No sé si algú va veure el
programa de TV3, pilots, en que un pilot explicava aquest acudit potser com a
manera d’intentar fer saber que són persones normals o apropar-nos una mica més
a ells.
No sé si ho varen
aconseguir, però a mi potser m’hi sobraven comentaris així i m’hagués agradat
un programa no tant elitista i tècnic, per donar pas a coses vitals que no
varen sortir al programa, com la vida
familiar d’aquestes persones, el cost d’una carrera de pilot i la diferència de
sou entre els que entren ara i els que conserven antics privilegis.
En veure el programa et
poden venir ganes de fer-te pilot, però pagar una carrera de vuitanta mil euros
per entrar a una companyia low cost i ser mileurista, no ha d’incitar massa a
la responsabilitat, comptant que altre gent per la mateixa feina cobra deu
vegades més.
Sembla ser que donen per
fet que aquesta gent no té vida familiar, doncs apart d’ensenyar les seves
aficions no es va parlar de conciliació familiar. Vaig trobar una mica fora de
lloc que un dels pilots tingui com a afició llençar-se al buit des de grans
edificis, segons ell perquè li encanta la sensació de caure al buit.
No crec que fes falta
tampoc que les dones s’haguessin d’explicar tant sobre què els hi pregunten
quan la gent puja a l’avió i s’adonen que la comandant és una dona. Si tenen el
carnet serà perquè saben volar no?
Si la gent ja té fòbia a
volar, no cal explicar que cal apagar un motor perquè ha entrat un ocell. El
primer que pensa la gent és....hem de parar els dos?
Com a colofó final, el
tema ovni, que si hi ha qui no ha vist res i hi ha qui ha vist llums estranyes
que desapareixen sense més.....
Va ser un bon programa, a
mi em va agradar i es nota televisió de qualitat, però hi ha coses que no
calien, si es volia vendre confiança i humanitat.