Donar la nota

No és que no em faci gràcia de veure una barretina dalt d’un escenari, en el concurs més antic de la televisió, que anuncien com Eurovisió, en el crec fins i tot participa Russia i potser que és plantegin canviar-li el nom.

Avui llegint comentaris al youtube m’he trobat com molta gent critica els catalans i d’altres feliciten al cantant per la seva professionalitat al no fer ni cas al espontani. Jo en el meu cas, tot i la gràcia, no trobo gens encertada l’actuació del espontani que apart del seu afany de protagonisme es posa en la feina que fa una persona que igual pensa el mateix que ell en qüestió de política i que a cap dels catalans ens fa cap favor amb la seva actuació. La meva votació doncs cap al Jimy Jump serà de zero “points”.

Si algú no ho ha vist encara.........

Les tres veles

La vida al mar sempre ha estat dura, treballar fins avançada edat, viudes joves amb fills, que no veuran mai un pare que el mar s’endugué. Malgrat tot la vida continua i cal anar cada dia a buscar el peix amb els cistells, quant arriben les barques. Subsistir i tirar endavant és l’únic que importa. Per sort la vida és generosa i ens dóna segones oportunitats, es per això que una vegada darrera l’altre els pescadors posen el peix al terra per fer ajupir les noies, mentre elles que ho saben, insinuen els seus culs i escots en un joc on tothom vol vendre el seu peix al millor postor, és llei de vida i sort en tenim.

Una nova aportació a Relats Conjunts

Jo hi vaig ser

La crònica arriba un xic tard per la manca de temps, però sobradament justificada, si més no en el meu parer.

Situem-nos en dijous passat a la mostra d’art que va proposar Domèstica a la ciutat de Girona, en diferents espais particulars, juntament amb la primera edició de Lletratura que tothom qui vulgui es pot descarregar, aquí.

El primer que em va passar, tot esperant la visita guiada, és que se’m va acostar una dona (de bon veure), preguntant-me : Tens un blog? , amb la contesta ràpida, després del meu assentiment de: ets en Garbí i el plaer de haver passat de la virtualitat a la realitat, que sempre és agradable.

El primer que em va sorprendre, a mi i als organitzadors de la mostra, és la quantitat de gent que hi va assistir, el que va fer que en algun lloc no podéssim entrar i haver de tornar més tard o haguéssim de fer dos torns, que dit de passada no va representar cap mena de problema. La mostra va transcórrer en dues hores de passeig per la ciutat visitant alguns pisos del barri vell que ens varen oferir unes vistes a les que no estem acostumats a veure, al no tenir accés al punt concret, observant quadres, fotografia, escoltant música, poesia i sobretot xerrant amb gent que gaudia de la mostra sense esperar més del que podia oferir. Com a tota mostra d’art i sota la meva ignorància artística, hi ha coses per admirar i coses més banals, però potser el que més em va quedar de la mostra, fou la feina dels artistes i organitzadors per donar a conèixer la seva obra, desinteressadament. Avui en dia en la societat del benestar que estem acostumats, és digne d’aplaudiment que un grup de joves tingui tant bona iniciativa i la porti a terme, tot i sabent que l’art que exposen, no pot lluir el que caldria per les condicions del lloc, tant amablement cedit per persones, que cal incloure en el mateix aplaudiment.

Podeu veure un resum de fotos de la mostra a la seva pàgina

50 Hores

Això és el temps que ha durat l’escapada marital solitària per les terres Franceses a tot el que és la zona de Les Gorgues del Tarn i rodalies. Que puc dir?, que és molt recomanable i que estem fent cabòries per tornar-hi, doncs el que dóna de si la zona, n’hi ha per passar-hi una setmana ben bona. Es pot baixar el Tarn en canoa, pescar, visitar naixament de rius a 40 metres sota terra, visitar coves amb estalactites i les mites, prehistòria, menjar bé, visitar les fàbriques del formatge Roquefort, circuits de randoné, escalada i un llarg etc. En una zona que de per si és preciosa i en la que hem trobat molt bona gent, es per això que us la recomano molt, i que també es ideal per anar amb família.

Podreu veure un resum de tot d’aquí uns dies al meu bloc filial de l’ou cost amb tot luxe de detalls, tot i que alguns no és faran públics. Espero que tingueu una bona setmana, nosaltres la comencem al 100%.

Descàrrega i actualització

Això és el que pensem fer aquest cap de setmana, desprès de deixar els nens a casa, sota mans segures, que no saben que els més insegurs seran ells, els cuidadors, i dic cuidadors, perquè de vegades són com animals indomables (pobrets....que no saben el que fan......i un guevo!!!).

Un cop deixats, amb el pedal del gas ferm sense passar-se i sobretot sense mirar enrere, enfilarem cap a La France, per arribar a l’hora de sopar i el que calgui, a un lloc passat aquest pont a la dreta.

Allà, com a molts de llocs, serveixen la descàrrega anti estrés i l’actualització de dades amb la teva parella, que cada vegada és fa més difícil entre la feina dels dos i nens no tan nens per el mig. Esperem poder desconnectar i descarregar-nos en llocs com aquest.

I poder carregar les piles per poder arribar, encara que sigui amb reserva, a les properes que ja seran un xic més llargues. Com he aprés en algun bloc, quant tornem encara seran més macos els nens i molt més adorables del que ja són.

A part de tot això, vull donar gràcies a la persona que per gratitud ho ha fet possible i als desinteressats cuidadors, que ja saben el que han de fer, doncs no és la primera, ni esperem, la última vegada.

161è joc literari

Una proposta d'en Jesús M. Tibau en el seu 161è joc literari

Sóc feliç de vestir la meva felicitat petita, amb la il·lusió dels infants que s’acosten a mi, solsament ells ho fan, potser els atrau els records dels regals o el soroll del meu sac de llaunes buides, no ho sé, però el que si és cert, és que amb la pèrdua de la innocència ningú s’acosta a mi i em refio dels qui no l’han perduda, per vestir un somriure de tant en tant, sota la meva gorra vermella, que en ple estiu em fa una calor d’espant i que no m’atreveixo a treure, per si ella és el reclam, de la innocència que vull que s’acosti a mi.

Domèstica

Arran de la presentació de la gent de Domèstica en un itinerari per el barri vell de Girona, dins de cases particulars, que es farà el proper dijous i divendres a partir de dos quarts de set del vespre, amb la representació dels vint-i-nou artistes que hi participen, podrem observar coses noves. És una iniciativa atrevida, que aprofitaré, si el rellotge ho permet, de fer-hi un cop d’ull i de passada poder veure en paper tots els relats que varen participar a la convocatòria que va fer Lletratura, dels quals un d’ells va sortir d’aquest teclat.

Des de aquí faig la crida a la gent que s’hi vulgui presentar i fer el recorregut o part d’ell, descobrint gratuïtament un tipus d’art innovador, apart d’això qui vulgui llegir tots els texts de cent paraules que començaven per: Et vaig veure al cafè, els podran veure a partir del dia 22 a la seva web i descarregar-los.

Animeu-vos!!!!!!

Actualització de sofware

Avui a les dotze del migdia instal·laré la versió 4.7 en el maquinari, tot i esperant que cap virus faci acte de presència i funcioni correctament tal com ho ha fet fins ara la versió anterior 4.6.

Em varen recomanar de revisar tota la part de harware abans d’instal·lar la nova versió, com que sóc previsor i no m’agraden les sorpreses, vaig portar tot l’equip a revisar, del que no en va sortir cap averia, a part de que la càmera web comença a tenir mancances a curta distància i el micro d’entrada li costa de detectar i reconèixer alguns sons, però diuen que és normal amb el pas dels anys. De fet en vaig sortir content, doncs segons em varen dir, no semblava que portés una versió tant alta instal·lada.

Així que provaré la nova versió amb molta tranquil·litat, sabent que el maquinari funciona correctament no espero tenir-hi masses problemes. La única cosa que canvia segons els entesos, és que queda compensada la pèrdua de velocitat i reacció, amb un sistema molt més segur, donat l’augment de la experiència que cada any és guanya al canviar de versió.

Temps de poda

Com veieu el nostre presi ha acabat agafant la tisora per tal de retallar totes les puntes i el que se li posi al davant, llàstima que ho faci massa tard i al meu parer malament.

Ja sabem que és molt difícil de fer a tothom content quant es tracta de retallar el sou, però crec que és una gran injustícia que retallin pensions a gent que no arriba a cobrar mil euros. El que més m’ha sobta és que a hores d’ara encara no he escoltat que és vulgui retallar despesa militar, perquè si ho pensem bé, que coi fem mantenint una infraestructura militar que ens costa un ull de la cara i que no serveix de res, crec sincerament que cap país gosarà ara a envair-nos. Amb aquesta constant, jo potser posaria a la venta un parell d’acoiraçats, tres o quatre avions i altres ferros de color verd que actualment mantenim i omplim els dipòsits de combustible, per anar fent maniobres inútils, aquí sol ja tindríem uns quants milions al sac per començar a eixugar deute públic, i si la cabra de la legió no pot menjar pinso que se’n vagi a pasturar els marges i de passada no haurem de pagar la brigada de desbrossament. I no parlo d’una pila de conselleries que també es podrien retallar o suprimir.

Has agafat la tisora però t’has equivocat de peça de roba, no tallis als indefensos, això es covardia.

Content de tenir-la petita

He vist moltes persones fanfarronejar de lo grossa que la tenen i el que els ha permès de fer a la vida, amb la sort de fer-la més gran que un mateix. Però si voleu que us digui la veritat, potser no he pogut fer el mateix que els altres, però també he fet coses que han estat d’allò més importants, amb una mica més d’esforç, potser més lent, però ho he fet i n’estic molt content, apart de que la meva parella mai m’ha demanat d’allargar-la. Ara amb les circumstàncies que ens trobem, hi ha molts que els hi agradaria tenir-la més petita i renunciar a alguns actes, però no es pot arreglar, tallar-ne un trosset no és fàcil, així que la única solució es aguantar-se amb el que és té, i més quant parlem d’hipoteques i el que costa de pagar-les. Queda ben clar, que la mida si que importa, tot i que en alguns casos, és millor tenir-la ben normaleta tirant a petita. La resta tot bé.

Frases desfetes i 10

Potser ara és el millor moment per desmentir la frase tantes vegades dita, a la tercera va la vençuda, crec que ara per ara amb el tema de l’estatut, la crisis, els intents de recuperar el treball, la corrupció i moltes altres coses, queda sobradament demostrat, que almenys el que toquen algunes persones, ni a la tercera ni a la quarta l’encerten. Veient doncs que no és de fiar, si algú es casa per tercera vegada que se’n vagi oblidant de que és la seva última nit de nuvis, per posar un exemple.

Ahhhhhhh!!!

No sé el perquè, potser és el temps, però no puc evitar molt sovint d’agafar aquesta cosa allargada i dura, que demana ser sacsejada a bon ritme, però amb delicadesa, una estona en que no ets pots veure la cara de satisfacció que hi poses, doncs esperes el moment més àlgid de la fricció per deixar anar amb un somriure als llavis tota la seva crema blanca que flueix del seu interior, és llavors i només llavors quant agafes la cullera i comences a menjar el teu plat de maduixes amb nata.

No ho puc evitar, ho haig de fer sovint........m’agrada.

El IVAva i els 40.000 lladres

Una gran tribu necessitada de diners, per tal de tapar un deute públic cada cop més gran, provocat per un altre tribu que si tenien diners apilonats dins les seves coves, va decidir d’anar-hi a demanar ajuda, però davant del crit de obrat sèsam les portes no s’obrien, varen intentar en totes les coves de la nació, però ells molt segurs del seus tresors no obrien les càmeres encuirassades a la veu de obrat sèsam, mentre s’escoltaven les seves rialles des de l’exterior.

Desesperat per la contínua demanda dels països de la unió, no li quedà més remei que apujar els tributs dels ja més que tocats pobres.

Va ser així com ElIVAvà i els seus quaranta mil lladres, varen extenuar a la població fins l’últim alè, però ni així se’n varen sortir. Els quaranta mil lladres també acabaren sucumbint, fins que els altres varen voler sortir a la seva ajuda, endeutant-los de per vida.

Les dues tribus de lladres, viuen ara, després de molt anys en completa harmonia, doncs uns tenen el poder i els altres han de callar, sota amenaça de que no els tornin a tancar l’aixeta dels papers de colors, encara és hora d’ara que tothom és pregunta on son tots aquells papers de color lila intens, que han deixat de circular.

Com més aviat es treuen les pomes podrides del cistell, menys se’n han de llençar.

Cada dia un raig

Això és almenys el que diuen, al Maig cada dia un raig, de moment portem dos dies i s’està complint al màxim, tots estàvem ja amb la màniga curta i de sobte tornem estar amb la jaqueta a sobre aixecant les solapes per aguantar el mal temps. Això no em preocupa gaire, de fet en pocs dies estarem al Juny i el que si em preocupa es que no acabem a cops de puny, doncs fent una ullada al nostre voltant, entre taques de petroli, terratrèmols, volcans, atur,cotxes bomba a Times Square i un llarg etc.... m’adono de que tot penja d’un fil, en aquest món que els més savis diuen voler arreglar amb poc temps. Voldria veure-ho un xic millor però francament se’m fa difícil molt difícil. Trobar la solució no serà fàcil, però segur que passarà per l’austeritat nostre que no vol dir, la de tots.

Però no patiu.....tot es solucionarà, i això............ també arribarà

Massa borrosa la foto per el vostre gust?

Frases desfetes 9

Quant volem explicar que hem passat o volem passar un problema a un altre persona fem servir l’expressió de passar la patata calenta com si això ens deslliurés de quelcom no desitjat. Però jo penso que si agafem la patata, tant si es la que creix sota el terra o l’expressió ens porta a pensar en quelcom diferent, diria jo que el seu estat òptim de consum en els dos casos, es precisament quant és calenta. Vosaltres que potser sou més entenedors del tema, que fareu si teniu una patata calenta a la vostre disposició? tot i que entenc que pot interessar de passar-la, en el cas de que el que es busqui sigui que us la refredin, donat el cas, tampoc seria traspassar un problema, sinó tot el contrari.