Cadena de refranys i dites

Tenim una nova proposta blocaire que consta de ajustar el tema dels blogs a una dita popular, com que m’ha arribat el convit de bones mans segueixo la cadena.

Seguint   la proposta de la Rat........faig la meva aportació:

Tira més un pèl de figa que set parells de blogs.

El que no faré serà triar a gent que segueixi la ronda, no m’agrada senyalar, però el que si faig és convidar a tothom que vulgui seguir la cadena, ho faci. Com més serem més riurem.

Presentació

Veure la presentació de nous llibres directament dels seus autors és una oportunitat que no es dóna masses vegades, però aquest dilluns per gentilesa de llibreria  Les Voltes de Girona he pogut presenciar com aquell qui diu, el naixement de dos exemplars de literatura catalana dins la col·lecció crims.cat.

Dos autors que no coneixia, però que amb el seu tarannà et fan venir ganes de començar a llegir tant aviat com sigui possible. Un dels exemplars, concretament, El país dels crepuscles de Sebastià Bennasar, ja dorm  a l’espera de temps per llegir-lo.

Són actes senzills i agradables que amb posa estona donen molt. Per acabar-ho d’arrodonir un tast del cava Labisma que venia amb aquest escrit que encara el fa de més bon passar.

Nascut sense fer soroll amb la verema de setembre del 2009 quan les consultes d'Arenys, i madurat lentament durant 3 anys en el repòs fecund de les caves, emergeix ara, el passat 25N, amb una explosió sensorial que ens ha de fer a tots més feliços en un país més lliure, més just i més pròsper.

Macabeu, Xarel.lo i Parellada. Res de Chardonnay. Gran Reserva.

Xin xin.........un brindis, per la literatura catalana.

Està passant

Que les coses es fan per interessos, de tots és sabut, però hi han coses que surten del que hauria de ser normal.

Ens hem trobat aquest any que els dos alumnes que tenim a casa, ens varen portar dies enrere una circular del seu centre d’estudis, en el que ens conviden a pagar una quota de piscina en el que és l’hora de gimnàstica, de trenta cinc euros. Tots sabem que la flamant piscina que el municipi ha estrenat no li surten els números, però d’aquí a fer pagar una quota obligada als alumnes per sanejar la seva mala gestió ho trobo de molt mal gust.

Vaig tornar la circular amb un no com a resposta i que l’alumne fes alguna altre activitat en la seva hora, doncs comptant que tots van caminant fins el pavelló, es canvien i es tiren a l’aigua ja quasi és hora de tornar a sortir per passar per dutxes i anar cap a classe. Apart, els afectats hi estaven d'acord.

Al cap d’uns dies hem rebut la notificació de que  és l’assignatura d’aquest mes i que si no es paga  l’alumne suspendrà. Cas tancat.

Potser no és res de l’altre món si comptem que la seva professora, de segon d’eso, els hi posa com a classe de castellà, la sèrie tant patètica de tv: “la que se avecina”, a raó de capítol per classe.  Es veu que la tal professora expedientada l’any passat no saben com treure-la de fer classes.

Veient tot això, no trobo estrany que el nivell sigui el que és.

Acomiadada

-Estàs acomiadada, no podem permetre escàndols sexuals a l’empresa.

-Es clar, suposo que ja no recordes quan m’animaves a seguir-te al magatzem a deixar-me fer el que tu volies per assegurar-me llarga vida a l’empresa.

-Allò era diferent, no ens van enxampar, apart de que al final ja no obeïes.

-Ostres, merda.....em sap greu, m’he deixat la gravadora del mòbil enxampada....., ai perdó volia dir engegada. Estic  acomiadada?. Segur?

Polseres

No m’agrada ser crític televisiu, però quan hi han coses que al meu parer no encaixen en el que hauria de ser una distracció, em venen ganes de posar-hi la meva més que modesta opinió.

No dic que la sèrie no pugui ajudar a persones, però no ens enganyem que s’ha fet amb l’ambició de guanyar-hi diners. Si partim de la base que les malalties no són bones i tothom les vol ben lluny, em xoca una mica el fet de que es vulgui maquillar tot plegat per fer-ho maco, donant una imatge de que tot és molt pla, fàcil i ple  d’amor. Seria així si qualifiquessin la sèrie de ficció.

Hi han temes en aquesta vida que s’han de  tractar amb molta cura, ferir sensibilitats és molt fàcil, tant com arrossegar a milers d’adolescents de llàgrima fàcil, a fer-se seguidors incondicionals d’uns intèrprets, que com ells, no saben de què va tot plegat.  

El veure que tot és tant previsible, em dóna una imatge del que vol ser i a qui va dirigida tota la trama.

No poseu més tristor a la vida, amb la que tenim, ratllem el que seria la sobredosi. 

La lluna....romàntica

-Mira noia, jo no t’entenc, sempre em dius que vols el millor perquè t’ ho mereixes. Jo em desfaig en donar-te tots els capricis perquè estiguis contenta i, ara que t’he portat fins aquí per gaudir d’unes vistes immillorables de la terra, vas i em fots morros. Ja veig que aquesta nit no passarà a la història per l’amor i fregadís que ens professarem.

-Perdona però no sé si t’has adonat que ens hem estampat a la cara de la lluna, les vistes seran tot lo espectaculars que vulguis, però no em demanis que estigui receptiva, donant-te una nit memorable  si no m’expliques com penses tornar a terra ferma.

-No  comencem eh.....ja saps que no m’agrada que sempre que discutim em canviïs de tema.

-Com que veig que no ho entens t’ho explicaré clarament: si vols tornar a fotre un clau en el que et queda de vida.... torna’m ara mateix a casa!!!!!!!

-Si no hi ha premi no hi ha viatge, tu mateixa.

La meva proposta a Relats Conjunts 

L'espelma

Als anys quaranta anar a ballar i tocar cuixa no era tasca fàcil. Les mares o padrines, sempre acompanyaven les mosses vigilant que nosaltres tinguéssim les mans quietes.

Jo ansiós de palpar carns, vaig jugar fort, em vaig decidir a la mitja part de seguir a la padrina quan anava al serveis.

La manca de joventut va està sobradament compensada per la experiència.

Després, a ballar amb la filla.

Saps on va i l'hi vols ficar

Tres mosses de bones cames i cantarella enganxifosa han sortit a fer de pastores, per conduir el remat, a menjar l`herba que més convé, als qui tenen interessos en que així es faci. Per suposat passant-se pel forro l’interès pel reciclatge.

Ho han fet tan bé, que han escampat un munt de dubtes, tals que a hores d’ara un es pregunta si un preservatiu és o no és un envàs. Perquè de fet és de plàstic i tots alguna vegada hi hem envasat o si més no ens hi hem vessat.

Com que un ja comença a ser gran, he tingut que posar els meus mètodes per no equivocar-me. Així que tot el que son cartrons provinents dels paquets em fan pensar en el blau del PP. Les ampolles de vidre van sempre al Wert, aquest paio sempre m’ha fet pensar que té problemes amb l’alcohol. El groc, allà on hi ha de tots colors, de tots els tipus i el que genera més dubtes, jo en dic el tripartit.  Finalment el que hauria de ser orgànic i no hi pot haver res fora de lloc, és l’equip actual de govern, que aquests si que tenen un bon marró.

Finalment la deixalleria general la podríem posar  a l’edifici del parlament, potser així en trauríem un rendiment.

A ningú se l’hi acut de posar a l’etiqueta del producte a quin color va? 

AVE Cèsar

Qui diu Cèsar diu Mariano, que ens ha fet el favor de portar-nos l’alta velocitat a la nostre ciutat Girona. Gràcies, si senyor, però hem de saber que no tenim on aparcar el cotxe, doncs tota la zona encara és un camp de batalla, amb un pam de pols i les obres dels aparcaments es veu que no hi han diners per acabar-los.

Han obert totes les instal·lacions amb tanta precarietat que algunes de les sortides d’emergència estan tancades, perquè les sortides no estan habilitades. Esperem no passi res, perquè sortir de vint metres sota terra amb tanta precarietat podria ser una mica dur. Sembla que no aprendrem mai.

Ja que el tenim i l’hem d’anar pagant entre tots, potser seria hora de que el podéssim fer servir habitualment, amb uns preus  ben baixos per poder veure trens plens i de passada acostumar a la gent al transport públic.

Amb els preus actuals, un tren ple de Girona a Barcelona  recaptaria 5800 €, un preu que no es farà realitat perquè sempre anirà mig buit.

Senyors del servei d’intel·ligència de terres endins, poseu d’una vegada per totes, una tarifa única, de 6 € cada cent kms a tots els trams d’alta velocitat. Tindreu trens útils, gent contenta i potser no us tindran tant en compte la vostre gran cagada. 

Comiat

Mira que sabíeu que no m’agraden els comiats de solteres, però tot i així em vàreu arrossegar al sopar, que ens va anar animant fins arribar al sempre indesitjable show dels “boys”. Només esperava que acabés, per anar cap a casa, no aguanto els espectacles tan previsibles. Fins que va sortir ell, el meu cap de planta, traient-se roba  i posant-se nata, molta nata.

Crec que agafaré la càmera.

Salvador Macip, El Rei del Món

Tot escriptor té una obra maleïda, pot ser la primera o qualsevol altre, però quasi és segur que una o l’altre s’entravessa i no surt com hauria de sortir.

El desafiament d’en Salvador de salvar de la foguera alguns exemplars del Rei del Món, va fer que m’apuntés al carro de voler llegir el que no volien llegir altres persones. Així va ser que aprofitant la desvirtualització, em va entregar un exemplar dedicat per què em dediqués a fer sang. Amb l’avantatge d’haver llegit algunes obres seves i saber quin peu calça.

La meva opinió potser no pot comptar massa perquè no em considero un bon lector i molt menys un bon crític, però també és veritat que el que dic és justament el que m’ha provocat l’obra i  què en penso.

Les primeres pàgines són les que et fan encongir el cor pensant cap a on anirà tot plegat, passat això tota la trama t’enganxa i et va arrossegant a cada pàgina fins al punt de desitjar que no s’acabi. La lectura és senzilla, per no haver de pensar massa, amb una trama fins i tot creïble per qui ho vulgui, amb escenes que si te les imagines et pots arribar a posar vermell, que et van portant a un final que ja deixa entreveure un ”modus operandi” posterior, marca Macip.

A mi m’ha agradat, he repetit algun dels capítols i després de rumiar-hi una mica, he sabut què ha faltat per poder vendre milions d'exemplars  Un vídeo de la Sònia voltant per les xarxes, crec que amb menys de tres minuts, hauria convençut a milers de persones, de tots dos sexes.

Salvador, gràcies per l’oportunitat.

De Reis

L’últim graó de les festes ha estat superat amb èxit, tornarem a la rutina, però sempre tindrem algun record que perdurarà d'aquest i d'altres dies.

Vaig tenir ahir l’honor de ser conductor reial del sr. Melcior,  apropant-lo poc a poc a les mirades curioses i les plenes d'il·lusió  En aquells moments, quan pots viure des d’un altre perspectiva la festa esperada, t’adones de la quantitat d'il·lusió que és desprèn de les mirades infantils, per uns instants et pots arribar a creure que portes la felicitat a una bona colla. I de fet ho fas.

Després venen les hores de la nit més llarga, per esperar una manta plena de regals adequats als moments, però amb la mateixa il·lusió de sempre; obrir-los, jugar, esmorzars de xocolata desfeta per entrar amb més ganes a un dinar de Reis, posar la corona a les festes i plantar les faves dels tortells per comprovar un any més que son vives i donen fruits, però malauradament d'aquesta grana no en surten més tortells. El meu pare porta anys fent la prova.

Tots contents, uns perquè s’han acabat, altres perquè han estat bones i d'altres perquè en venen més. No cal demanar altre cosa que, tot ens continuï igual, amb tendència a millorar.

Amb educació

No ens coneixíem de res, no ens havíem vist mai, però quan ens vàrem creuar pel carrer no em vaig saber estar de dir-te molt amablement: Escolta’m, sé que no ens coneixem, però que et semblaria si passem una tarda de sexe junts? Vaja, si et ve de gust.

Es  sentí una sonora plantofada,  un qui t’has pensat que sóc.....Però després de deu passes,  vares  indicar-me que et seguís.

Encetar

Acabat d'arribar de terres del país veí, ep, però sense visitar espanya, com a tradició des de fa uns anys per inaugurar l’any que ens toca seguir, penso que sempre fa gràcia encetar les coses. Malgrat, que els equilibris econòmics existeixen, no hem volgut deixar  escapar la oportunitat de començar-lo el millor que hem pogut i almenys així ho fem amb les piles al cent per cent.

No sé si serà un any bo o no, tampoc sabem el nostre futur més immediat, però el que cada dia veig més clar, és el fet d'aprofitar la més mínima oportunitat per passar-ho bé, perquè si ens creiem als quatre de cada dia que surten a la tele, posant sal al nostres pastissos, no anirem enlloc.

Nosaltres hem començat l’any amb colors atrevits, esperem acabar-lo sencers i divertits. Desitjo el millor per a tots vosaltres en aquest any 2013, acabat d'encetar. 

Llac d'Annecy als peus dels Alps Francesos