Ajuda o parany?

Si bé des del primer moment en vaig ser conscient i sabia que arribaria l’hora de passar comptes amb ells, l’any passat em vaig acollir al famós pla PIVE al haver de comprar un cotxe.

Ara, de genolls davant de l’agència tributària, has de tornar el trenta per cent de l’ajuda que en el seu moment va semblar que era una bona opció. Encara que si fas els números dóna resultat positiu, la quantitat a restar no fa gens de gràcia.

El que no entenc és el fet de donar una ajuda en brut, i que al cap d’un temps els hi hagis de tornar quasi una tercera part. No seria més fàcil donar una ajuda ja lliure d’impost? 

Jo aviso per si algú no estava al cas, que una simplicitat com aquesta pot ser motiu d’inspecció i de fet em fa molt mala espina, que quan demanes els teus resultats a l’Agència Tributària, aquesta ajuda no consta o sigui que possiblement tothom que accepti  l’esborrany fet per ells es pot trobar que l’hi facin una declaració paral·lela. Què pot passar? De moment diuen que no és motiu sanció, però si la declaració és negativa un es pot trobar que no cobri fins a la data límit establerta per ells. Sabent com tenen la caixa.......un no es pot fiar de que tot plegat sigui un parany.

Condicionada

-Escolta’m una cosa.

-Què  amor meu.

-Tu l’altre dia em vares votar a mi per les Europees?

-Perquè m’ho preguntes això ara?

-Per si realment vares poder votar el que volies o et senties condicionada per ser jo a les llistes.

-De fet si que estava condicionada, jo hagués votat altre gent, però et vaig votar a tu.

-I això?

-Doncs perquè sóc la primera interessada en què fotis el camp cap Europa.

-Que vols que ens separem? 

-Ni pensar-hi, ara menys que mai. 

Tones i tones

Hi ha coses que no es fan bé, sigui per falta de ganes o perquè ja paguem els altres. Avui he anat a votar com a tot ciutadà que l’hi agrada ficar-la i, amb l’esperança d’obtenir un resultat gratificant. El fet d’anar-hi cap a última hora, m’ha fet veure com pilons i pilons de butlletes restaven a la taula sense que hagin estat escollides per ningú. Inclús m’atreviria a dir que algun piló no ha estat estrenat, per sort!!! Amb la quantitat de taules que hi ha, i comptant que aquestes butlletes han d’anar totes a reciclar altre vegada, jo potser començaria a plantejar el vot electrònic o si més no que posin una impressora i vagin fent com els flequers quan falta pa, anar coent. 

Qüestió de màniga ampla

Qui diu màniga, diu banda o redistribució de freqüències electrònica, el cas és que qualsevol cosa pot ser excusa per tocar els collons.

Si a més tot això és per donar pas al quatre G, de les ruïnoses empreses de telefonia, on ex polítics tenen nòmina seixanta mil eurista.....ja  put a cremat.

Jo no hi entenc res, però si hem de tallar les coses de sempre, que funcionen i que ens sentim molt nostres, per posar xarxes de dades que tots acabem pagant la construcció i després el seu us, no trobo on pot estar la necessitat.

A veure si serà que no ens volen deixar parlar una llengua que es va estenen sense el seu control i que voldrien veure en clara decadència. De totes maneres, gràcies per aquesta fàbrica d’independentistes que des de Madrid no para de fabricar i fabricar. 

Cada cop més gent, té clar a qui no votarà aquest Diumenge.

Llenguatge fluid

Sé que estem fets l’un per l’altre, quan quedem no tenim hora de plegar, ens reinventem i repetim el que més ens agrada,  per allargar les hores fins que el cos o les obligacions ens senyalen el prou.

Però tenim el greu problema de la comunicació, jo necessito saber al moment si quedem i què farem, sentir aquell soroll dins la bossa, saber que estàs pensant en mi, veure una emoticona teva, cors, petons. Tot allò que m’escalfa i em fa desitjar estar junts.

Però tu, tossut i de idees arcaiques, t’entestes en respondre als meus whatsapp amb la teva vella Underwood, reconec que té el seu punt i t’agraeixo que hagis aprés la picada d’ull del punt i coma amb el parèntesi tancat, però no pot ser.

Ara, el carter m’ha deixat la resposta del meu whatsapp d’abans d’ahir, massa tard, ja he quedat. Hi ha qui m’enterra d’emoticones a tot moment, no em fa esperar, sé quan pensa en mi i què faria si estes al meu davant. Necessito fluïdesa, encara que això em costi perdre l’agilitat dels teus dits, entrenats a base de qwerty metàl·lic, teclejant sobre el meu cos.

Continueu teclejant per a Relats Conjunts de Maig, amb fluïdesa però amb força.

Fururòleg

Sempre parlava amb tanta seguretat i feia unes previsions de creixement tant exactes, que tot el país creia que realment a quatre anys vista, hauria pujat un petit percentatge el PIB i que el número d’aturats baixaria quasi un punt.  Ara, després de que l’hagin fet fora de la política, ha continuat endevinant el futur amb la mateixa exactitud,  millorant la seva tècnica, mitjançant una baralla de cartes. 

Darrere les Europees

Tothom parla ara de les Europees, que si has d’escollir un candidat, que t’agradi, que estigui bé i que vetlli per els teus interessos. Hi ha molta pressió perquè la gent hi vagi, que sigui un èxit d’assistència i per això tanta propaganda.

En canvi fa uns anys enrere, al crit de les Europees, tots anàvem de cul per ser al lloc, allà si que hi havia autocars plens de candidates, et fixaves amb la de la dreta, l’esquerra i la del mig. La Costa Brava bullia amb les Europees, tant li feia la de la dreta, l’esquerra o la del mig, totes eren candidates a vot. No calia grans discursos, amb el drink, dance, kiss i fu..... en fèiem prou, fins i tot podies votar un parell de cops cada nit i amb sort amb candidatura diferent.

Aquells temps han passat, però encara hem de fer cas a les Europees, almenys per fer-nos sentir i si ens diuen que tal dia l’hem de ficar, fiquem-la. 

Ja sé que vosaltres noies direu allò de, mira aquest com anava darrere les Sueques.....però us recordo que vosaltres tampoc deixàveu cap Italià sense dret a vot.....o m’equivoco? 

En tot cas, fem-ho.

Sintonitzem o no?

Ara que he perdut un temps de la meva existència comparant mòbils, d’aquells que diuen són intel·ligents, he trobat que potser ho són més que qui els crea.

Una empresa tant poderosa com Samsung i suposo que algun altre la segueix, ha decidit no posar sintonitzador de ràdio en els seus últims aparells. Segons ells la gent ja no escolta la ràdio i són més d’escoltar música en “streaming” a la carta.

Doncs perdonin aquests senyors però jo tinc molt instaurada la ràdio i penso que en aquest país te corda per anys, ja sé que pots descarregar igualment una aplicació per escoltar-la, però a costa de consum de dades, dades que potser ells no saben que aquí les paguem molt cares. 

En tot cas la pregunta és aquí: us pot condicionar la compra d’un smartphone per el fet de tenir o no tenir sintonitzador de ràdio? 

Reclam desmesurat

L’encàrrec era d’un anunci publicitari per tal de reclamar la màxima atenció al client. Després de dies de rumiar-hi, no havien trobat cap idea que la típica de posar models. La parella triada, amb la sensualitat que desprenia, va tenir tant d’èxit, que ningú passava sense encantar-se amb l’anunci. El reclam era molt encertat, però ningú es va adonar del que s’anunciava.