Portar la contrària

Sempre havia anat a la seva i tenia fama de portar la contrària a tothom i amb tot. No hi havia qui el fes baixar del burro, sempre s’acabava sortint amb la seva, costés el què costés. 

Avui és un dels més criticats i acollonat del veïnat, doncs s’ha entestat fins a aconseguir que els instal·ladors l’hi muntessin les plaques solars d’esquena al sol. Segons ell, així duraran més temps.

Vendre velocitat

Com si no anéssim prou accelerats, observo des de fa temps que tothom ens vol vendre velocitat. Qualsevol mitjà és bo per posar la falca de la rapidesa. Fixeu-vos que la connexió a la xarxa ens la venen per velocitat, els cotxes amb acceleració, compres per internet amb facilitat i rapidesa, fer-te uns rinxols o depilar-te en temps efímer i resultats eterns, el pot de pintura ràpid i fàcil, ràpidament solucionen problemes d’erecció o et netegen la cals de les rajoles del bany en un sospir......i un munt de coses més. El cas és que l’eslògan de ser ràpid és el que ven. 

Perquè ningú ven calma? És que no la necessitem potser? Jo diria que si.

Basat en fets reals

Tenir certa edat no vol dir que no estem a temps per aprendre a desenvolupar noves activitats compatibles amb la nostre vida diària. La capacitat per adquirir noves habilitats no té edat i està més que demostrat. 

He pogut observar molt atentament com una senyora amb una joventut acumulada de més de cinquanta anys, ha estat capaç a ganivet i forquilla de menjar educadament un plat de lluç amb verduretes sense deixar res al plat, ni fer brutícia fora de lloc, mentre mantenia conversa amb la seva filla tota l’estona. Raonant i discutint, diferents temes sense massa importància, amb un admirable domini d’aguantar el telèfon sobre l’espatlla amb l’ajuda pertinent de la inclinació justa del cap. Aprofitant amb molta cura les estones d’escoltar, per no haver de parlar amb la boca plena. 

Teixidores de manetes hàbils

Tothom deia: massa petita per estar en un teler, però la Maria no fallava mai, cada dia estava a peu del canó tot i sentir, aquella mirada des de la foscor, d’aquell home que no parava d’observar-la.

En Lluis no l’hi treia la vista de sobre, admirava aquells dits tant hàbils i lleugers com teixien sense treva. Ella creixia i amb el temps també creixia el desig d’ell, que cada dia la mirava amb ulls més lascius amb la il·lusió de que essent el seu cap, arribaria a gaudir  dels seus encants aviat.

La Maria l’hi va parar els peus varies vegades, però cada vegada la situació es feia més angoixant, cosa que la feia ser encara més productiva.

En arribar als vint anys, en Lluis la va obligar a decidir: Accedeixes a les meves propostes o ja et pots començar a buscar la vida, i en aquest poble ja em cuidaré jo de què no trobis res més, tu decideixes. 

No s’ho pensà dues vegades, l’engegà i de passada explicà a la resta de companyes el que passava, perquè estesin alerta.  Sense por, marxà del poble a obrir una botiga de teixit a la ciutat, aquells dits tant hàbils havien estat capaços també de fer desaparèixer un rull de teixit cada mes, en els últims set anys, suficient per començar una nova vida, on ella decidia per qui es deixava tocar i quan.

Aportació a Relats Conjunts de Març. Què, poseu fil a l'agulla?

Penjat.....

Fa un temps que us vaig explicar que tenia un pla per l’estiu, recordeu?. Doncs una empresa Irlandesa “de cuyo nombre no quiero acordarme” me’ls ha fotut per terra.

Va començar amb una trucada que es va tallar i no varen tornar a trucar, jo malfiat, en arribar a casa vaig fer la comprovació i tenia encara el vol confirmat, però si volies fer una reserva aquells mateixos dies no hi havia cap vol possible. Vaig desconfiar i en veure que ningú es tornava a posar en contacte vaig trucar jo a la companyia. La seva resposta va ser: la ruta aquesta ha estat cancel·lada i no es farà més. Opcions? Doncs li retornem els diners o per el mateix preu el portem a un aeroport que està just a 800 kms al costat.

Però si aquesta ruta és molt més barata: potser però aquesta és la política de l’empresa. I el cotxe que tinc llogat a través de la vostre web?: A doncs l’haurà de cancel·lar perquè no es pot modificar. I qui paga els 45 € de la cancel·lació?: Vostè, que és qui va acceptar els termes i condicions del contracte. I què faig amb els allotjaments que en tinc part pagada?: Nosaltres no podem fer-hi res en aquest tema. Ah....molt bé.

Torni’m els diners que ja m’espavilaré i de passada procuraré de no agafar mai més un bitllet amb la vostra companyia i moltes gràcies per tots els serveis......

Però el pla segueix en vigor, a tossut jo, faré més kms, potser un dia més de vacances, hauré d’emprenyar a algú que em porti a la T1, però ho faré si tot va bé.

Ah...i per el mateix pressupost, que no són tant barats tampoc.....”que no nos embauquen” que deia aquell. 

M’han fet passar uns dies amb un culet molt petit.....encara no s’ha acabat, però sembla que anem per bon camí.

A quina setmana estem

He vist dues persones de vint-i-un botó, amb corbates onejant al seu pas que han agafat la taula del meu costat. Han deixat les seves armes sobre la taula, una tauleta, dos mòbils i una carpeta cada un. He pensat que jo anava poc armat.

Mentre l’ocellet blau em deia quin una n’havien fet els polítics avui i altres coses per l’estil he escoltat sense voler la seva conversa......

-Com tenim les ofertes aquest trimestre?

-Res, fins  a la setmana vint-i-sis no surt cap cosa interessant.

-Ostres però això és final d’any no?

-Home no, final d’any no, cap a finals d’Octubre em penso.

-Aquests que preparen això no hi entenen ben res, ens deixaran tot l’estiu sense poder oferir ofertes competitives.

-Que hi farem, va, què demanem per dinar....?

Amb tantes eines sobre la taula i crec que el que els falta és un calendari de paper dels grossos......o una mica més de lògica. Volia intervenir, però els he vist tant convençuts que he pensat que no em creurien.

Poca fiabilitat

La seva mirada no inspirava confiança. Companys seus, sempre l’hi deien que tenia una mirada poc fiable, per no dir enganyosa.  Ell sempre se’ls treia de sobre dient que tenien moltes manies i no els feia cas. 

No s’adonà de la magnitud i veracitat del problema, fins el dia que va descobrir que l’escàner de retina del seu nou smartphone quasi mai no el reconeixia. 

Responsable de felicitat

La seva empresa li encomanava com a màxima prioritat que fos la responsable del benestar dels treballadors. D’ella s’esperava que amb la felicitat dels treballadors la producció anés millor, no es buscava més, sinó el què realment es volia millorar era la qualitat.

Amb tots contents la cosa anava molt bé, fora rivalitats, més treball en comú i més fiabilitat. La cosa no podia anar a millor fins que un va proposar-li d’anar a sopar aquell mateix vespre. Ella que tenia ganes de ser feliç i donar felicitat, acceptà de molt bona gana. La nit fou rodona, es varen donar molta felicitat........ varies vegades.

L’endemà la seva cara d’alegria els delatava tant, que va caure en picat la felicitat de la resta d’operaris. Sense adonar-se’n, en els últims mesos havia aixecat moltes passions i només un tenia premi. Per un moment, se li  passà pel cap de repartir felicitat a tots, però va veure que la solució seria només temporal. 

Irrevocablement presentà la seva dimissió, recordant el que tantes vegades havia escoltat del seu avi....on tinguis la feina, no hi posis l’eina.