Mala peça al teler

Quasi sempre hem de fer coses que els de dalt ens manen, de no ser així i per dir-ho d’alguna manera, trencaríem la cadena alimentària.

Tant li fa si hi estem d’acord o no, s’ha de fer i punt. Llavors et poses les paraules que podries dir a les butxaques i fas el que et diuen que per això et paguen.

Feina és feina, tant li fot planxar un ou com fregir una corbata, però n’hi ha una d’especialment dolenta, més ara que mai, que és fotre una persona al carrer. Mala manera de començar la setmana, encara que ho miro amb l’optimisme de no ser jo el que fa les maletes, m’emprenya igual i és quan més mal fa, veure segons qui per la tele.

L’altre dia em varen dir: Si sóc bona persona no guanyo diners, si en guanyo sóc un fill de puta, endevina que vull ser.

Ara sé de cert que mai tindré molts diners, però els que tindré em faran molt  feliç.

Per el futur de tots

Hi han coses que no són justes, n’hi han d’incomprensibles i després hi han les cabronades que la part més rància del nostre país vol imposar sí o sí.

Kilòmetres d’aigua ens separen, però això no fa que des de aquí, podem donar tot el suport a una gent que aguanten estoicament lluitant i plantant cara als pirates, que volen imposar la seva llei que no ha canviat en els últims centenaris.

Tenyim la catosfera de verd, per donar suport a una causa que, tard o d’hora com si d’un virus es tractés ens acabarà infectant. A ses Illes estan fabricant la vacuna i no podem fer més que estar al seu costat donant suport.

Tenir la grossa és millor?

Qui més qui menys ha desitjat alguna vegada tenir-la grossa, que la tingui grossa o que ens toqui la grossa....A partir d’ara ja és possible, almenys tenir-la, que lo de tocar sempre és més complicat.

El que no em queda clar és el tema imposts, si realment es queden a casa nostre potser millor no comprar mai més la nacional, doncs es veu que els Catalans ens gastem tres-cents cinquanta milions en aquests paperets plens d’il·lusió, que el nostres contrincants s’embutxaquen alegrement a més de cobrar el vint per cent a l’agraciat que li toca. Total negoci rodó.

Ara no sé perquè em faig aquestes preguntes, ja que molts anys he passat sense comprar ni un número, però el que si sé, és que si arribo a comprar una mica d’il·lusió, segur que serà Catalana. 

Hem de patir?

Ara que la Sra. Angi s’ha enfortit tant com per comparar-la al llegendari Mazinguer Z, no sé si hem de començar a tremolar. Amb els seus punys de ferro esperonats a base de vots frescos, amb el foc al pit llest per cremar-ho tot i, sense gairebé ningú que pugui oferir resistència, crec que ens podem preparar per quatre anys més d’austeritat.

Potser no estarà tant malament que aquesta dona ens vigili, doncs mentre a Madrid van dient que el país està apunt de sorprendre al món sencer, no estarà de més una ullada dels homes de negre. A veure si amb sort i com si d’uns mags es tractessin poden fer desaparèixer algun conill del barret.

No sabem com anirà, però si que tenia ganes d'algun canvi per veure si les coses canviaven una mica i podíem veure brots verds ara a la tardor. Sra Merkel tingui pietat de nosaltres, però no dels qui ens manen.

Mai és tard

La Gerònima de Llampecs i Trons ens va convidar fa dies a participar en aquest joc d’emprar aquestes paraules: CERCAR, ATURAR-SE ASSABENTAR-SE, GAUDIR, LLIURAR, MANCAR, QUELCOM, PROPER, SOLITUD, GOT I TRIGAR, en un text de no més de deu línies.

Va, que mai és tard per participar.....A mi m’ha sortit això:

Sóc dels que està destinat a CERCAR i donar a les persones que ho necessiten allò que els pugui MANCAR. ASSABANTAR-SE de la teva SOLITUD, no fa altre cosa que un, faci el gest  d’ATURAR-SE i pensar en GAUDIR plegats de QUELCOM tant PROPER com les relacions horitzontals.

Vaig haver d’agafar el GOT i omplir-lo un parell de vegades per reunir l’atreviment necessari de LLIURAR la meva proposta. Per sort, la teva resposta no va TRIGAR en arribar en forma d’un sí rotund.

Allò es va convertir en una entrega diària per fascicles, que amb il·lusió continuo adquirint cada dia després de tots aquests anys.

Ruta 66

-Què fas mirant aquesta foto, vols que anem de vacances ara que no tenim un duro?

-No home, és que tinc que escriure alguna cosa inspirant-me en aquesta foto.

-I no et surt res?

-No, la veritat es que porto hores mirant-la, i aquest paisatge tant bucòlic em penso que em té embovada. M’ajudes? Tu què hi veus?

-Dona, jo només de veure aquesta carretera,  em ve al cap quan et descordes la cremallera del vestit de flors...

-Ostres sempre pensant en el mateix tu, de veritat que no hi veus res més?

-La veritat és que si m’ho miro des de les muntanyes......em fa pensar en el tanga negre que et vaig regalar.

-Ah si? I la ratlla groga que és? L’etiqueta?

-Dona, podria ser........

-Calla.....val més que callis, ves a fer el sopar que ja se’m acudirà alguna cosa.

Aquesta és la meva proposta de Relats Conjunts. Qui s'anima?

Eixonar

Avui m’he aixecat aplicant aquest verb, desconegut per alguns potser i, que res a veure té amb xona.

Es tracta d’eixonar olives, del arbre de la pau, fent-les escorre entre les mans per salar i així poder fer  algun vermut d’hivern amb producte de casa. Això comporta una sèrie de passos a seguir passat aquest primer, doncs seguidament ens caldrà treure el fullam i triar les més bones. Amb tot net i triat les posarem uns quinze dies amb aigua per treure l’amargor, això si haurem de pensar en canviar l’aigua de les olives cada dia.

Passats els dies d’adaptació, farem un aigua sal, saturant l’aigua fins que una trumfa, també anomenada patata suri. Ella sempre ens guia en el camí.

Per acabar sempre hem de ficar, en aquest cas les olives, en pots que acabarem d’omplir d’aigua sal. La patata deixeu-la fora. Un mes més tard ja podrem procedir al destapar i convidar a que ens tastin les olives, juntament amb una ”relaxing cup of” cervesa catalana, que sens dubte ens pot tornar a portar al ús del verb eixonar......i potser aquest cop no anirà d’olives.

D'aquí un mes podem fer el vermut

L'ocell missatger

Les coses que passen arreu del món, per sort o per desgràcia, es saben gairebé a l’instant o uns segons després de que passin.

No sabem encara si el proper pas de la tecnologia ens farà saber les coses abans  no passin, però gairebé ho dubto. Si aprofitem bé el que tenim ara, podem fer saber arreu del món allò que està passant, sense passar per filtres indesitjables, encara que haguem de fer servir #croquetes com a etiqueta. Sembla que a Madrid això no ho saben, pobrets, les instruccions deuen estar en Anglès o en el pitjor dels casos en Català separatista, que encara és de més mal entendre, per ells.

Em va agradar molt el fet de que aprofitant la velocitat de comunicació, alguna web estrangera demanés fotos per poder esquivar el filtre nacional i saber de bona tinta que era el que passava realment,  dubtaven de si érem una espècie mutant, que teníem els braços molt més llargs del normal, doncs amb quatre-centes mil persones, havíem omplert varies vegades en algun lloc, més de quatre-cents kilòmetres.

Arreu, saben del que som capaços, tenim motius per veure la “botella” mig plena, ells potser no saben veure-ho, però la tenen quasi buida, només en queda un cul, que per cert no es vol aixecar de la cadira.

El groc porta mala sort?....... a nosaltres no. 

11S/17:14/NII

Les nostres mans, els nostres blogs i els nostres cors estan enllaçats per demostrar la fermesa de la voluntat d’un poble, que vol viure lliure i sense lligams a la dictadura democràtica imposada.

Segur que serà la primera vegada en la nostre història, que tants de blocaires ens donem la mà i estic convençut que totes les persones participants a la cadena deixaran passar l’espurna per sentir-nos units fora de la virtualitat. Mentrestant dono la meva ma virtual a la MAR

Ara, avui i sempre   VISCA CATALUNYA!!!!!!!!! 

El punt G 20

Tots volen trobar el seu punt, un que és molt Putin, no vol perdre aliats a  Orient, l’altre que necessita jugar amb armes està neguitós per prémer el gallet, però vol fer-ho amb permís, si les coses van malament no vol tenir-ne les responsabilitats. Altres busquen evitar evasions fiscals per poder recaptar més i  enriquir-se personalment. Tots vint, volen trobar el seu punt, diria jo egoista, sort que l’aportació hispana tant qualificada, els traurà del atzucac  amb agilitat per desviar la seva atenció cap al veritable problema mundial, la via Catalana. Senyors desviïn tot l’exèrcit, deixin-se de collonades, salvem el planeta de l’operació 11S NII 17:14, vagin amb compte són perillosos i organitzats, molt organitzats.

Currículum al límit

Feia temps que cercava feina, havia fet cursos, tallers i, ara per últim, un curs intensiu de com fer un currículum per tal de trobar alguna cosa.

Aprofità el curs al màxim, posà dins aquell plec de papers totes i cadascuna de les seves habilitats i aptituds, fins al més mínim detall de tot el que sabia fer i com ho feia, amb una foto més gran del normal on ell es veia prou bé.

Va repartir arreu les seves detallades aptituds, a tot tipus d’empresa i feines que el seu perfil  podria quadrar. Enllestit el repartiment, només calia esperar.

Un mes després, no havia trobat cap feina, però tenia un munt de dones que l’hi havien proposat en  matrimoni, que no tingués feina els hi era igual.

No ho poden impedir

Que arreu del món es facin cadenes humanes i volin senyeres al crit d’independència amb total èxit i sense aldarulls, però sembla que això no és prou per continuar l’intent de frenar la nostre propera cadena.

Fins i tot té la seva gràcia el fet de veure com és més greu comprar unes urnes que esborrar el disc dur de Bárcenas, que vegin més perillós una colla de catalans agafats de les mans que no el fet de retallar la sanitat, que es facin ajudes a bancs corruptes i prohibeixin que un poble decideixi el que vol......

Com els expliquem als inútils de torn, que no anirem armats, no portarem pedres a les butxaques, no xafarem res i que només volem demostrar que som capaços d’organitzar-nos per demostrar pacíficament el que volem. De fet crec que ja ho saben i veient el nostre potencial volen aturar-ho si o si.

No hi patiu ni un moment més, no tenen prou espai a les presons per tots o sigui que endavant, que diguin el que vulguin, farem el que hem de fer i ho farem ben fet.

Jo........tram 587.