I mira que tenia ganes de provar-ho

Feia temps, molt de temps que veia aquella frase en una capsa i no havia tingut oportunitat de provar-ho. Per el que deia la frase “polvo para solución oral” bé havia de valer la pena de provar-ho. Finalment el dilluns que jo ja anava calent, el “polvo” i jo ens vàrem ficar al llit.

Ostres tu quin fart de suar, seixanta dues hores seguides al llit, amb tres “polvos” cada dia, m’han deixat que les cames no m’aguanten i no tinc esma ni per menjar. I què voleu que us digui.....tenir una grip per poder provar aquests anunciats d’alguns medicaments millor no ho feu. 

Ara com es pot apreciar, estic millor.

A primer cop d'ull

La taula presentava dues parelles engrescades en una conversa amena, mentre degustaven els menjars que els hi anaven portant i sense cap símptoma d’altercats varis.

Però un d’ells tenia radiografiada tota la història i ara que per sota la taula feia peuets amb la dona del seu company, s’adonà de lo extravagant de tot plegat. Sabia que la seva dona, el últims mesos, s’allitava freqüentment  amb un altre persona i que la cosa no acabaria bé. D’altra banda el seu company de taula feia temps que havia ensopegat amb la mateixa pedra, o sigui la seva ex dona. De les dues parelles, ningú estava amb qui ho semblava. La cosa més ferma eren els peus juganers que cada cop anaven més amunt. 

El sopar perfecte, sense cap discussió ni a l’hora de pagar, es veu que de portes en fora, tothom era prou feliç.

Brindis

-Mama això de tants de brindis no deu pas ser bo.

-Per què ho dius, no veus que així ens ho passem bé.

-Ja però, les teves amigues penso que han begut massa.

-Escolta que hagin marxat de taula no vol dir que els hagi fet mal el beure.

-Doncs bé que les he vist totes tres estirades al llit.

-Que dius ara? No t’inventis coses.

-Mama, ho he vist, feien cara rara i el noi que ens feia de cambrer les estava reanimant.

-Mare qui les va......

-On vas mama? 

-Res filla, queda`t aquí, que jo també necessito una reanimació. I para de xerrar.

Proposta  de Gener a Relats Conjunts 

Tinc un pla

Tenir un objectiu o una il·lusió sempre ajuda a fer més portable el dia a dia. La feina no es fa tant feixuga, penses en allò i sense voler et manté amb ganes de fer-ho ja.

Així que hem posta fil a l’agulla i si els astres queden ben alineats volarem a Skelleftea a Suècia amb aquella gloriosa companyia Irlandesa que opera quasi al costat de casa i que ens deixarà aquí.

Agafarem un cotxe per encabir-hi tota la il·lusió que haurem anat acumulant i els estris dels motxilers low cost, fins a travessar el cercle polar àrtic senyalitzat ben clarament perquè no hi hagi pèrdua.

Amb les fresques temperatures del mes de Juliol creuarem per sota el mar de Barens, concretament 212 mts sota el seu nivell , endinsant-nos en un túnel de quasi set kms.

Per arribar fins al monument dels Nens del Món per veure un magnífic sol que sense posar-se es torna a llevar. O el que és més habitual, una boira de tres parells de collons, però que no està en el pla.....

Tot i la fred la set fa acte de presència i per això creuarem ponts altíssims per anar a fer una cervesa. 

La única que ha estat  fabricada en el lloc més septentrional del planeta. Una Mack

Amb la set apagada, continuarem fins el paradís Lofoten a grimpar muntanyes i gaudir de la tranquil·litat que ofereix.......

 Ara només falta que arribi el moment i poder dir com “El equipo A” m’encanta que els plans surtin bé.

Ostres ara que ho veig muntat....sembla que m’ha sortit un apunt molt Xavier Pujol no? Bé, no crec que se’m emprenyi per copiar......

Trendings i cassolades

De veritat que després de tots aquests anys, encara hem de continuar amb cassolades, manifestacions, trendings i marejant la perdiu? No ha quedat clar el que realment volem? És tant senzill com posar un paperet dins una urna i sortir de dubtes d’una vegada, estem d’acord que ho hem de fer bé, que ens hi juguem molt, que el futur dels nostres depèn d’això....però coi, ja cansa tanta indecisió per part de qui té la paraula. No havíem quedat que la puta i la Ramoneta eren història?

Ara si que el “souflé” està baixant, estem perdent vots, la gent menys involucrada comença a tirar la tovallola i ho entenc. Qui pot dipositar confiança a un grup de gent que no pot desencallar el graó més petit de la llarga escala que ens espera? 

Que serà llarg ja ho sabem, però collons, posem-hi decisió o començarem a dubtar seriosament si de veritat ens volen portar a bon port o a l’hort.

De baixada

Podria dir que en tota la meva vida he caminat pujada amunt cap a la llibertat, però des de fa un temps és com si ja estes baixant. Hem deixat el cim i sembla que ens encaminem cap el sot més fosc del que ja presumíem haver-ne sortit.

Queda poc, que sigui verge de regulació, sigui escrit sobre paper de llei o amb sang d’innocents que hi deixen la vida. Els han arrencat la vida quan treballaven per arrancar somriures.

On és aquella llibertat promesa? Ha estat només un miratge, en un espai temps molt curt, massa poc temps al cim, si és que hi hem arribat alguna vegada.

Totes les religions del món han matat per poder, totes tenen les mans brutes, cap fa tot el possible per ajudar a qui més ho necessita, cap practica el que realment predica.......Realment necessitem ser d’alguna? 

Si que és veritat que podem fer moltes coses, però no sabem fins quan. Estem de baixada i tots podem ser Charlie Hebdo en algun moment.

El regal

El temps que portaven junts, li donava ales com per regalar-li alguna cosa més sensual i atrevida. S’ho rumià moltes vegades, intentant-ho mirar des del costat que s’ho miraria ella, més que tot per com reaccionaria davant d’un regal tant personal i que en gaudirien junts quan més junts es trobessin.

El temps se l’hi acabava, la nit màgica s’acostava i no volia presentar-se amb les mans buides. Sense pensar-s’ho més, agafà la cartera per dirigir-se a la botiga a comprar-ho i embolicar-ho amb un paper adient al producte. 

Mai s’hagués pensat que en entrar a la botiga, li entraria el pànic, la vergonya i que fos incapaç de dirigir paraula a la venedora. Ell mai podria pronunciar aquell nom de perfum tal com ho sentia cada dia a la televisió, no dominava aquell estrany idioma i es veia incapaç de fer-se entendre.