Tenim per norma de ser
molt nostres i no barrejar-nos massa amb altres races a no ser perquè ens
convingui o en traiem un bon profit. Però les persones són persones siguin del
color que siguin, encara que estarem d’acord que hi ha cultures més problemàtiques
que altres, almenys a la nostre manera d’entendre.
Amb la calor de la diada i
estan els bars desbordats, vàrem fer un parell de carrers per endinsar-nos en
el Salt més autèntic per dir-ho d’alguna manera. Vaig entrar amb la meva
estelada i un parell de companys en un bar regentat per negres amb clientela
negre. Just creuar la porta, et sents com, que hi fotem aquí? Som minoria absoluta.
Però no, el fet és que
molt atentament ens varen servir llaunes per emportar oferint bosses per el
transport i tot.
La sensació va ser tant
bona que acabada la diada, un grup d’unes vint persones hi vàrem tornar,
lavabos, alguna cosa de menjar, cervesetes i tot molt normal dintre la majoria
absoluta que ja érem. La seva amabilitat em va sorprendre, sabem que la pela és
la pela, però que els clients mateixos es posessin a distribuir cadires i el
cambrer canviés de canal per posar tv3 sense que ningú li digués res, ho vaig
trobar de molt bon gust.
Està ben clar que de fills
de la gran....n’hi ha arreu, però el que més clar està és que no els hem de
triar pel color.
La única nota negativa, és
que sense ordres de ningú els d’un color estàvem a un costat i els altres a l’altre,
nota clara que encara ens falta molt.
