estat.

Mai més serà tot igual, sempre quedaran coses que no tens altre opció que aprendre a conviure-hi, com una petita coixesa i dolors que no sé si mai arribaran a desaparèixer del tot. Però torno a la feina, amb ganes i conscient de les limitacions, amb pèrdua de flexibilitat i força.

I estic content després de tot, perquè segons primers informes aquest moment no arribaria mai i el meu camí passava per buscar altres feines, no ha estat així i ho celebro. 

No puc queixar-me, doncs en posició horitzontal no tinc mancances, més que les de la pròpia edat, i per exemple, assentat a taula menjant calçots i aixecant el porró tampoc se’m nota res, o sigui que endavant i a per totes, que no ha estat res.