Impossible de desfer

No s’ho va pensar massa bé, el desig cremava per dins, tant per l’amor com per la curiositat del que seria allò tant prohibit. Es llençà als seus braços sense veure que la pressa li entelava la raó. 

Aleshores va perdre la virginitat en un moment, però ni en tota una vida va aconseguir recuperar-la.

Encendre el foc

Encara que no us ho sembli d’aquí a poc temps caldrà encendre la llar de foc, del fred no ens escapem segur, per escalfament global que hi hagi, sigui  nostre o el del globus.

Segurament que tothom sap com encendre bé el foc, però no està de més uns consells abans de començar la temporada:

Per la primera encesa agafeu alguna cosa primeta, però res de brots verds que això encén, però només els ànims. Els emboliqueu amb un full de paper de diari, per encendre bé ha de ser tipus La Razón. Abans d’encendre poseu la televisió al canal d’Intereconomia, per crear un ambient molt sec. Aleshores ja podeu encendre el paper tot entonant els segadors. Veureu com comencen a saltar espurnes ràpidament, tot seguit aneu pujant el volum de la tele sense deixar de cantar i ho tindreu tot a flama viva. Ara ja només cal anar posant llenya al foc a gust de la temperatura que es desitgi.

Si aneu amb compte amb les barreges tot anirà bé, no us passeu o acabareu amb les celles socarrimades..... Ah, per la llenya no patiu que ja ens en posen cada dia.

Objectius

Ella, amb un somriure trapella feia dit al costat de la carretera, amb l’objectiu ferm d’arribar a lloc sense cost. Ell, amb les mans agafades al volant veié aquell dit i, sense passar desapercebudes un bon parell de raons,  el cervell dictà posar el peu sobre el fre i oferir seient a la jove. Dins el seu cap, un objectiu clar. 

La jove ha complert el seu objectiu, ell no pot dir el mateix, però sap que si demà torna a tenir la  mateixa ocasió, tornarà a parar.

Quina putada

Ara es veu i es comenta que la gent haurà de treballar fins als setanta anys, amb el requisit d’haver cotitzat quaranta anys per tenir el cent per cent de la jubilació. Suposo jo que deu ser per alleugerir l’atur juvenil.

Però una cosa no m’han explicat; si a mi em falten vint anys per jubilar-me, però d’aquí a sis ja haure cotitzat els quaranta que em demanen, llavors que passarà, que cobraré més com a premi? I els joves d’avui que molt comencen a treballar als trenta cinc, amb sort, com ho faran per pagar quaranta anys abans dels setanta?

Tot plegat, números per recaptar més i pagar menys. Si almenys ens poguéssim retirar amb seixanta nou, tindríem una bona perspectiva davant dels morros. 

Tastar la pròpia medecina

Ahir sense buscar-ho va trobar la dona de la seva vida, varen ser unes hores molt especials, espectaculars, plenes de química que han acabat compartint l’esmorzar en un llit aliè per primera i última vegada, perquè la que hauria de ser la dona de la seva vida ja és la dona d’un altre. 

Al sortir de l’habitació ha escoltat el que ell tantes vegades s’ha sentit dir: Ja ens trucarem, ha estat genial.

Els melons de Relats Conjunts

-Com tu fas per tenir cada dia fruita, si ningú té res per menjar?

-Fàcil, de l’hort de la Marquesa.

-I si t’enxampa ?

-Ja ho ha fet.

-Ostres, quan? I que t’ha fet?

-De fet m’enxampa cada dia.

-I continues agafant-li els melons?

-Si, l’hi encanta.

Aquesta és la meva aportació a Relats Conjunts del mes d'Octubre, qui s'apunta?

Esperant solució

Llegint com cada dia el diari esportiu, es va fixar com moltes vegades en l’anunci de viure una sexualitat feliç. Hi havia de fer alguna cosa, portava massa temps amb aquell problema i finalment va acudir a la consulta, amb certa vergonya.

El doctor que anava, per feina, de seguida li va preguntar per el seu problema: Impotència o precocitat.......? Ell amb el cor en un puny va explicar al doctor que no eren aquests els problemes, ell el que necessitava era fer-la servir i, com que a l’anunci deien que solucionaven tots els problemes....... 

Voluntat o convèncer

La gent quan fa les coses per voluntat pròpia no els calen gaires paraules per posar-s’hi, en canvi si les has de convèncer serà molt difícil que triomfis en l’intent. Una teoria posada en pràctica on només cal comparar 11S i 12O per veure quins són uns i altres.

Veient això és normal que posin pals a les rodes a l’hora de fer una consulta, doncs entre estadístiques i resultats com els d’ahir, la resposta està més que cantada. La única manera que tenen de defensar-se és tancant-se dins el seu fortí, deixar passar el temps, esperant que nosaltres no podem aguantar el setge, perquè curiosament, depenem encara d’ells per alimentar-nos i som tant bona gent que nosaltres els continuem portant cada dia la recaptació de caixa. 

Estem lligats de mans i peus en una sessió de sado, on nosaltres mateixos comprem les eines de martiri, mentrestant continuem escoltant les seves rialles sempre que ens donen pel cu..... 

Espècie no protegida en vies d'extinció

Serà qüestió de costums o d’hàbits imposats per els temps d’aires estranys, de supervivència pura i dura on vivim, que cada vegada amb menys quantitat tenim besavis. 

Tot i allargar-se la nostre esperança de vida, cada cop són menys les parelles que amb vint i pocs anys tenen descendència que d’alguna manera seguirà aquest mateix hàbit en dues generacions més, per tal de poder tenir sobre els genolls un besnét amb garanties de que no et caigui.

Si el pro-mig actual per tenir un fill es situa prop dels trenta tres anys, vol dir que amb seixanta sis pots ser avi i amb noranta nou besavi. Les matemàtiques no fallen, encara que ens costi d’entendre-les, segons diuen.

Jo puc dir que he tingut besàvia encara que no ho recordi, els meus fills també i ho recorden. D’aquí en endavant, cada cop menys, fins esdevenir casos aïllats, un preu massa elevat a pagar dintre de la nostre evolució. 

El risc hi és

Vivia en constant risc, ho sabia i era molt previsor, per això sempre feia l’amor amb la finestra oberta, a casa de totes les seves amants.

Com veieu, ja estic millor, encara que no seré jo el qui salti per la finestra, de moment. Gràcies per els vostre suport. 

Una relliscada als 50

Mira que tenint una edat, un es fixa molt on posa els peus i de la manera que ho fa, però de vegades un no pensa ben bé el que es fa i ni de bon tros el risc que això li pot comportar.

Sense anar més lluny, ahir mateix, capficat amb el que feia vaig fotre la relliscada.....una relliscada amb conseqüències d’aquelles que fan mal. Pam, caiguda de dos metres i mig, turmell torçat, cop al colze, a la ma, al maluc,  les costelles i estrebada a les cervicals.....vaja que sóc l’enveja del Rei, amb la única diferència que demà jo sí aniré a treballar.

Podria haver estat molt pitjor, al final contusions vàries i poder comprovar com als cinquanta la llei de la gravetat continua igual de vigent, amb l’agreujant de que els efectes secundaris no són igual que als vint. Una més per explicar, d'aquí en endavant m'arraparé encara més cada cop que estigui en......perill.

Escolta foraster....

Fa ja dues setmanes que un nou programa, vingut de la nostre televisió, ha entrat a moltes llars per donar a conèixer una mica la vida i costums de la gent de poble, que sovint és molt oblidada.

Un programa que vist així no hauria d’aportar massa de nou, però que de moment aguanta una molt bona crítica, treu les cabòries i més d’un somriure. El format és més complexa del que pot semblar, doncs acollonar al mateix públic que t’ha de riure les gràcies, sense faltar al respecte i no caure en vulgaritats no és tasca fàcil. Ara caldrà veure com, després d’uns quants programes, es pot mantenir el nivell sense reiterar-se en el mateix, doncs de tots és sabut que les nostres vides i costums no són massa diferents. Espero que un gran Quim Masferrer sàpiga trobar a cada poble el seu encant per treure somriures que tant ens falten a tots.

Vaig trobar a la xarxa una piulada molt encertada que deia: Veieu TV3 com no és tant difícil passar una hora sense parlar de BCN?......Potser el fet de ser de poble hi ha tingut part de culpa, però si, la trobo encertada.