Fer-ho sense llum?..... No

Però posar-n’hi menys si que seria d’allò mes interessant, potser per donar-li un caire romàntic no, però almenys seria per un estalvi energètic.

Parlo i ho dic amb la boca petita, perquè les cases mai es fan a gust de tots i s’ha de respectar qui vol més llum i qui en vol menys a l’hora de.....

En aquest cas em preocupo de les faroles del enllumenat públic i que sembla que ningú no s’ha atrevit o està vetat a fer-hi números. Sembla ser que el més normal del món amb aquestes bombetes de sodi, és que cadascuna tingui un consum d’uns dos-cents wats. Si la dada que circula de que a Madrid sol n’hi ha quatre-centes mil, vol dir que cada nit es gasten uns 11200 euros hora que per 10 hores ja en son 112000 cada nit. No és que els vulgui deixar a les fosques, que no estaria malament, però que si ens posem a pensar i apaguem una si una no de tot el País, sortirà un estalvi tant bèstia que potser no caldrà tancar tants de quiròfans, retallar a tort i a dret per on més mal ens fa, per recuperar una mica del poder adquisitiu que hem perdut o millor dit ens han robat.

Que hi haurà la meitat de llum? Si, i què? Que serà més perillós per els robatoris? Si, com que de dia no ens roben....... Que les companyies de llum fotran el crit al cel? Que amb la llum que els sobri endollin uns quants aparells vibradors i se’ls fotin per.....on els càpiguen.

Així què? Ho fem a mitja llum......?

Bon cap de setmana....amb poca llum. ;)

Mira que n’ets de burro

 -Quan estrenes un mòbil d’última generació, has d’anar molt en compte al fer ús de les seves aplicacions,  estar segur del que fas i a qui envies.

Ara com arregles el missatge que diu: t’estimo, aquesta nit vull tornar-ho a fer. Que has enviat al advocat, que  porta el divorci milionari de la teva ex estimada dona. Recorda que l’hi has promès que no hi havia una tercera persona.

Hi han capullos que mai haurien de florir.

Entrats ja en primavera, amb el canvi horari fet, per estalviar-nos milions d’euros amb la factura de la llum i més hores de llum solar, es veu que tindrem més temps per observar.

Que veig? ...primer de tot, la quantitat de capullo que encara ha de florir, que s’entesten amb un eix ferroviari deficitari, deu ser dic jo, per fer joc amb els aeroports per estrenar i les vies d’ave acabades de tancar. També tenim atacs a la nostre llengua, cada vegada amb més continuïtat però sense trobar-hi solució. Les autopistes Catalanes de passada, han de mantenir les autovies gratuïtes de la resta del estat. Es veu que també aena veient altre vegada l’aeroport de Girona amb augment, apuja les taxes amb 1,3 euros per passatger, deu  ser per això que tornarem a tenir vol directe amb madrid per portar-hi directament el que recaptem.

Podria continuar amb més coses, però la veritat no val  la pena. Un cop vist que ens escuren les butxaques, ens retallen la llengua, ens toquen els collons i que la lliga ha passat a ser una qüestió d’estat guanyar-la, com si de les èpoques de  franco es tractés. Vist tot això, no sé que més ha de passar per tal de que d’una vegada per totes diguem prou i que la propera vegada que ens abaixem els pantalons sigui per ensenyar-los el nostre florit cul.

De tot plegat em quedo amb la sensació, cada vegada més certa, de veure com ells solets caven el seu propi fracàs. 

Relats conjunts (Jazzing)

Ja en temps passats, viure de la música en època de crisi no era fàcil. Ells eren prou tossuts com per continuar tocant sempre que sortia alguna cosa, si més no, servia per fer-se publicitat.

Avui no cobrarien res, ja els hi havien anunciat, però ells fidels als seus gustos no varen voler deixar passar l’actuació. El lloc s’ho valia i amb els temps que corrien no era fàcil assistir a un local així sense pagar.

En acabar, la noia que poca estona abans s’havia despullat al so de la seva música, just davant d’ells, els hi oferia amb un somriure, uns papers.

            -Teniu nois, el vostre contracte, m’agradaria que cada dia toquéssiu per mi. Sou els únics que sense perdre detall, no heu desafinat ni una nota.

            -I amb els instruments apuntant enlaire, senyoreta, tal com ha de ser en tota actuació. Fins demà.!!!

Aquesta es la meva aportació a Relats Conjunts.......

La Marta

Jo sóc feliç amb ella, no ens demanem res, quan tenim ganes ens veiem, quan no, jo gaudeixo de la meva preuada solteria.

El temps passa, potser no és el millor camí, però et venç i et convenç el sentiment de llibertat que portes dins. Perquè canviar?

Fins que un dia, vas a un sopar de feina i un company et presenta la seva dona.

Molt de gust, Marta.

Si a la meva mà estes.......

Les coses dolentes s’han de saber, no saber-les no ens comporta cap benefici i si un efecte positiu que ens fa estar alerta i preparats per el que pugui passar.

Però si comptem que el que necessitem es tirar endavant amb optimisme, ser creatius, tenir caràcter emprenedor, deslliurar-nos de mal humor i estar sempre somrients; necessitem escoltar coses bones i positives. És per això que si a la meva mà estes, donaria ordres perquè cada dia es fes un Bones Notícies per televisió, internet i radio. Perquè estic una mica tip de només escoltar males notícies i que es doni tant poca importància a les coses bones, perquè dic jo que n’hi deuen haver, segur, i moltes més de les que ens volen fer creure.

Perquè hem de posar en  lletra petita un naixement i amb majúscules una mort? Perquè un divorci ocupa una portada i un casament un raconet de res? Perquè una ERO va just a primera plana i una empresa que creix passa desapercebuda?  Perquè repetim tantes vegades les males noticies i les bones amb un cop n’hi ha prou?....i prous perquè....que ja semblo un altre personatge “negativo”.

Cada dia veig milers de persones que van  a treballar, potser en serien moltes més si deixéssim de ser tant alarmistes i repetir-ho tantes vegades cada dia. La gent quan agafa confiança dóna molt més de sí. Potser és que ens tenen just on els convé, en un racó i acollonits.

Senyors periodistes, la gasolina va molt malament per apagar el foc...........

Hi havia una vegada

Varem ser convidats, a fer volar la imaginació i plasmar els nostres pensaments mitjançant les lletres. No fórem pocs, més d’un centenar al llarg de tot un any, en el que cada dia va ser publicat un conte, sempre supervisat per qui va donar vida al projecte.

Hi va haver pors, pors típiques de qui vol que una cosa surti bé, però entre tots teníem la certesa de que aconseguiríem  la quantitat necessària. Tant va ser així, que fins i tot es va regular la participació per tal d’encabir-hi tothom que volgués fer la seva aportació.

Ara passat el temps, les lluites de qui va iniciar-ho i molta dedicació, podem dir que el podrem tenir als dits. Palparem el que entre tots s’ha creat, però no sense donar les gràcies a la Mònica per la seva dedicació i treball incansable.

Tothom qui el vulgui tenir ho podrà fer a través d’aquí, però el més important de tot és que si bé podreu gaudir de 365 contes de diferents autors, tots els beneficis del llibre aniran destinats a una organització benèfica. 

Estic content del resultat i del que hi he aportat, ara toca als lectors, dir si entre tots ho hem aconseguit.

Us deixo amb el vídeo de presentació que s’ha fet i només demano que compartiu al màxim això perquè arribi a quanta més gent millor.

Com que això ha quedat un pèl seriós i de passada vull deixar clar que no són contes infantils.................diré que són contes per adults. Ara ja us pica de comprar el llibre, eh? 

Joc de Lletres

Participació al Joc de Lletres que tant acuradament ens preparen, aquesta vegada per Sant Jordi. Animeu-vos a participar que hi ha premis......i una sorpresa!!

Les normes de concurs les podeu trobar aquí, però bàsicament és escriure un micro conte de cinquanta paraules que faci referència a un llibre i el seu autor. 

Jo he escollit aquest, del que en surt només un dels autors.....coses de tenir només cinquanta paraules de joc.

Aquesta és la meva proposta:

Maleïda crisi,  ella no tenia  per anar al dentista Macip, aquell dolor tant punyent dels Ullals,  no li deixava veure a gallet del porró.

Tenia una pensada, s’obriria bé l’escot i amb la minifaldilla dalt de tot, aniria a veure el seu Salvador. Negociaria el preu, estirada a la butaca.

Va animeu-vos que com més serem més riurem........;)

Córrer

Vaig haver de córrer molt, cada cop sentia les seves passes més a prop i les meves forces més minses. Les cames buides de força per els moments abans viscuts, em portaren a caure dins una vauma fosca. Em feia invisible als ulls del pare de la jove.

Aleshores, l’olor de les meves mans em provocaren un somriure que em deia: Val la pena córrer aquest risc, cada nit. 

Des estressar

Hi ha moltes maneres de desfer-se de la tensió acumulada durant els mals temps que corren. Apart de les vessants horitzontals, sobradament demostrades que donen bons resultats, n’hi han d’altres que també ens ajuden en la descàrrega. Podem córrer, agafar la bici, nedar, veure un partit del barça........i mil coses més a gust de cada un dels aspirants a relaxar-se.

Avui, un grup de vuit persones hem quedat per exercitar una vessant encara no provada en persona però que em feia la seva gràcia, això de engegar-me a trets amb uns quants.

A l’hora convinguda sis homes i dues dones ens hem enfundat el mono i hem agafat les armes disposats a passar-ho bé una estona, en una sessió de paintball.

En plena natura, arrossegar-se per terra, posar-se a cobert, escoltar les bales de pintura com esclaten a prop, entre riures sentir algun xisclet quan la bola fa diana, ha fet que les dues hores hagin estat molt curtes.

Ara puc dir que tot i ser un esport que sol aixecar controvèrsies i pocs adeptes, és molt recomanable si vols passar una bona estona sense que els problemes tinguin temps de fer acte de presència. 

La munició apunt

I alguns efectes secundaris............;) 

Les boles de vegades deixen marca........però creieu que és del tot inofensiu........veniu veniu que us ensenyo de que va, on poso l'ull poso la bala.......
Bona setmana!!!!!!!!!!!!!!!!!

Òptim d’optimisme.

Llegir Eduard Punset sempre sorprèn, tot i que no m’hi he endinsat massa encara en el seu Viatge a l’optimisme, m’ha conquistat la seva manera de veure les coses. De fet com sempre.

Quan anomena els grans descobriments  que han canviat el món posa en segon lloc el que semblaria a primera vista una bestiesa, però que un cop passat per el seu sedàs no resulta tant desbarbat.

Veient que la vida s’allarga per els humans en dos anys i mig cada dècada, i que un percentatge alt dels mascles d’aquest planeta al voltant dels cinquanta anys, tenen disfuncions erèctils, s’atreveix a pronosticar que la Viagra n’és un d’ells, vaticinant un negoci pròsper a la farmacèutica que en té comprada la patén. Es veu que la satisfacció de poder continuar sense problemes qualsevol afer horitzontal, és una peça clau per la felicitat humana.

Potser si, que no cal preocupar-nos tant per allà on anem, si  pensant-ho fredament, ningú sap quin futur serà el més immediat, per més promeses o entrebancs ens hi posin.

De mala gana

Havia d’anar fins l’estació a recollir una no sé qui, que venia a fer no sé què. Com un babau estava a l’estació, aguantant un cartell amb el seu nom, esperant l’arribada, per carregar, marxar i entregar .

El que va passar no es pot explicar en seixanta-nou paraules.

Anys més tard, encara recordo com vares abraonar-te sobre mi, i aquella piga tant encisadora, en un lloc tant concret.

Mil peles, si us plau

Això és el que li deia abans al paio de la gasolinera, fa uns trenta anys, tampoc és massa si ho comparem amb la història.

Ara ja no li puc dir, primera perquè si li dic que em posi sis euros ni tant sols em ficarà la mànega al forat, encara que tindrà altres pensaments de fer-ho, i segona perquè a sobre s’ha instaurat el “self service”, que vol dir faci-s’ho vostè mateix, i dit així fa pensar en altres actes amb altres tipus de fluids.

Si agafem la opció low cost i posem vint euros al dipòsit, veurem que al entrar al cotxe sempre donarem uns copets al marcador.....esperant que l’agulla es mogui una mica més, però és envà amb vint euros no s’aixeca, si la volem veure amb una verticalitat que faci patxoca, ens hem de gastar almenys cinquanta euros. Sabent que l’erecció de l’agulla serà més aviat breu, ens cal posar valor, agafar-nos fort a la cartera i amb la seguretat de veure la nostre agulla a la seva màxima elevació direm: ple si us plau.

Ara és quan els números comencen a donar voltes, els nervis comencen a pujar, preguntant quan pararà........aleshores un altre ensurt, el comptador que estem mirant és el dels litres, el del euros s’ha avançat incomprensiblement un cinquanta per cent.

Un bitllet de cent euros quedarà esmicolat....amb sort ens tornaran deu o quinze euros, un bon dia i que tingui un bon viatge.

Fa goig veure-la tant dreta......... l’altre ni me la sento, m’han deixat destrempat. No anem bé, si és pensen que així ens recuperarem, ho tenen clar.

Quan penso que a Dubai la paguen a vint-i-cinc cèntims, encara m’emprenyo més.......

He vist la primavera

Encara que no toqui, jo ja he vist la primavera, encara que sigui en formes, maneres o en l’ambient. Tant li fa el que digui el calendari.

L’he vist de diferents formes, de vegades en forma de samarretes de tires, de pantalons curts, d’un sol radiant acompanyat d’un cel blau i somriures espontanis dels qui el sol els carrega  les piles.

Potser, i quasi  sé segur que serà així, no podem cantar victòria encara, doncs tenim un mes per endavant que pot donar tot tipus de sorpreses.

Crec però, que aquest any més que mai, necessitem que surti el sol i amb ell l’alegria faci acte de presència a cada racó. A veure si d’una vegada esvaïm tots els mals esperits que una sèrie d’indesitjables han creat per  aconseguir tenir-nos sota control.

Serà més difícil de tenir dies grisos quan el bon temps ens acompanyi, per més que ho intentin, el sol no ens el trauran.