Et vaig veure al cafè

Et vaig veure al cafè, no hagués fixat la vista amb tu, de no ser per el tanga negre que sobresortia dels teus texans ajustats, la meva intenció de conèixer qui calçava allò tant vistós, va fer que donés una volta al teu entorn fins trobar-me amb una cara plorosa i trista, no vaig pensar més amb el que m’havia acostat a tu, solsament em va preocupar el teu estat, vares alçar la mirada, i jo amb la meva vaig demanar permís per ajudar-te, des de llavors i sense el teu problema, gaudeixo del que em va acostar a tu

Una proposta col.lectiva del blog Adart- lletrAtura - amb 100 paraules. Els relats en paper es repartiran per els cafès de Girona

Primícia

Senyores i senyors estic molt content d’informar sobre la primícia que aquest any ens farà gaudir d’una bona estona en aquests dies de setmana santa, deixeu-se d’esquís, caminades a la muntanya, vols barats i ofertes tot inclòs. Res es pot comparar a l’esdeveniment que tant poques vegades a la vida podem gaudir, esteu avisats i amb temps, no ho tornaré a dir, cal que aprofiteu ara, potser algú ha gaudit del fenomen ja alguna vegada, doncs data de l’any 1959. Senyores i senyors i per tots vostès, anuncio que aquest any a la televisió estatal i alguna autonòmica, el dia del divendres sant es passarà la tant famosa pel·lícula Ben-Hur, potser us preguntareu el perquè o com potser que en un any de crisi es gastin tants de diners en una projecció, en dies que tothom està de vacances, la veritat no ho sé. Sense mesura i llençant la casa per la finestra he sabut que també ens posaran el Quo Vadis, ja en tinc ganes, estic neguitós comptant els dies que falten. Recordeu que aquests dies tots els centres comercials estan oberts per si algú encara no té la TDT o necessita algun aparell gravador per guardar aquests moments i poder ensenyar-ho als vostres fills. Crispetes no incloses

Remena nen: triar i remenar

Primer de tot us faig saber que entre les dues paraules sempre m’ha agradat més la segona que és més manual, que la de triar que és més psicològica, però això no bé al cas.

El cas està en que fent ús d’aquestes paraules i més que tot la segona, m’ha entrat un estrany dolor en el braç dret, que s’accentua cada cop més, si abuso de la pràctica. Se’m ha passat per el cap de demanar ajuda, i que algú m’ho faci, però al ser jo tant bona persona, no puc permetre de que per arreglar un mal meu, algú altre ho hagi de patir, amb la incomoditat afegida del ara para, ara continua, ara més, ara prou que aquí m’agrada, i el més difícil, que t’encertin la velocitat adequada. Es per això que us demano ajuda per veure si algú sap d’alguna manera de fer zàping a la tele automàticament, doncs des de que hi ha la tdt, que estar tanta estona amb el braç dret “dale que dale”, em fa mal, son moltes les vegades que després de dues voltes, no he trobat res que m’agradi. Penseu en la comoditat d’estar el sofà, amb tot el plaer del món i sense el “dale que dale”

Si no ho dic rebento

No puc estar de criticar el fet de que la nostre estimada televisió autonòmica, en un dia com es el dilluns, que tots esperem veure en crackòvia el resum de la jornada futbolística del cap de setmana en clau d’humor, faci dues setmanes consecutives d’imposició d’un programa polític, esperant que l’audiència del crackòvia, que es molta, s’empassi el míting. Una estratègia absurda des de que es va inventar el comandament a distancia i els més de trenta canals dels que disposem.

Però han oblidat una cosa, els nens, que cada setmana esperen veure el programa, abans d’anar a dormir i que veuen des de petits com primer se’ls imposa una cosa que no els importa gens i segona, la més important que se’ls enganya fins i tot en l’hora que ha de començar el programa, doncs anuncien les deu trenta i els dos dies s’han passat i molt de llarg, sense estalviar-se cap anunci. Qui realment vulgui veure els politics, no li vindrà d’esperar vint minuts i els nens ho agrairan, que no poden anar a dormir a quarts de dotze.

Si us plau TV3, no imposeu, no enganyeu i menys als més petits que son la vostra futura audiència en massa, si no els falteu al respecta. Jo per la meva part prometo no ficar-me en la vida sexual de la seva directora, no sigui que em facin tancar el blog i que el proper dilluns podem gaudir d’horari normal.

Frases desfetes 5

Fa temps que hi penso però no en trec l’entrellat de la frase feta de pesar figues quant volem dir que una persona s’està adormint, quant ens adonem dels seus repetitius cops de cap avall. Que tindrà que veure la figa amb la son? si es una de les coses que ens manté més desperts als essers que només podem fer una sola cosa a l’hora. Desprès de pensar-hi molt, he deduït que la frase suposadament es refereix al fruit que penja de la figuera, si no, no te raó de ser. Tot i així no li acabo de trobar el punt de que m’ensenyi com en el seu dia es va relacionar el fet de pesar aquest fruit amb la son. A mi de moment i per sort, em manté molt despert i més quant la sospeso.

Sostenibilitat

En un estat democràtic on el govern en moments així hauria de ser sostenible i treballar en conjunt per tal d’aixecar els ànims i el poder adquisitiu del poble, sembla que no entén o no vol saber com es treballa en equip. Jo en aquestes humils quatre ratlles, els hi mostraré. La llàstima serà que la falta de difusió d’aquest espai farà que potser no arribin a veure-ho.

Necessitem un govern wonderbra, que agrupi, doni volum i ens aixequi o sigui que treballi en conjunt i no que cadascú vagi per la seva banda. A la foto podeu veure el resultat del treball, veiem com cada peça fa la funció que se li ha encomanat, sigui ajuntar, estirar enlaire o recollir tot el conjunt sense oprimir, que també és important. No em direu tant les usuàries com els admiradors, que això no és una bona feina amb un resultat meravellós a la vista i que a més funciona. Imagineu el resultat que tindríem si cada peça estires cap on volgués sense seguir cap criteri, separant, intentant estar un per damunt de l’altre o esclafant-lo per tal de deslluir la seva presència. El resultat, incòmode i deslluït, ens faria estar neguitosos, oprimits i seríem la burla de molts.No ens ho podem permetre, i el més greu de tot, és que aquesta sensual peça de roba no es pot reparar, cal llençar-la i comprar-ne una de nova, no serà fàcil, però vistos els resultats farà que aviat ens oblidem de la vella, per molts records que ens porti.

La rendició

Jo era petit, des de la meva caseta gris a dalt del turó escoltava els crits de la gent, que venien dels arbres de la bora del riu, no m’hi havien deixat anar, els arbres no em deixaven veure el que passava, només escoltava la cridòria de la gent. Recordo que quant la gent va tornar estaven molt contens, tot eren celebracions, però ningú em va explicar res del que havia passat allà baix entre els arbres.

Ara després d’uns anys, he sabut que aquell dia allà baix, als peus de la caseta gris, es varen reunir tots els caps dels pobles de la comarca, per acorralar i escridassar al responsable del subministrament d’energia, que atemorit davant de la força popular es va rendir a tots els qui l’increpaven acceptant la seva mala gestió. Els va demanar clemència a canvi de regalar-los l’energia que consumirien durant tot el proper any, el poble unit va decidir perdonar-lo, però al cap d’un any. No ets pots refiar de qui t’ha fallat més d’una vegada.

Una aportació més a: Relats Conjunts

Ha passat una setmana

Sembla poc, però ja fa una setmana de la gran nevada, potser històrica i tot, en la que una assídua lectora em deia molt encertadament, el dilluns era tot blanc i el dimarts tot negre. Ara a l’hora de fer balanç de la situació i no ser repetitiu en les queixes de les males gestions, he de reconèixer que també ens hi hem divertit, també hi ha hagut moments que valen la pena, de tots els mals sempre queda alguna cosa bona i son aquestes les que hem d’intentar recordar. Crec que recordaré molt de temps:

La cara de felicitat dels petits

El que vaig gaudir a sobre d’aquestes quatre rodes sobre camins de neu verge

Els carajillos de cafè soluble a l’entorn de la llar de foc i les espelmes

I moltes d’altres, que fan que d’una cosa aparentment catastròfica, sigui anecdòtica d’aquí a uns anys, doncs sortosament no hi ha hagut les desgràcies humanes que últimament estem acostumats a veure en altres països. En el fons hem d’estar contens.

Com fer-ho?

Aquesta es la pregunta que et bé al cap quant has de posar un generador a casa i ets verge en aquest tema, es per això que vull que tots tingueu una breu classe teòrica de com fer-ho amb la màxima fiabilitat i no prendre mal.

El primer pas es trobar-ne un, doncs quant passen aquestes coses van més buscats que els condons a la guantera del cotxe d’un adolescent. Un cop trobat i portat a casa cal descarregar-lo del vehicle, altantu!!!!, pesa uns cinquanta kilos, no ens féssim un esquinç. Passat això cal posar-lo en un lloc ben ventilat però que no ens el ventilin, si està molt exposat cal lligar-lo amb cadena. Anem bé, però hem d’escollir un endoll, per anar bé dels fondos, que solen portar una línea de 2,5mm, un cop fet això i es el potser més important de tot, cal anar a quadre de tèrmics de la casa i abaixar el ICP, doncs si no féssim això i arribés la corrent de la companyia, podríem trobar el grup a casa del veí i en trossos varis, que quedi clar. Ara ja bé allò del ritual de posar-hi gasolina i el “por dios trata de arrancarlo”, però abans ens hem de mirar que el interruptor de tall de corrent que porta esta desactivat, no l’activarem fins que estigui engegat, doncs és el que donarà electricitat a la casa, no seria bo que mentre engeguéssim anés electricitat a la casa doncs li estaríem donant un voltatge molt baix que podria espatllar algun aparell, clar?, si ? doncs cop de corda, amb el starter activat fins que s’engegui. Ara només falta donar el interruptor que farà que tot funcioni com abans però amb més soroll que mai, del motor en qüestió.

Consells: rentadora no, tv si, forn no, ordinador si, assecadora no, wii si, planxa no, radio si, aspiradora no, nevera si, molta llum no, llum suau si, congelador de verdura no, congelador de pizza i gelats si, i així anar fent.

A l’hora de parar-lo és més fàcil però cal tenir en compte que primer s’ha de parar el interruptor de tall elèctric, desprès parar el generador, ficar-se al llit i gaudir del silenci.

Si seguiu les instruccions al peu de la lletra ja veureu que no tindreu cap problema, però la veritat millor que no les hagueu de fer servir.

I des de aquí vull trencar una llança en favor de Fecsa-Endesa.......però pel cap

Ens sap greu

Carta als abonats de Fecsa-Endesa de part de l’empresa amb guanys milionaris cada any, (encara que ho neguem).

Benvolguts clients que religiosament ens pagueu cada mes el rebut, sota amenaça de tall del suministre: Només volem expressar que ens sap greu que per avarícia pròpia no hàgim fet el manteniment que cal en totes les nostres línees, tot i que ens pagueu el manteniment, ens sap greu també que la perfilaria metàl·lica de les torres caigudes no fos la adequada, per tal de baixar costos a la nostra empresa, ens sap greu que no posem els mitjans necessaris per restablir com més aviat millor el suministre, ens sap greu que els vostres fills no puguin menjar calent per culpa nostre, ens sap greu que per culpa nostre s’hagi vist afectada la vostre vida sexual i entenem que mantenir el cul a l’aire amb l’habitació a dotze graus fa difícil de mantenir-se en posició, ens sap greu no saber quant podrem tenir a tothom endollat, ens sap molt de greu que no podeu accedir a Internet per parlar amb els vostres amics blocaires. Però el que més greu ens sap, es que després de tot plegat haurem d’apujar el rebut de la llum per poder pagar els desperfectes i no tenir pèrdues a l’empresa, perquè això si que seria un desastre.

Cal que tingueu més paciència, mireu el costat positiu, heu recuperat els jocs de taula, us heu lliurat de les guerres per el comandament de la tv, heu fet esport tallant llenya per escalfar-vos i heu fet tertúlies al voltant de la taula a la llum de les espelmes, amb tota la família escoltant una vella ràdio de piles. Ara esteu enfadats, però en el fons ens ho agraireu.

Molt atentament Fecsa-Endesa

Recordeu que el proper rebut es farà una lectura estimada per tal de començar a recollir diners per anar fent pedaços a la xarxa.

Llegir el pensament

Mai fins ara m’havia adonat que tinc aquest poder de llegir el pensament a l’altre gent, no és sempre, però l’altre dia ho vaig veure clar, només la meva falta de decisió va fer que no podés fer la pregunta de comprovació, per estar del tot convençut del meu encert.

Va ser a la caixa d’un supermercat, mentre la noia hem cobrava, va fer una aixecada de celles sense ni tant sols mirar-me, en aquell precís instant vaig captar el que pensava. Mentre jo posava les maduixes, el pot de nata, els bombons i una crema lubricant “efecto calor” a la bossa, ella em cobrava. En tot moment vaig estar segur del que pensava, aniré provant, potser és que era molt fàcil de captar.

Justícia injusta

No sóc llicenciat en dret, no sóc doncs el més apropiat per parlar d’això, però com que la democràcia diu que podem expressar-nos lliurament em bé de gust dir que: Trobo una injustícia que qui comet robatoris per el carrer, que ha estat detingut més de cent vegades, segons un diari dels fiables, estigui menys de dues hores retingut i campi per els carrers en total llibertat a canvi de la nostre pèrdua de seguretat pagada amb els nostres imperdonables imposts. Però en el cas contrari, si una persona normal treballadora un sol dia de la seva vida té l’error de conduir en accés de velocitat o sota els efectes de l’alcohol, serà tractat com un delinqüent per una sola vegada que hagi infringit la llei. No busco que aquesta persona sigui lliure de la seva culpa, només reclamo que almenys tots siguin tractats per igual. Perquè aquesta diferència? molt fàcil, doncs s’ha vist que normalment darrera d’un conductor habitual hi ha on poder cobrar, encara que sigui embargant el vehicle, en l’altre cas, com que la majoria son gent sense res a perdre, es deixen en llibertat per la impossibilitat de cobrar cap mena de multa. Conclusió, si tens alguna cosa teva, fes bondat o la perdràs, si no tens on caure mort o res al teu nom, pots delinquir tant com vulguis, dintre d’uns límits, que no et passarà res de res. La llàstima es que per això si ha de néixer, doncs buscant per la web no he trobat cap curset accelerat de robar carteres i altres petits furts.

Contradicció

No sé jo fins a quin punt la persona o les persones que ja fa temps varen redactar el nou codi tècnic de la construcció, tocaven de peus al terra o bé s’havien fumat alguna cosa, doncs ens trobem ara, que el govern central dóna ajudes als habitatges vells per canviar les obertures per que siguin el màxim d’aïllades per fomentar l’estalvi d’energia, però el més curiós del cas, es que el nou codi tècnic ( de ja fa dos anys) ens diu literalment que hem de fer unes reixetes d’entrada d’aire a la vivenda per fer una renovació continuada del aire del interior del habitatge, així com posar extraccions forçades en banys, encara que tinguin finestra pròpia i a les cuines apart de l’extracció forçada de fums, n’ha de tenir un altre de renovació d’aire. A partir d’aquí podem dir que tenim una subvenció per canviar les nostres obertures que ja no son estanques, per unes de noves totalment hermètiques a les que hi hem de fer uns forats per la ventilació constant, per complir amb la normativa vigent. Si algú últimament o en els propers tems compra un pis nou (cosa difícil, tal com està el pati) i veu com la seva vivenda està foradada com un formatge i passa un fred de mil dimonis, que no es preocupi, es per complir el codi tècnic, però que no hi ha cap problema, un cop passada la pertinent inspecció.....ja és poden tapar, o és el que tothom fa.

El que no sé es quant va costar redactar aquest codi tècnic i els seus informes corresponents.