Esperava amb ganes de poder
ensenyar cos, havia aprovat amb nota l’operació bikini, s’havia comprat roba d’aquella
que fa girar ensenyant esquena fins on perd el nom, per una vegada havia pogut
ajuntar les seves vacances i gaudir de molts dies junts a la millor època de l’any. Inclús tenia molt a tocar un parell
de joves, que al seu crit, anirien a fer-l’hi companyia a qualsevol hora. Ho
tenia tot apunt, però faltava el més important, que l’estiu fes acte de
presència.
dimarts, 29 de juliol del 2014
diumenge, 27 de juliol del 2014
Experiència Greeter
Ara que tots comenceu a fer
vacances i jo ja les tinc al disc dur, us vull explicar una experiència viscuda aquest any.
L’experiència va ser a la
ciutat de Mulhouse a l’Alsàcia, on sent nosaltres primerencs en això, vàrem
contractar els serveis d’un jove perquè ens ensenyés la ciutat des d’un altre
punt de vista. La primera sorpresa va
ser el fet de que havent demanat la visita en
espanyol, doncs era la única opció a la web, ens va sorprendre el noi
amb un català perfecte en escoltar-nos a nosaltres abans de reconèixer ’l. A
partir d’aquí ens va preguntar quin tipus d’interès teníem nosaltres per la
ciutat i què era el que volíem saber, doncs ell s’ajustaria a la nostre visita.
Molt amablement ens va fer una
ruta per la ciutat explicant les diferents històries o curiositats que ens podien interessar, contestant
molt bé les nostres preguntes. Després d’una hora per la ciutat vàrem donar per
acabada la visita. Per agrair la seva implicació, vaig oferir-l’hi una propina
que servís com a paga a la seva dedicació, però amb sorpresa meva, va refusar
doncs el seu lema era no acceptar mai diners a canvi, en tot cas, si volíem fer
una cerveseta amb ell era tot el que estava disposat a acceptar. Així ho vàrem
fer, amb lo qual la visita es va allargar una estona més amb curiositats i
anècdotes de la seva ciutat.
Ja ho sabeu doncs, si viatgeu,
contacteu amb Greeters, una experiència recomanable.
dimarts, 22 de juliol del 2014
No tenim solució
Si podem permetre que els
mateixos que governen el món, amb els vots de la població, siguin els mateixos
que fabriquen, venen les armes, donen lliçons de pau i els permetem poder mirar
des de la seva poltrona com cada dia arreu del món es maten civils innocents,
és que no estem bé.
Estem en decadència, tots en
tenim part de culpa suposo, però el que espero realment és que algú hi trobi solució a la nostre imparable autodestrucció. Seria
molt demanar que deixessin de banda el seu egoisme i que la població visqui
sense por?
diumenge, 20 de juliol del 2014
Doncs val, som-hi
Estava molt malament per la ruptura
que acabava de tenir amb el meu company de sempre. Però aquells dos nois, companys
de feina amb solera em varen convèncer de assistir a la seva celebració, jo sense ganes, també
ho haig de dir, vaig decidir anar-hi a
passar una estona i marxar amb qualsevol
excusa un cop les presentacions acabessin
Però la meva opinió va canviar
en veure aquell lloc acollidor, amb gust i que només hi havia 3 copes, la cosa prometia.....
Participació als d'estius de la Carme.....
dijous, 17 de juliol del 2014
Company de pis
Com a mileurista que sóc, tinc
un company de pis que guanya tres mil euros al mes. Per solidaritat cadascú
posa la meitat del seu sou en concepte de despesa diària. Ara el molt malparit
després de compartir pis molts anys, em diu que marxa, que es vol independitzar
i ser lliure. Quins collons té, per suposat jo m’hi nego rotundament.
Estic fart de dir-li que no el
voldran enlloc a ell sòl, que no se’n sortirà sense mi. No sé com no s’adona de
que sempre que té problemes li deixo diners del pot comú, que pot tornar-me
quan vulgui, sempre i quan al proper mes deixi unes miques més de diners al pot
en concepte d’agraïment.
Tot i així ell s’ha entossudit
que marxa, fins i tot té les maletes fetes, però no ho permetré, l’hi he posat
vigilància, només el deixo anar a treballar i tornar de dret a casa. Me’l
estimo tant que he pensat en pujar-li una mica més la seva quota mensual, per
tal de que m’hagi de demanar més diners per el dia a dia i així vegi d’una
vegada per totes que realment em necessita per viure. Mai m’agrairà tot el que
faig per ell.
De veritat que hi ha gent que
pot pensar així? viuen dins d’una gran mentida? o tenen ganes de tocar els
cataplins?
dimarts, 15 de juliol del 2014
Tres nits i tretze hores
Encara que podria semblar el
títol d’una novel·la, no és res més que el balanç d’hores dormides el cap de
setmana. La festa major té aquestes coses, més quan ets un dels organitzadors i
treballes amb un conjunt d’amics i coneguts que durant l’any poc temps hi ha
per trobar-se. Les ganes de que tot surti bé donen les forces necessàries per
aguantar.
Amb totes aquestes hores de
feina, de servir cubates, recollir taules i cadires, tornar a posar taules i
cadires, fer anar la planxa del bar com un xef, fer de tresorer, preparar
caixes amb canvi i no parar de pencar. Apart de tot això també s’ha tingut
temps de riure, fer guerres d’aigua, ballar damunt la barra del bar, guapes que
et murmuren a cau d’orella al demanar una cervesa, improvisar un sopar entre
actes, conèixer veïns teus que ni coneixies, copets a l’espatlla de complicitat,
per acabar rebent la felicitació per la feina feta i programar una trobada al
voltant d’una taula.
Aquests tres dies he escoltat
entre nosaltres allò de, tu que ja no tenim divuit anys. Ja us dic jo que quasi ho semblava. Si faig el balanç ara, quan
l’esgotament encara és vigent, dic ja hi podem tornar quan vulgueu, però
necessito un parell de dies.
dijous, 10 de juliol del 2014
Poder orador
Tenia tal poder de convicció
que era capaç de fer canviar de pensament i convicció a una multitud des de la
seva estrada. Era un orador implacable i admirat, inclús per els seus més
directes adversaris.
Malauradament tot i l’èxit
diari a la seva campanya, se sentia abatut, es veia incapaç i sense arguments
que pronostiquessin o auguressin un bon resultat, quan en arribar a casa seva
no podia convèncer a la seva dona de que no volia una sopa de carbassó, però ja
donava per perdut el seu anhel per un entrecot amb patates fins i tot abans de
proposar-ho.
dimarts, 8 de juliol del 2014
Dinar a la casa de meuques
Quan encara l’adolescència
pesava sobre les meves espatlles, hi havia un lloc de llumetes vermelles, que
sempre cridava l’atenció. Per sort mai va ser amb prou força com per empènyer aquella
porta i entrar al lloc de fum, vici, falsedat i desgavell econòmic.
Però passats els anys, les
coses canvien com les necessitats i per fi un es decideix a entrar aquella
porta per saciar les seves necessitats i ho fa plenament. La cosa ha canviat i
s’ha convertit en un restaurant.
Com podem veure el temps canvia
les coses, on abans tot era vici i
corrupció, ara és un lloc decent. Tot perquè un bon dia algú va decidir fer
neteja i començar de nou enterrant les velles costums.
Potser i només potser, aquest
canvi es lo més semblant al que necessita el nostre país, fotre fora totes les
meuques i macarres que diuen ens governen, començant de zero amb ganes de fer
bullir l’olla.
diumenge, 6 de juliol del 2014
He acabat la protesta
Tot s’acaba tard o aviat, jo
també he acabat el meu acte de protesta i torno. No sé si hauré aconseguit res amb
el meu acte en el caire polític, però en el personal us puc ben dir que si.
He passat quinze dies amb els alemanys
al cor de la selva negre i rodalies, cerveses, brètzels, pastissos, salsitxes
han acompanyat la meva protesta. Mentrestant he observat, com moltes vegades a altres llocs, que ells tenen temps per
viure, els horaris són realment bons, comptant que els seu poder adquisitiu és
més alt i veient els preus de la vida diària, podria dir gairebé segur que
viuen millor que nosaltres.
Potser no envejo el seu
caràcter més fred, però també he de dir que el nivell sonor en entrar en una
gran superfície no té res a veure amb nosaltres. Som un coi de cridaners.
Observo amb la facilitat en
que la gent té venta ambulant, els sistemes de construcció molt més senzills,
els lloguers de turisme rural que aquí no complirien els requisits necessaris i
molts altres detalls que em fan adonar que potser el problema més greu que
tenim aquí, és que la burocràcia ens enterra totes les possibilitats.
Ells s’han quedat allà, jo he tornat, però com diu aquell, jo m’hi afegeixo
per dir, alemanys.... sou molt bona gent.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)