dijous, 22 de març del 2018

Posar-la bé


-Què mires tant fixament?
-A tots aquests homes, a veure si algun fa per tu.
-No tinguis pressa doncs, estic molt bé.
-No diguis ximpleries que t’hem de casar.
-Per què?
-Per tenir un futur, una companyia, un home a casa. Ves quines bestieses de preguntar.
-Au va mama, si em fa més companyia l’ampolla aquesta de refresc, que qualsevol d’aquests. A més no n’hi ha cap de guapo.
-Com ho pots saber si ni tant sols els mires?
-Amb una repassada quan he entrat n’he tingut prou. Per cert, una pregunta; si tots porten barret, això és una casa de barrets?
-Com vols que et casem si ets així de bleda? A veure, si això fos una casa de barrets, que coi seria jo?
-La puta mama, com vols que ho sàpiga jo?
-Filla, no siguis barroera, pronuncia bé i posa totes les comes. 
-Si mama....... coma després de sàpiga.

Per els relats conjunts del més de Març

dilluns, 12 de març del 2018

Petites bestieses



Si del que es tracta és de viure el moment, sense pensar massa en les conseqüències i fer el que te ve de gust, dissabte ho vaig aconseguir.
Sense més, estàvem acabant de comprar al mercat de Girona i era prou aviat que ja havíem acabat. Què fem doncs? Anem a casa a posar-nos a fer qualsevol tasca o trenquem la rutina?
Tot trencat al moment, vàrem decidir d’anar a veure la famosa floració dels presseguers a Aitona, total eren set hores de cotxe entre anar i tornar, per fer unes quatre hores de visita allà. Doncs som-hi, vàrem dir.
L’experiència va ser molt bona, tot i no ensopegar el punt màxim de floració, si que hi havia molt de florit i la veritat és que fa patxoca. Després de menjar una cassola del tros, sota l’organització de la cooperativa del poble, vàrem assistir a una visita guiada de la mateixa, amb la sort de fer una visita vip per nosaltres dos, de la mà del director i l’exdirector del centre. Són d’aquelles visites que no et queda res per preguntar, va ser fantàstic.
Si necessiteu rematar una conquesta, apuntalar una relació, donar una sorpresa o tenir el plaer de fer una escapada, aquest proper cap de setmana es preveu que estigui al màxim d’esplendor. Perquè tot surti a la perfecció uns consells que poden anar bé:
Reserveu per dinar, doncs tot s’omple ràpid, nosaltres vàrem aprofitar el dinar que oferia la cooperativa i va anar bé.
Com que les visites guiades ja estan esgotades, passeu de llarg el poble d’Aitona en direcció a Serós i trobareu el trencant de l’ermita de St. Joan de Carratalà, des d’aquest punt alçat i que es pot accedir en cotxe, es veu una panoràmica molt gran. Un cop baixeu us podeu endinsar per algun camí i passejar entre presseguers coberts d’un mantell de flor rosa. 
Tenim un país meravellós i valen la pena aquestes petites bestieses, per contemplar-ho en directe.

dissabte, 3 de març del 2018

Happy end


Bé això de final feliç, potser no és ben bé, però fa que molta gent entri a la pàgina.....
El cas és que en certa manera si que és un final feliç, dons després de 320 dies un torna a tenir l’alta del metge. Torno a contribuir a les arques del estat.
Mai més serà tot igual, sempre quedaran coses que no tens altre opció que aprendre a conviure-hi, com una petita coixesa i dolors que no sé si mai arribaran a desaparèixer del tot. Però torno a la feina, amb ganes i conscient de les limitacions, amb pèrdua de flexibilitat i força.
I estic content després de tot, perquè segons primers informes aquest moment no arribaria mai i el meu camí passava per buscar altres feines, no ha estat així i ho celebro. 
No puc queixar-me, doncs en posició horitzontal no tinc mancances, més que les de la pròpia edat, i per exemple, assentat a taula menjant calçots i aixecant el porró tampoc se’m nota res, o sigui que endavant i a per totes, que no ha estat res.