Pot ferir sensibilitats

Si om fa un repàs de tot el que s’ha parlat i retocat a les jubilacions, que ens han de permetre més endavant viure dignament, s’adona que el risc de quedar-se amb les mans buides és prou evident com per preocupar-se. 

I sí, em preocupo, més que tot perquè hi han coses que no ens podem permetre, l’exemple més clar pot ser el sou vitalici amb tots els agreujants, dels nostres ex presidents. Ara n’estem pagant tres, però d’aquí a tres anys com a molt en tindrem quatre, més un en funcions. Aquests cinc personatges amb els seus drets a despatx, seguretat i vehicles oficials, tenen un cost, pel cap baix, d’un milió d’euros l’any. Si comptem que la llei els permet de treballar simultàniament a la paga, crec sincerament que cal canviar aquesta llei o a més d’un ens vindrà el cap el desig de defuncions, cosa que val a dir, només faria baixar el cost a la meitat per el tema de viudetats. 

No és que ho trobi injust, és que ho trobo insultant.

Basat en fets reals

Vaig entrar decidit al restaurant de menús, era molt maco per el preu que oferien i les cambreres eren també de molt bon veure. El que més em va il·lusionar va ser el fet de que un cop assegut, la cambrera vingué cap a mi i es posà directe sota la taula. Jo quiet a l’expectativa. 

Llavors vaig veure que només era per falcar-la.

La pregunta

Quan veig que porten mesos decidint quina serà la pregunta a fer al poble, per esdevenir independents, no puc parar de pensar en què passarà quan de veritat arribin les preguntes serioses i vitals per tirar endavant. Sembla com si els qui més haurien de tirar del carro fan el possible per frenar-ho. 

Mentre ells perden el temps, els enemics de sempre ja preparen lleis per tenir el poble controlat de cares al proper onze de Setembre, veient que cada vegada serà més gran l’afluència de gent al carrer. 

Les últimes enquestes del ús del Català hauria de ser suficient per fer adonar als d’aquí i als d’allà que cada vegada som més. Ha de ser legalment imparable. 

No hi doneu tantes voltes, a veure si al final l’únic dret a decidir que tindrem, serà si quedar-nos a disgust o fotre el camp.

Quan no te'n surts

Sempre  dic que quan no te’n surts de fer una cosa, és que el cos t’avisa de que ets humà i no pots amb tot. Però quan un s’hi troba, s’adona que tampoc se’n surt del que hauria de ser més fàcil, agafar-s’ho amb calma. 

Passades unes hores tornes a provar-ho i és quan veus que la tossuderia posa en guàrdia l’orgull que acaba guanyant la partida. La pregunta és, sense la cabrejada que arma l’orgull, hauríem arribat a la solució?

Esmorzar amb diamants

Una botiga preciosa, unes pedres molt interessants a dins, però no acabo d’entendre perquè posen sempre aquesta música de Vivaldi, si en realitat tots els diamants que m’han regalat ha estat sempre al so de música tipus “nueve semanas i media”. Haurien de pensar seriosament en canviar de director comercial o, potser millor que el convidi a sopar. Li quedarà molt clar què mou al personal a comprar un diamant.

Aquesta és la meva aportació a Relats Conjunts........va, ja sabeu com va....idea,teclat i publicar.

No ens entendrem pas

-He vingut a la seva consulta per que tinc un problema de relacions intimes amb la meva parella. Miri, cada cop estem més allunyats, no ens trobem còmodes en la intimitat i bàsicament el que passa és que ella no gaudeix.

-Home doncs perdoni, però crec més oportú  que sigui ella mateixa la que vingui a veure’m.

-Doncs perdoni que discrepi, però segons ella només li passa  amb mi, amb els altres no hi té cap problema, inclús repeteix.
-Em sap greu, insisteixo, que vingui ella. 

Gent de TV3

Potser i només potser valdria la pena que aquesta gent es plantegés de renunciar una mica a la avorrida i caríssima fórmula 1, a més sense ningú del país, per apostar per el campionat del món de motos. Una afició molt arrelada a les nostres terres i que enguany els pilots han fet el triplet Català com a campions indiscutibles.

Qui hagi seguit una mica el campionat haurà vist estelades als peus d’algun podi, veurà com aquesta gent ha posat Catalunya als ulls de tot el món i crec que mereixerien sortir per la nostre televisió pública més enllà dels minuts dedicats a la notícia del seu èxit. Ho trobo realment de mal gust que haguem de veure les carreres per telecinco amb tot un sembrat de banderes espanyoles.

Fem pinya amb els nostres i posem entre tots Catalunya una mica més amunt, cada granet val molt. 

Almenys us heu portat prou bé amb les cendres del nostre Baix Empordà.

Cassà de Pelràs

L’any vuitanta tres, un grup de joves amb empenta va decidir retornar la festa major al seu poble, perduda feia masses anys. A dia d’avui poden dir que ho han aconseguit. 

Avui en la seva trentena edició he pogut fer un repàs mental de tots aquests anys. Un llarg camí en el que s’ha perdut gent, se’n ha guanyat, les forces potser han minvat, però les ganes de seguir endavant estan intactes, amb l’ajuda com no de les noves generacions que s’han convertit en un gran suport en el dia clau. 

En anys anteriors, hem tingut convidats com Pascual Maragall o Sandro Rosell però tot i la seva fama més mediàtica potser em quedo amb el convidat d’avui. Un home que va ser molt entranyable  en el poble veí i que va passar a ser gegant per conservar-lo en la memòria de tots. 

Trenta anys de Festa Major, Cassa de Pelràs.

En Lluis avui ha tornat a ballar

Desfogat a gust

Potser ha estat el moment i a l’hora justa en que un està més predisposat o inspirat per deixar-se anar i treure tot el que porta dins, que m’han  trucat de La Caixa.

Si ja el bon dia sr. Gasull et posa en guàrdia, el que m’ha posat a cent és el fet de que amb un to d’incredulitat i com si no s’ho acabés de creure, ha entonat allò de: com és que vostè no té fet un pla de pensions..........? El primer que m’ha sortit és que no el tinc fet perquè considero que són una estafa, només estan pensats perquè ells recullin beneficis, també l’hi he dit que estava fart de pagar comissions, de pagar manteniment de llibreta, que cada vegada que haig d’anar a l’entitat m’hagi d’esperar més que a cal metge, que perquè no em cobrin la Visa m’hagin fet una que no és res més que una dèbit, que tot i tenir una nòmina domiciliada no tinc dret a res que valgui la pena i que m’estic plantejant molt seriosament deixar l’entitat per anar-me’n a la banca ètica.

Només ha sabut contestar-me que ella no posa les taxes i que qualsevol dia d’aquests demani hora per parlar i així no m’hauré d’esperar. Jo m’he disculpat per l’esbroncada, l’hi he dit que sabia que ella no posava les taxes, perquè de ser així no es dignaria a trucar-me.

Nens gratis

La crisi havia minvat les seves possibilitats però no les seves ganes de viatjar, potser s’havien acabat aquells llargs viatges en hotels de categoria, però davant de l’allau d’ofertes de creuers anunciant a tort i a dret allò de, nens gratis, varen optar per fer un canvi radical a les seves vides. 

S’embarcaren aprofitant l’oferta més adequada a les seves actuals butxaques, tot era tal com els havien anunciat i no podia anar millor. Tant és així, que ella tot just acabar el viatge ja es trobava embarassada de bessons. 

Han passat tres anys, i ja donen per perdut allò de, nens gratis, la naviliera encara és hora d’ara que es digni a pagar els primers bolquers.

Anem traient la pols al tanga vermell

No s’ha ni acabat l’intercanvi de moniato calent amb la castanya tèbia que alguns agosarats ja ens proposen el Nadal en forma de llums i garlandes, sense donar-nos ni un moment per agafar alè. 

Jo que voleu que us digui, encara amb la castanya a la mà, que ja em proposin els polvo.....rons, comptant que falten quasi dos mesos, em sento com si d’un assetjament es tractés, encara que sigui comercial. Prou feixuc que es fa el Nadal amb una concentració de festes tant seguides, que a sobre hem d’aguantar que ens ho recordin durant dos mesos i quan arribi el moment d’encetar els torrons de xocolata ja no ens faran il·lusió. Tot plegat per intentar vendre’ns el que encara no necessitem. Tranquil·litat i bons auguris és el que voldria veure a totes les botigues i en l’entorn més immediat que ens envolta......però vaja, com que no hem de perdre mai les ganes, vaig a mirar si encara es posa bé el tanga vermell, només faltaria que amb tanta antelació quedéssim malament per manca de previsió.