dilluns, 25 de març del 2019

La Palma



Tornem d’una setmana curta, les vacances ja tenen això d’escurçar el temps a passos de gegant. Però hem omplert la capsa de records per aguantar fins les properes.
L’illa de La Palma era un destí complicat d’anar, doncs s’havia de fer escala a alguna de les altres illes. Quan vaig descobrir que havien obert des de bcn directa, vaig posar fil a l’agulla.
Si l’anomenen “la isla bonita” és per alguna cosa, i fa honor al nom, almenys a nosaltres ens ha encantat. Pots passar amb poc temps de la cota zero a la cota 2426, amb els núvols a sota els peus, amb trekkings per carenes de volcans actius fa pocs anys.
Tot això contrasta amb la costa nord, frondosa, salvatge i encara autèntica. Encara queden llocs on amb tant sols tres taules pots seure a dinar i menjar el que hi ha aquell dia, sense cartes, com un més de la casa. Senzillament autèntic.
Un altre cosa a ressaltar és l’amabilitat de la gent i l’atenció que tenen amb el client, es respira tranquil·litat i calma. Donada en part per la moratòria de no deixar fer més allotjaments turístics, al ser reserva de la biosfera es vol reservar com a tal i queda molt lluny de les massificacions turístiques d’altres llocs i a sobre a preus molt raonables. 
Us deixo unes mostres......


Balenes pilot a alta mar

Posís de Candelaria, poble encastat a les roques 

Cresta del volcà Teneguía

Increïbles postes de sol a la cara oest 

Salines de Fuencaliente

Platja i poble de Tazacorte

Bosc de dragos

135 milions de kgs exportats el 2015

Los LLanos de Aridane


Mirador Roque de los Muchachos


dilluns, 11 de març del 2019

De bar en bar


Feines escampades dels últims temps, m’han portat a visitar molts bars de menú típic de treballador. No vull dir que a tots, però si que m’he adonat de la quantitat de gent que practiquen el “beben i beben y vuelven a beber” durant tot l’any.
Puc dir que alguns ni dinen, passen del lloc de feina al bar, allà anar fent cerveses amb algun trist pinxo d’acompanyament i acabant amb un “carajillo i xupito” abans d’enfilar cap a la feina.
Altres passen a fer la cervesa abans d’anar a dinar, marxen deu minuts a dinar i abans de que jo tingui les postres a taula ja són allà altre vegada a consumir. Per comentaris que sento, a primera hora ja visiten el temple i a última hora també. Entre plat i plat faig números mentals i m’adono que aquesta gent es deixa una segona hipoteca al bar cada mes.
També val a dir que el nivell cultural observat, és directament proporcional a l’assiduïtat al bar.
Observo que una discussió és més acalorada per un partit de futbol, que no per un judici injust o per algunes sentències per maltractaments o violacions.
Després de tot això, com podem fer tirar un país endavant? Amb la quantitat de gent que el seu interès  més preocupant són les hores que podrà estar en el bar i si farà prou diners per arribar a pagar cada dia fins a la fi de mes.
Pot semblar exagerat, però us asseguro que hi ha una quantitat molt gran de gent que la seva vida és poca cosa més que això, i per el que sembla les aspiracions no van massa lluny. Potser que aquesta, sigui la majoria silenciosa o en el pitjor dels casos els que miren televisió tòxica. 
Com hem arribat a tenir un nivell tant baix? En ple segle vint-i-un, si tanta gent està així és perquè interessa a bona part dels qui ens governen.