Ja queda poc

Això s’acaba mainada, queden molt pocs dies per enviar relats però molt de temps per practicar-los, no patiu.

Ara i aquí, un mateix esperonat per els vostres relats, afegeixo una aportació, perquè tinc ganes i si m’ho permeteu, vull tenir l’honor d’estar entre tots vosaltres una vegada més.

On és?

La vetllada havia estat perfecte, sopar, espelmes, somriures i anècdotes omplien el desig.

Estirats al sofà, sense llums, va començar el joc de tocar, despullar i gemegar. A ell ja li havien llevat tota la roba.

Ella conservava tot el  vestit,  ell no deixava de repassar-li l’esquena. Fins que va obrir desesperat el llum....preguntant:

-On coi és la cremallera?

-De Venus a les llunes de Júpiter 

-Ho trobaré, crec.

Ara no és el moment

-Eh que venen les noies!!!

-Que fem? Ens vestim?

-No...quan estiguin aquí ens girem tots tres de cop i a veure que diuen.

-Si home, jo passo, que fa estona que tinc molta fred.

Aportació  a relats conjunts d'octubre 

Aviso, us queden dotze dies

Doncs sí, queden dotze dies per tancar el concurs pràctic de seixanta-nou....paraules.  Les coses estan bé,  però hem d’acabar de captar aquella aportació que encara no ha arribat, als indecisos i potser la participació forana del país. Cal captar fins l’últim relat i aconseguir una participació massiva.

Jo ja tinc la feina feta, us poso foto del regal que algú amb sort s’emportarà  i algú amb més sort encara, el compartirà.

Ja quasi ho tenim, només ens cal un últim esforç, ara és l’hora, voteu participeu i que hi hagi molta sort en el recompte sorteig.

Gràcies per endavant, us esteu portant com campions

ja el podeu veure....ara falta saber qui el tocarà

Judici

Dies enrere parlava de confiança, cosa que últimament ens falla per culpa dels esdeveniments. Si aquesta ens falla per moltes de les coses que ens envolten, perquè no ho ha de fer també quan algú pren cadira en el banc dels acusats. Per sort no és el meu cas.

Bàsicament una persona és jutjada segons les lleis del país, escrites i numerades per no haver-hi confusió. Però la majoria de les vegades qui les interpreta és un conjunt molt reduït de persones i qui realment decideix recau en una sola.

Com podem confiar? Si no sabem si aquesta persona pot estar manipulada, o no del tot imparcial per haver estat víctima del que ha de jutjar, o està en un mal moment personal a la seva vida privada? No ho podem saber.

Aleshores, la justícia no deixa de ser un factor humà que ni de bon tros es pot considerar una ciència exacte. Aquesta inexactitud crida a la desconfiança i a sentir-nos desprotegits o atemorits davant d’una justícia que no és justa. 

Tant de bo no la necessitem mai, estem del costat que estem.

Tots amb Companys i amb els de 75 anys després

La confiança fa fàstic

M’agrada saber quan me la claven, més que tot per si tinc interès en bellugar-me, quedar-me quiet o senzillament fugir.

Últimament han sortit tants de draps bruts, que un ja no sap en què i qui pot confiar. Des dels banquers que ens estafen, les companyies de serveis que necessiten dos folis per les dues cares cada mes per presentar-te la seva factura, els cotxes que són més intel·ligents per enganyar que per deixar de contaminar i un munt de coses que podria afegir, et porta a pensar en què pots confiar realment.

En la lluita per el diner fàcil, tot està permès. El joc del gat i la rata, tu exigeixes per qui, jo t’enganyo per allà.

Confiem en els aliments? El xampú de la dutxa quina substància pot portar? Els condons aguantaran les empentes? Els airbags estan realment carregats? És veritat el que ens diu el nostre gestor? El meu advocat no estarà embolicat amb la fiscal?......... 

Tot és motiu de dubte, ho comprovem? o tanquem els ulls? 

Loteria

Havien dit que en aquell poble normalment tocava. La gent hi anava expressament a comprar números per provar sort.

De cap manera  trobava  cap lloc on  comprar-los, al ser mascle, li va costar molt preguntar-ho, però al final ho va fer.

-Escolta’m guapa, saps on puc comprar algun número?

-Si, però si tu fas de 6 jo seré el 9. Segur que et tocarà.

-Reintegraments?

-I premi doble. 

-Compro.

Un 69 per recordar-vos que això no s'ha acabat, falta un mes més de creativitat, trapelleries i somriures abans de que algú s'emporti el premi. 

Podeu veure tots els que han arribat a la barra lateral. Apa bona imaginació i bons relats...que algú amb sort els podrà practicar fora de casa seva.....

Gràcies per ser-hi!!!!!