En aquest cas ho he sentit
en pròpia pell, avui fa vuit dies em varen fotre tot el que portava dins la
meva bossa incloent-hi la pròpia bossa. Algú va deixar la porta oberta i algú
altre va aprofitar per accedia al meu cotxe i marxar amb tota la meva
documentació, diners, còpies de seguretat i objectes personals.
En aquell moment, i encara
ara, et cagues el santíssim cabronàs que et portarà un munt de feina i diners
en els propers dies.
Toca anular totes les
targes, comptes, i renovar documents.
De dues assegurances que
tinc resulta que cap no cobreix res. La més forta, és que la que tinc de la
llar, diu textualment que cobreix fins a vuit cents euros el robatori fora de
la llar. Però resulta que un cop fas la gestió et diuen que com que la denuncia
diu que ha estat sostret de dins un
cotxe no cobreix res de res. M’havien d’haver
atracat, o sigui que no ha estat vostè robat adequadament...Setze anys pagant i
un cop que els necessites, t’aixequen aquell dit que està al centre de la ma.
L’altre, cobreix el
robatori del vehicle, però no el que hi ha dins. “Mandan huevos”
Vas a renovar DNI i el policia
et diu que són 10,60 euros, que si ho porto a l’assegurança m’ho pagaran. Una
merda, li dic jo.
M’he quedat de pedra quan
he vist que des de la targeta sanitària fins al DNI, passant per el carnet de
conduir, queda molt ben escrit que si és per robatori, igualment s’han de pagar
les tasses. O sigui la policia no em protegeix prou i a sobre haig de pagar per
no haver fet la seva feina. Negoci rodó.
Ara ja m’he emprenyat,
demà tinc hora amb aquells del....Parlem? I gairebé segur que algú s’acabarà
menjant amb patates una pòlissa sencera amb patates, o se la fotrà pel cul. Les
assegurances no serveixen per res, només per pagar. Ara per ara, només tinc aquell dubte de qui m’ha robat més,
si el lladre cabró o les assegurances.
