Mal follada

O mal follat, tant li fot el gènere: Conjunt de paraules que descriuen la poca o mala activitat sexual d’alguns éssers vius i no forçosament de dues potes, basant-nos en els seus fets quotidians i la cara  de mala llet que puguin portar.

Usada molt freqüent-ment entre la població adulta per insultar a qui  ens cau malament o no fa el que esperem.

Un acurat estudi (fet per mi) dedueix que ningú, apart de un mateix, pot jutjar o definir la seva activitat sexual com a dolenta, escassa o nul·la. Arribant a la conclusió que el més segur és que l’individu que increpa amb aquestes paraules sigui el més mal follat, doncs el seu subconscient el porta a dir aquestes paraules. Sempre sense poder-ho assegurar si no és preguntant-ho a la persona també anomenada mal xinada.

Serveixi el present escrit per fer costat a tota persona que injustament és maltractada per aquesta o altres males paraules. Aprofitant la avinentesa per desitjar que tothom  estigui ben....servit.

L'home que escriu.....a tota hora

Sempre corrien les preses per fer qualsevol escrit o còpia, no hi havia manera de que la gent tingués una mínima previsió a l’hora de fer els encàrrecs. No era prou fotut, que els tenien sempre allà tancats per motius de confidencialitat, que a sobre havien de fer hores extres.

Ell sempre s’oferia a quedar-se fins molt tard, deia que no tenia son i que continuava fins altes hores. El que no sabien els altres, és que feia servir això d’excusa, per escapar del lloc de feina i anar a veure la seva mossa que com ningú li feia pronunciar les aaaah.. i les oh......

No va passar massa  temps fins que algú s’adonà que les lletres fetes de nit tenien diferent vista i algunes faltes que de dia no es produïen. 

Sense dir cap mentida, ell ho atribuïa al cansament i la falta de concentració nocturna. Res més lluny de la veritat, doncs quan tornava d’estar amb ella, estava tant fet pols que ni la ploma se l’hi aguantava dreta.

Aportació a Relats Conjunts del mes de Gener. I vosaltres .........escriviu? 

Les llistes de desitjos

En la seva llista per el nou any i amb total prioritat encapçalant la llista, la seva màxima il·lusió  era casar-se, però no havia arribat al quinze de gener  i ja s’ho havien deixat amb el seu xicot. Del gimnàs també en començava a estar farta. 

Estava convençuda de que les llistes no serveixen per res, més enllà de la il·lusió amb que i quan les escrius.

Aigua pUtable

No em direu que al preu que tots hem de pagar l’aigua de consum amb tots els seus trams, imposts i taxes, no fa emprenyar una mica el fet que no ens la podem beure com si fos aigua.

Paguem a preu d’or un aigua que només podem fer servir per rentar els plats, dutxar-nos i fotre-la wc avall? Tothom recomana que per beure, cuinar o fer un cafè sigui aigua embotellada o si més no tractada. Si la compres embotellada resulta car i costós de traginar, si tens un grup osmòtic et foten unes clavades per canviar els filtres que són d’atracament, si la filtres amb  gerra de cartutxos intercanviables també és car i no fa miracles.....

Aleshores, si hem de pagar allò que es considera potable, perquè no et mata però te un mal gust de collons, però no és aconsellable consumir-la, que? 

Potser seria hora de pagar aquest preuat líquid segons la qualitat en que arriba a cada casa, cosa molt difícil, perquè ja ens tenen massa acostumats a pagar i callar, sota l’amenaça de: Que te la tallem eh.

I el suflé que no baixa

 Tots desanimats com estàvem, jo el primer, hem vist com amb vint-i-quatre hores han engegat el forn, inflant el suflé altre vegada al màxim.

Sabem que només és el començament d’un camí pedregós  que ens tornarà a fer perdre la paciència, però ara sembla que ho tenim ben encaminat. Ningú ha dit mai que seria fàcil.

Estic content amb el nou presi que ens ha tocat, Gironí com jo i per el que es va veure ahir, amb molta qualitat a l’hora de replicar als seus màxims rivals. Amb un detall molt important, fent-ho amb respecte i un envejable sentit de l’humor.  

Ahir en la rèplica, veure com es carregava amb aquella elegància als qui bordaven amb escuma per la boca, no té preu. Potser és que en teníem moltes ganes de que algú els fes callar una estona, que tots sabem no durarà gaire. 

El rei no ens vol veure, l’infanta a la banqueta, espanya sense govern i Messi amb la cinquena pilota d’or..... fa que aquest dilluns em sembli com un divendres de cap de setmana llarg.  

No sé com l’acabarem, però aquest dos mil sexe....comença bé.

Ferum de perfum

Volia quedar tant bé en aquell regal del dia assenyalat, que no va tenir mandra de passar-se hores cercant el perfum que més agradés a la seva estimada. No mirava ni els preus, ell provava, olorava i tornava a provar per tal de trobar allò que d’alguna manera ell també flairaria de ben a prop. Voltà totes les perfumeries del centre comercial , al final trobà allò que buscava, perfum exquisit, bellesa perfecte del disseny, amb una presència única i un preu ofensiu, això si. No importava ella ho valia.

Es feia tard per l’entrega, però va esperar per un embolcall daurat no inclòs en el preu, no venia d’aquí. Quan entrà a casa, ella ja havia arribat, part de la sorpresa s’havia esfumat, però segur que triomfaria. 

El regal no es va arribar a obrir, la bronca va ser apoteòsica, mai havien discutit tant fort. Però ell va ser incapaç d’explicar aquella barreja d’olors que fàcilment feia pensar que havia estat en llocs prohibits.  

I ara què?

Els reis ens han passat abans d’hora, ens han deixat un paquet que feia dies que s’estava embolicant, per finalment quan ens l’han donat ja no  volem ni treure’l del embolcall. Sabem el que hi ha, unes noves eleccions.

Escolto sempre totes les parts, reconec que em varen enganyar i pensava que expressament alentien el procés esperant resultats d’un desgovern al centre del país. En part ho encertava, doncs el desgovern de moment és cert, però el problema és que hem perdut com a mínim sis mesos i estem també sense govern.

Que passarà ara?  tots tenen culpa i tots tenen raó,  nosaltres els impotents ens donem cops de caps a la paret perquè no arribem a entendre quin és el veritable motiu del desacord. Si un no és imprescindible per un procés però no es tira enrere i els altres declaraven que aquest no seria motiu de ruptura, com és que no s’hagi arribat a un acord? No vull pensar que a cap dels dos el seu projecte principal no  sigui el procés.

Perquè el que mai sabrem és què ha sortit d’aquestes reunions entre grups polítics, assemblees poc clares i resultats de votacions que no estan a l’abast del poble.

Estem venuts, hem sortit any rere any dos milions de persones al carrer demanant una cosa, ho teníem a l’abast un cop passat per les urnes, però el desacord d’un grapat de persones ho engega tot a la casella de sortida altre vegada. 

Potser no està tot perdut, potser d’aquí en sortirem reforçats i traurem aquell 51% que necessitem, però ja cansa no trobeu?