On estem ara? Això ja no es
pot anomenar crisi, ara crec que el més adient és anomenar-ho: PUTA REALITAT,
perquè és on realment estem. Qui més qui menys, tots els que estem a baix, no
fem altre cosa que intentar subsistir de la millor manera possible. Hi ha qui
ho aconsegueix millor que altres, però és el que hi ha i el que hi haurà en
molt de temps.
Com sobreviure a la PUTA
REALITAT és la incògnita a resoldre, cada persona tindrà el seu mètode i el que
no el tingui ningú li anirà a oferir. La pitjor malaltia de la humanitat ho
impedeix, l’egoisme i el poder.
Entre tots ho haurem de fer
tot, els de dalt no ens faran cap favor i sabeu perquè? Perquè veuen que tot i
posar pals a les rodes, la població continua organitzant-se per restablir els
nivells bàsics dels més febles, innovant per no haver de tancar, barrigant
contenidors en busca de ferralla per vendre. Ells, els molt CABRONS, s’ho miren
per un espiell, cercant on ens en sortim per posar-hi una taxa nova.
Algú haurà de començar a dir
prou de veritat, nosaltres com a soldats de la tercera guerra mundial, només
podem donar gràcies que les bales són de paper moneda, que fabriquem entre tots
perquè les facin servir contra nosaltres.
Qualsevol semblança amb la puta
realitat no és pura coincidència i els cabrons no han estat doblats, són d’allò
més autèntics.
18 comentaris:
Mentre no els arribi a casa, a la feina, als seus sous, a les seves vacances, al seu frigorífic, a la seva cartera ... no hi ha res a fer. Com aconseguir que això passi? Doncs fent pressió constant, protestant cada dia i, sobretot, no votant-los!
Malgrat la serietat del "tema" que ens presentes avui, m'has tret un somriure.
Bessets!
Vinga, va!, que demà és divendres ja.
No sé pas com ens en sortirem, ni de la crisi ni de la puta realitat... llegeixo Jp i gairebé m'estranya que ja sigui divendres...
Constantment em pregunto què devia ser allò que va fer saltar l'espurna, la definitiva, a la França de 1789. Potser ja hi som a prop, no perdo l'esperança.
Tot això està molt bé, però res de tallar el cap a ningú.
Tot un tractat filosòfic sobre aquesta trista realitat(quina culpa en tenen les putes)...
Les bales , ni de paper, hem de combatre aquest egoisme, plantant-nos, fins que ens surtin arrels que facin malbé les llambordes del poder...
Aquest escrit té pinta de manifest. I si fem com si no existissin? I si passem d'ells? Que ens volen gravar amb alguna taxa nova? Com si no hi fos. No paguem. Per què pagar impostos si ja sabem on van i no en veiem ni un duro? Doncs ja no paguem. Llàstima que ens ho descompten del sou i no crec que ho puguem evitar, però s'ha acabat donar diners per mantenir un estat, ara els diners els necessitem per mantenir-nos nosaltres mateixos, que ningú no ens manté. Que fan lleis? Ens les passem pel folre. Hauríem de desobeir en tot fins que s'adonessin que se'ls ha acabat la sort. De moment, com dius tu, no fan més que explotar-nos. Però l'esclavitud al final s'acaba, ho han d'aprendre, i els esclaus es revolten.
I jo em pregunto, fins on arribarà la paciència de la gent? La tenim infinita o s'està acostant el moment de la revolta? Només sé que, si això esclata, prendrem mal.
Sí però la gent continua obeint i callant. Suposo que encara no hem arribat al límit...
Mentre tinguem un govern com el que tenim ara -i parlo tant de l'estatal com dels autonòmics- on els polítics poden posar-se els sous que volen i a sobre aprovar legalment que siguin vitalicis, es dediquin o no a la política, no hi haurà pràcticament cap polític que no sigui corrupte o que lluiti per alguna cosa més que els seus propis interessos.
No és que s'hagi de canviar el partit que ens governi, s'ha de canviar el sistema de govern.
Mentrestant, manifestar-se i cridar els nostres drets pot servir d'alguna cosa però jo també crec que ja cal fer alguna cosa més eficient....sense necessitat de restaurar la guillotina. O sí? jajaja.
Bé, així es com veig jo la puta realitat.
Amén!
Cony, és que tens tanta raó...
Basat en fets reals...
Aixó es una película de A3 basada en hechos reales o es la Put.. realidad?? Quant la donen per anari a pasaig!!.
fa por !!
i algu es deu haber ca....pittttt
per que tambe fa pudor
apa bones !!
Crec Garbí que tens tota la raó del món.
Però també et diré que potser hem de canviar tots una miqueta.
Fixa't amb el desastre de l'India, dels esfondrament d'un edifici.
Treballaven per empreses europeas, per confeccionar roba per nosaltres, roba barata, és clar, per poder lluir-la nosaltres.
Perqué nosaltres poguem anar de rebaixes, i visca la festa ¡¡
És un petit però molt tràgic detall.No podem viure d'esquenes a tanta i tanta gent.
No sé, tens tota la raó, estic segur.
Els que em votat ens sentim estafats, però no ni ha prou.
Em de canviar la manera de viure.
D'acord en tot. Això és la guerra.
I ara que hem de fer?
és que si no ens organitzem nosaltres mateixos ens seguiran ensorrant ....
La puta realitat que escanya al poble mentre els governants s'omplen les butxaques. és hora de revoltes, i de dir prou perquè el poble català és molt assenyat, però crec que ja "fem cagar" amb tant seny!!!
Publica un comentari a l'entrada