Escollir sense dir res

Davant la inequívoca insinuació de la cambrera, donant-l’hi a escollir entre pit o cuixa i fent palesa la seva elecció clavant-t’hi la mirada, obtingué de la seva acompanyant de taula tot el pollastre, un bon pollastre. 

Curt de jornal

La data límit era aquell mateix dia, havia d’entregar la feina de pintar la consulta abans de les nou del vespre, per donar temps als muntadors a deixar-ho a punt d’obrir l’endemà mateix.

Carregat d’estris i estressat es disposava a començar, quan observà a la secretària mostrant cara avorrida. Per oferir-li conversa   comentà el problema del poc temps que tenia per la feina, el que no esperava, és que ella s’oferís a ajudar-lo al·legant que no tenia gaire res a fer.

Ell veié ràpidament l’oportunitat que la sort li brindava, sense pensar-s’ho acceptà l’ajuda ràpidament, convidant-la a treure’s la roba per tal de no embrutar-se. La Lluisa sense dubtar va deixar caure el vestit. 

Mala pensada, son les nou, tot sense pintar i la Lluisa va tant o més bruta que el pintor.

Publicitat subliminal

-Vols dir que aquesta imatge serà bona per el llançament del meu llibre?

-Ja veig que no hi entens ben res amb publicitat.

-Jo volia alguna cosa amb més ganxo.. que et posés en el tema.

-I què més encertat per un llibre eròtic que posar-lo a mig del follam? 

-Vist així.....

Participació al joc literari de Antaviana 

Cel rogent

 Enmig d’aquell camp de roselles ens havíem rebolcat a gust, no hi havia part del nostre cos sense explorar, era tant bo potser,  perquè era tant prohibit i furtiu.

Desprès de l’últim èxtasis, em vaig girar  mirant al cel i, amb tot el cor mentre li feia un petó l’hi vaig dir:

-Mira Hortènsia, cel rogent.

-Ostres doncs, pluja o vent. Recullo i me’n vaig cap a casa, que amb aquest temps el meu home torna abans d’hora amb el remat i no tinc el formatge fet. 

-No serà per falta de remenar......

Proposta a Relats Conjunts del mes de Maig.

Aquella línia tant fina

Si, aquella tant fina que hi ha entre la vida laboral i pròpia, aquella que si no es porta bé, causa aquella mena de caos mental que no deixa que ni un segon de la teva vida sigui teu. T’impedeix gaudir dels moments que et pertanyen, que de per si ja són pocs, per convertir-los en un allargament de la jornada laboral. 

L’excés de responsabilitat i ganes de fer tot el que pots és la causa principal per contraure la malaltia. 

No patiu, hi ha vacuna, infal·lible diria jo.....Mireu només uns instants, cada dia, els progressos de qui ens governa,  que són molts si comptem els que manen, els que ho voldrien i els que ho intenten, però que malauradament tots cobren del que nosaltres generem, vivint constantment en aquella línia tant fina, entre els dos nostres principals mons.  

La carrera

Just havia acabat la carrera, just havia començat un màster, es preveia un jove amb una projecció de futur envejable. Cinc anys d’esprémer el cervell per acabar amb nota de dues xifres al mateix temps que feia equilibris amb feines mal pagades per arribar a pagar tot el que demanen. 

Ara tot comença de zero, zero feina, zero diners, però la llarga carrera d’econòmiques ha servit de molt. Té més clar que ningú que no signarà cap deute, viurà amb el que pugui obtenir sense endeutar-se. Sempre serà millor això que fer tractes amb senyors que sembla que et facin un favor a canvi de xuclar-te la sang, tota la vida.