dimecres, 29 d’octubre del 2008

Punt final

Desprès de 99 anys en aquest mon , la meva avia ens ha deixat , ara finalment podrà descansar , que es el que ella demanava últimament .
No ha estat una vida fàcil per ella , passar una guerra i una postguerra , ja vídua , doncs el meu avi es desaparegut de guerra en la batalla de d’Ebre , i amb dos fills que pujar , sense cap mena d’ajuda , es sens dubte tot un repte , que gairebé segur molta gent d’avui no ho aguantaria . No va tornar a viure amb parella mai més , això ha de ser molt dur , estar des de l’any trenta nou , sense ningú amb qui poder parlar amb confiança i fer-te costat en una vida tant llarga . Sempre va viure dintre del grup familiar , però no es el mateix que tenir una parella on recolzar-te . Aquestes coses ara actualment serien impensables però en aquelles èpoques era el que tocava i tot i que ara ho entenem com un disbarat , abans era molt mal vist refer la teva vida i més vivint en un casa de pagès aïllada en un poble petit .
Es curiós que jo a l’edat que tinc , la recordi sempre com una persona gran , des de els meus primers pensaments d’infància ha estat sempre un avia .
Ara i desprès de un temps esperant el desenllaç , doncs es veia a venir que s’anava apagant , quant arriba el moment , hem dol ,més del que hem pensava , tot i que intento pensar en que era el que ella ja esperava amb ganes .
Va ser una gran persona , i la vida llarga que ha tingut li ha estat recompensada amb la companyia de la seva família i amb la lucidesa fins els darrers dies .
Quatre ratlles a la xarxa , apart del record , es una manera de rendir-li el meu petit homenatge per tot el que va fer mentre va estar entre nosaltres i que moltes vegades ni tant sols ens n’adonem .


APROFITEM LA VIDA JA QUE TARD O D’HORA S’ACABA .

dilluns, 27 d’octubre del 2008

Ens prenen el pel

Desprès d’un parell de dies de rumiar-ho , doncs m’ha costat de pair-ho , tinc que parlar de tots aquets politics que a base de sortir per la televisió , diaris i quasi a la sopa ......ara ens volen donar confiança dient-nos que tenim les pensions assegurades per vint anys , ja es mala sort , que es just l’any que jo hauré de començar a cobrar , però no es això el que hem preocupa , el que es realment fort es que ens assegurin pensió per vint anys , una gent que no han sabut veure una crisis com la que tenim a sobre , ni tant sols amb sis mesos d’antelació , doncs el senyor Solves ens prometia un augment del percentatge sobre l’economia nacional bastant important , però al cap de tres mesos ja existia una lleugera desacceleració i la paraula crisis no es podia ni dir , en canvi ara estem en plena crisi amb les borses per sota terra i sense saber que passarà demà . Però ens saben dir que tenim assegurades les pensions ? . Perquè gracies a la immigració tindrem mes fonts d’ingressos a la seguretat social .Ara si que m’he perdut , doncs si puja l’atur ? com es que pugin els ingressos a la seguretat social ? . Potser ens amaguen alguna cosa tots aquets , potser posarem al atur als d’aquí que paguem tots els impostos i posarem a treballar als sense papers , tot tipus d’immigrants i asta legalitzarem la prostitució que com que mou mes de cinquanta milions d’euros cada dia farà pujar molt les quotes . Si a tot això i posem el que l’Estat ha concedit , però no ha pagat , com les ajudes a la gent gran amb dependència , que en molts casos les famílies ho cobren quant la persona ja ha mort , potser si que tindrem seguretat social per vint anys .
Jo crec que ens prenen el pel , doncs es molt fàcil de veure que els màxims ingressos de l’estat son els impostos sobre qualsevol moviment de compraventa , si la economia entre en recessió vol dir que ingressaran menys i les despeses en atur seran molt mes altes i han d’acabar tota l’obra pública que tenen començada que son molts de milions d’euros .
Estan jugant amb tots nosaltres , però no es fa res de res , a part de posar alguns extres en algun cotxe oficial , per poder veure les series de la tarda , per que les borses , suposo que se les saben de memòria .
El que realment hem consola es el fet de que els directius dels bancs no podran cobrar més de cinc-cents mil euros l’any . Pobres , ja podran pagar l’hipoteca amb només quaranta un mil sis-cents euros al mes ? .

ELLS SON QUI PARLEN DE CRISI ............ I NOSALTRES QUI LA PATIM

dijous, 23 d’octubre del 2008

Jaque a la Reina

Intento explicar el que a mi m’ha costat anys d’entendre entre les relacions de parella , avui desprès de sentir un comentari entre dos operaris en una obra m’ha donat el impuls d’escriure allò que molta gent hauria de practicar i no fa , potser per mandra o per ignorància .
El tema es el que molts dels homes obliden que en una relació hi ha d’haver un mínim d’esforç en seduir constantment la parella i que no es pot passar del sofà , un cop acabada la pel·lícula , al llit , i que en passar la ma per l’esquena de la parella trobaran la passió esperada . Sovint el que es troben es un deixem estar o un ara no, es massa tard , em la conseqüent crispació que això comporta i que desprès de repetides vegades sempre acaba amb batalla campal.
Com que som presoners del amor , ens toca picar pedra cada dia , i no es tant difícil , tan sols hem de fer el que fèiem al principi de la relació , dedicació .
Amb el pas del temps nosaltres no canviem gaire , faríem el que fèiem quant començàvem a sortir.............arribar i moldre . Però elles amb el temps canvien , doncs els nens , la responsabilitat de la família , la seguretat econòmica que , val la pena remarcar que els hi preocupa més que a nosaltres fa que els ritmes i les costums siguin diferents .
Si volem encendre la passió que contínuament busquem , hem de canviar una mica els hàbits , hem de picar pedra , molta pedra . Tinc que reconèixer que durant un any la primera entrada cada dia de la meva agenda era “to prick stone” (picar pedra) per recordar-me de fer qualsevol cosa que ella s’adonés que hi pensava , no es tan difícil arribar a casa i preguntar com t’ha anat el dia , tant li fa si treballa a casa o en un alt càrrec , ella sabrà que ens importa el que fa , podem enviar un simple sms durant el dia per tal de que s’adoni que en aquell moment hem pensat en ella , si ens llevem mes aviat que ella li agradarà veure que l’hi hem preparat un suc de taronja , quant arribem o marxem a treballar no cal un petó amb la llengua fins a la campaneta i les mans refregant tot el seu cos , es mes adient una bona abraçada , acompanyat de un breu peto i un somriure , deixar una simple flor un dia qualsevol fa més que un ram de roses en un dia assenyalat , deixar el mal humor de la feina fora de la porta d’entrada també es molt recomanable i així es podria anar continuant amb una infinitat de petits detalls que ens acabarà agradant fer-ho i aniran molt be a la nostra relació .
Si la reina es troba en “jaque” farà que es mogui , i això es el que nosaltres busquem , que es mogui ...:) .
Si malgrat tot la reina no es mou , tindreu molts arguments per una discussió i sens dubte estareu am posició de “jaque mate “ lo qual dona la partida per acabada .A partir d’aquí només ens queda jugar un altre partida , si ens donen oportunitat , o canviar el taulell , les fitxes i com no la reina .


FEU MOURE LA REINA .......PER TENIR EL QUE DESITGEU I GAUDIU D’UNA LLARGA I DISTRETA PARTIDA .

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Aniversari

L’altre dia un dels meus fills va complir set anys , amb la conseqüent celebració i els corresponents regals , festa amb amics inclosa i tot una sèrie d’actes que hem fa pensar si ho estem fent be tot això, doncs penso que per parar el consumisme que està vivint la societat no es la manera mes adient d’inculcar a la seva educació , que tot el que es pot celebrar en aquesta vida i el que no també ,sempre es motiu de comprar alguna cosa , per tal de que estiguin contents . No som dels pares que mes capricis comprem , doncs considero que som bastant moderats , tot i que moltes vegades ens vindria de gust d’obsequiar-los amb qualsevol tonteria . Es aquí on la tasca es fa difícil , doncs la majoria de nens tenen molt més del que haurien de tenir , aleshores que fem em els nostres , no comprar res i que els seus companys els hi passin per els nassos tot el que ells no tenen ?, crec que no es just tampoc .
El cas es que per culpa d’una societat massa consumista els estem evocant des de petits a no valorar les coses , ja que no han assumit un objecta que ja en tenen un altre .
Ells nomes demanen el que veuen que els seus amics tenen , un cop aconseguit , ja demanen un altre cosa , això es el que jo entenc que hem de parar , el que es difícil es com fer-ho , per que no es sentin malament i entenguin que allò que demanen nomes els farà feliços una estona i que desprès ja està .
Hem aconseguit de moment allunyar-los dels jocs virtuals tan de moda en els últims anys , inclús han descobert que molts dels seus amics nomes juguen amb la consola , quant algun amic ve a jugar a casa seva , però que ells per si sols quasi no la fan servir , es una petita guerra guanyada (de moment) dels molts fronts oberts que hi ha en el mon infantil . Ells des de que tenien cinc anys que tenen ordinador propi , no se si es una opció encertada però ens va semblar que era millor que practiquessin amb alguna cosa que mes endavant fos útil , ara a part dels jocs de la xarxa , saben fer funcionar correctament el correu electrònic , saben com buscar coses per fer algun treball a l’escola i consulten al You Tube els moviments de les classes que fan de Taekwondo .
Crec que no serveix de res fer un munt de regals , sinó que val més, fer menys i triar molt be la qualitat i el proper servei que en faran . El problema es que ho entenguin , doncs jo m’he trobat , que conten la quantitat de regals , abans d’obrir-los , i això hem fa pensar ,
quan jo tenia la seva edat , també vaig tenir regals , però al ser tant pocs fa que alguns encara recordi el moment d’obrir-los . Dubto molt que ells d’aquí un temps recordin res , en tot cas recordaran , la quantitat .
Tothom hauria de reflexionar-hi doncs en poc temps tenim unes festes ineludibles , en que la gent ens pregunta , que l’hi compro? i nosaltres no sabem respondre , per que ja tenen de tot .



INTENTEM FER-HO EL MAXIM DE BE , SABENT QUE DE SEGUR ENS EQUIVOQUEM EN ALGUNA COSA .

divendres, 17 d’octubre del 2008

2009 año del consumismo

No es producte meu però hem fa gràcia de publicar-ho per qui no ho sàpiga


Según un economista de reconocimiento nacional este próximo año 2009 será el año del consumismo dado que el estado de crisis obligarà a la gente a estar :

Consumismo coche
Consumismo piso
Consumismo abrigo
Consumismo crédito
Consumismo cónyuge
Consumismo sueldo
Consumismo todo .......


Sort que la majoria de vegades els economistes s’equivoquen , esperem-ho !!

dijous, 16 d’octubre del 2008

Mitjans de comunicació

Hem be de gust parlar del mitjans de comunicació i de l’ús que crec que hauríem de fer d’ells , doncs hem arribat a un moment que per tot allà on anem trobem algun tipus de medi que ens informa , sigui el diari , la radio del cotxe o la televisió , donat que el vuitanta per cent de les noticies no solen ser bones o ens poden perjudicar directament , hauríem d’intentar d’esquivar per dir-ho d’alguna manera aquesta allau de noticies que contínuament ens bombardeja i que son tant i tant repetitives . En el meu cas , que faig trajectes llargs amb cotxe , acabo dient jo mateix les noticies de tant sentir-les , això provoca que a la mitja hora de llevar-me , el meu estat d’ànim ja esta per terra .
Crec que no soc l’únic afectat i tampoc crec que , com els estruços hàgim d’amagar el cap sota terra i passar de tot , ja que hem d’estar informats , però no, bombardejats , i al final el que aconsegueixen es posar-te neguitós de manera que quant arribes a la feina ja estem atabalats , sobretot ara que el tema ens toca la butxaca . Fa uns mesos era el tema de la sequera , que de tant sentir-ho al final quasi et senties culpable de dutxar-te . Si fem un repàs de les ultimes grans noticies , tal com crisi , sequera , avions ... veurem que ens modifiquen la manera de viure , ens posen la por al cos i al final canviem d’hàbits , conec gent que ha anul·lat bitllets d’avió per por , perquè no s’ha dit a les noticies que segueix sent el medi mes segur .....? perquè no diuen que la crisi tindrà una solució i que tard o d’hora la majoria de gent continuarà pagant la seva hipoteca religiosament ......?.Jo ja estic pensant en quina serà la propera noticia que ens tindrà aspectants durant el tems que els mitjans considerin oportú . Sembla que tots juguin a qui dramatitza mes la situació per tal de pujar els nivells d’audiència .
Se que tots el temes son greus , però crec que s’han de tractar amb mesura , no en farem res de preocupar-nos mes del que ens pertoca .
He decidit canviar de costums , ara només escolto el telenotícies vespre , on estic informat del que ha passat durant el dia i de com va tot , per acompanyar el cafè del mati .....un diari esportiu , quant condueixo .....musica o un curs d’anglès que estic fent i que per cert, una horeta d’àudio al dia ajuda molt en la comprensió , i a casa costa molt de fer.
No se si aguantaré gaires dies desenganxat , però ara durant tot el dia hem sento millor , estic igualment informat que la majoria de gent, amb la diferencia que no m’he deixat matxacar durant tot el dia i trobo que puc opinar mes be sobre les noticies que arriben .
No tinc res en contra de tot el col·lectiu de periodistes, al contrari , se que fan una gran feina i sota pressió . Solsament crec que tot això es un producte, com sempre, generat per la competència d’audiències i la seva repercussió econòmica .



Preocupeu-se lo just i viviu al màxim,qui us envolta ho agrairà

dilluns, 13 d’octubre del 2008

Mutues mèdiques

Evitaré de dir noms per no ferir sensibilitats de gent que no s’hagi trobat en el meu cas i tingui la sort de no tenir el meu dilema .
El meu cas , es que per una simple grip potser mal cuidada , he necessitat diverses vegades dels serveis d’urgència de la mútua de que disposem tota la família , desprès de molt de temps de no anar-hi m’he trobat que el servei ha decaigut molt .
La pregunta que hem faig es , si val la pena continuar pagant religiosament cada mes per aguantar la mala professionalitat de metges estrangers que ni tant sols entenen la meva llengua i amb una dedicació que no inspira gens de confiança . Una mala visita la pot tenir tothom però en el meu cas han estat quatre vegades amb dos mesos de diferencia i el mes preocupant es de que eren quatre facultatius diferents.
L’altre dia i amb una doctora d’aquí mateix , per un mal entès , vaig entrar a la consulta i la trobo amb els peus damunt la taula , parlant per telèfon acaloradament , suposo de temes personals donat el to de veu , va quedar mes sorpresa ella que jo , i hem va dir el típic , un moment si us plau . El moment va ser de mes de mitja hora de rellotge , al final quant hem va fer passar hem va atendre amb una mala gana impressionant i tant poc convincent que sortint d’allà vaig demanar hora per anar amb un altre metge .
Tot això podrien ser manies meves , però la meva cunyada amb la seva nena , va sortir l’altre dia del mateix centre , per anar a la tant criticada seguretat social , resultant que no calia donar-li els vuit dies d’antibiòtic receptats per el doctor X , sinó que amb unes simples gotes a l’orella eren suficients .
Aleshores hem pregunto que faig jo pagant quasi dos cents euros al mes per una quota familiar de dos adults i dos nens si el tracte rebut no m’inspira confiança? I que si tinc una malaltia greu igualment m’enviaran a la salut pública .
Desprès de tot les mútues son un organisme per guanyar diners i com tot negoci es tracte de pagar el menys possible al facultatiu , ingressant la màxima quantitat al mes i excloent tot tipus de persona que necessiti massa sovint els seus serveis , ja que per ingressar amb una mútua has de ser jove i estar be de salut , perquè si ets persona de mes de cinquanta anys has de entra-hi amb un grup familiar , pagar una quota de mes de cent euros , sinó no t’admeten .
Actualment estic fent números , he demanat pressupost per fer una de les revisions mes ineludibles i necessàries com la revisió ginecològica , el resultat es que les dos visites mes la citologia i l’analítica val cent quaranta euros , contant que en pago quasi dos cents , val la pena continuar pagant ? , per un servei cada cop mes semblant a la tant criticada seguretat social .
Crec que amb els dos mil quatre cents euros anuals que pago , puc pagar moltes visites amb qui vulgui , per mi i tota la meva família .
Una decisió de mal prendre , però s'ha de fer .

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Cap de setmana al Matarranya



Hem passat un cap de setmana fantàstic a la comarca del Matarranya , al conjunt de pobles de Cretas , Valderrobres , Beceite , Horta de Sant Joan , petits pobles situats a la franja on gairebé tothom parla català , però on encara la gent son persones i on trobes una amabilitat extraordinaria . El conjunt de pobles dóna per unes bones passejades , compra de productes del pais a molt bons preus i una tranquilitat enorme , sense cues , aparcaments gratuits , mercats on el tracte es molt personal . Total que ens ho em passat be i per pocs diners , ja que pots llogar alguna cosa de turisme rural que per sixanta euros la nit hem dormit els nens i nosaltres , comptant que si no vols anar de restaurant , disposes de cuina .

He de dir que per motius de feina ja conec la comarca i això fa que ja saps on anar i que visitar , per que els nens i nosaltres ho pasem be , però no es una zona complicada i a mes cada poble te la seva oficina de turisme que et recomanen que fer per tal d'aprofitar al màxim el cap de setmana.

Una cosa que recomano es la pujada al Parrizal a Beceite , on després de deixar el cotxe es pot fer una caminada de dues hores (amb nens) per el llit del riu , on trobareu unes passeres de fusta per anar creuant el riu fins arribar al final anomenat Els Estrets , la caminada esta molt be , et sorprent que encara quedin llocs tant naturals amb unes aigües tant trasparents .

La zona també conta amb molts poblats iberics , força ben conservats , amb visites guiades si es vol i petits museus a cada població . Tots el pobles tenen un casc antic on perdres per els seus estrets carrers i la veritat es que es agradable .

A l'estiu els anomenats tolls et permet de banyarte en llocs on hi ha poca gent , sense perill per els nens , ja que la profunditat es poca , . Qui ho prova repeteix , doncs no es molt frecuent de banyarte entre els peixos amb unes aigües tan trasparents .

Nosaltres hem viatjat bastant , i aquesta es una de les zones que esta a tres hores de cotxe des de Girona que recomano a la gent , tot i que la primera impresió es de un lloc molt solitari , només oliveres , ametllers , vinyes i camps . Però engantxa ........ Tot i que no es tot maco als ulls de tothom , a nosaltres ens agrada .

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Crisi

No soc politic , però per el poc que puc entendre de diners i veient com va l'economia d'aquest pais veig que , en els propers quatre o cinc mesos , molta gent es quedara sense el subsidi d'atur , el que comportara sens dubte un altre daltabaix en la nostra economía , totes les persones que estiguin en aquesta situació , deixaran sens dubte de pagar hipotecas i lloguers de l'habitatge , amb el consequent problema que això generarà en els bancs i altres creditors , es parlarà molt de diners , impagaments , desnonaments , gent sense sostre , renegociació de les hipotecas , etc etc.... .Pero tot aquesta gent ha de menjar i necessita d' un sostre per als seus fills , que farà després l'estat per solucionar-ho , si per donar-nos els famosos cuatrecents euros del irpf , tota l'economía s'en ha resentit , i hem buidat les arcas del estat .
Tots patim per el finançament , pero crec que hem de contar amb el dia a dia de la gent , la subsistencia i la seguretat , doncs tot això generarà una inseguretat ciutadana seguit d'un allau de robatoris . De que serveix tanta infraestuctura mal executada i sobrevalorada si no tenim per menjar .Com ho expliquem que després de tants anys de pagar impostos , ara per una mala administració mundial estem abocats a la gana ?.
Que ha de fer el govern per solucionar tot plegat?.
Jo crec que el primer a fer es donar feina a la gent , però no amb obra pública , que es molt costosa i amb uns pressupostos molt alts . Ajudem a les petites empreses privades amb solucions que funcionin rápidament , no d'aquí a dos anys.
Promocionem tot el cultiu arreu d'espanya , tenim molts de terrenys buits , sense producció , per culpa de la viabilitat economica , doncs el elevats preus del combustible , juntament amb la seguretat social no els fa productius .
Tenim molts de terrenys i molta gent amb ganes de treballar ,es vergonyós que podem tenir producció pròpia i per culpa de la mala gestió estigui tot parat i hem d'importar producte d'altres països .