Assegut a la terrassa,
fent el cafè tranquil·lament a les deu d ela nit. Un cotxe es para davant la
casa dels veïns, dos individus baixen, creuen el carrer i es fiquen dins el
jardí de la casa amb tota tranquil·litat. Vist això m’aixeco vaig cap allà a
cridar : què collons feu aquí, foteu el camp!! Al moment que un d’ells feia llum
amb el mòbil dins una habitació per veure que veia. Al sentir el crit, sense ni
immutar-se, tot baixant el cap salten altre vegada la tanca i pugen dins el
cotxe.
Veient les intencions
agafo el meu cotxe i surto a donar un tomb per veure si puc agafar la
matrícula, però després de dues voltes veig que ja han marxat.
Truco als mossos per
alertar de la situació i el model de cotxe, amb la sorpresa de que al mateix
poble ja algú els ha vist i ha trucat també.
Per alertar al poble faig
ús del grup de whatsapp de la festa major perquè tothom vagi en compte. La
virtualitat dóna els seus fruits i entre uns i altres tenim matrícula i
direcció cap on es dirigeixen, amb aquestes dades torno trucar a mossos per ampliar informació.
La tant qüestionada policia,
amb tota la informació detallada acaba trincant als tres paios que ja havien
entrat a un habitatge del poble veí.
L’endemà rebem agraïments dels
mossos per la nostre col·laboració i organització.
Sí, ho hem fet bé, els
mossos també, però de què haurà servit si segurament abans de que la tinta de l’informe
fos seca, ells ja devien tornar a ser al carrer, amb la vista a on podrien
posar les mans de nou.
Podria ser un relat, un
tros d’una novel·la o un guió d’una peli d’acció, però no, és la crua realitat
. I tots hi estem exposats.
Estem indefensos, davant
la impunitat dels dolents, potser la justícia no es fa justícia.
