dimecres, 30 de desembre del 2009

Fi d'any

Com cada any, o com en els últims quatre de moment, i per afavorir la baixada de la taxa d’alcoholèmia de Catalunya anirem a passar el cap d’any a França, tot sigui per fer país.

Aquest any, i amb una majoria absoluta en la consulta popular familiar s’ha escollit la zona dels voltants de Montpelier , concretament a la vila de Florensac, en un petit allotjament rural que si es com ens l’han venut es veu molt acollidor

.

No ens caldran vestits llargs, talons excessius, corbata, joies ni altres excentricitats, potser per ser diferents a molta gent, perquè tenim nens petits o perquè no ens acaba d’agradar com es celebra habitualment, amb la castanya final per menjar de vegades fred i malament.

El que si ens caldrà son unes bones sabates per caminar tant a la muntanya com a la ciutat, doncs en els quatre dies que dura la sortida tenim feina a fer cultura, passejar i estar junts que es el que més ens be de gust, això si, sempre amb el permís del bon temps.

M’han dit que posi també roba interior vermella a la maleta.......algú sap de que va?

Que comenceu l’any bé i sobretot, a la vostra manera, no tothom es igual.

US DESITJO UN BON 2010, I QUE ES FACIN REALITAT, TOTS ELS VOSTRES SOMNIS

diumenge, 27 de desembre del 2009

Propòsits per el 2010

Com es habitual en cada any que passa, el més comú en la nostre espècie es afrontar l’any amb un seguit de desitjos i propòsits que ens omplen, durant un curt termini de temps, el nostre enganyat cervell. La meva llista d’aquest any del que no faré es la següent :

No m’apuntaré a cap gimnàs

No m’apuntaré a cap piscina

No deixaré de practicar sexe

No deixaré que em donin pel sac

No denunciaré a ningú

No canviaré el meu estil de vida

No deixaré de fer vacances per culpa de la crisi

No em capficaré en la mala gestió política

No mal aparcaré

No esperaré que em felicitin per la feina ben feta

I la llista del que si faré es molt curta i només diu això :

Seguiré fent el mateix que faig fins ara, només intentaré de que vagi millor que el 2009 i que pugui engrescar amb un somriure als qui s’acostin a mi.

Tan de bo es compleixi.

dimecres, 23 de desembre del 2009

Bones Festes

Les festes i les persones van canviant amb el pas del temps, les costums ja no son les mateixes d’abans, la globalització ens porta cap a un altre camí, del que mai m’atreviria a dir si és més o menys bo que el d’abans.

La gent es va barrejant, vivim unes festes multiculturals on tothom fa festa encara que no li toqui, encara que renegui del que es celebra, encara que no celebri els actes que de petit li havien ensenyat, encara que......ves a saber.

Es per això que crec que arribat el moment de felicitar i de desitjar que la gent faci festa, celebració o com li vulgui dir, és més convenient o m’agradaria que fos així, que les persones estiguin en companyia de les persones que s’estimen, i gaudir plegats de tot el conjunt de festes que ens venen al damunt, amb una complicitat i generositat digne del que hauria de ser.

Prefereixo doncs, no desitjar-vos un bon Nadal, si no que prefereixo fer-ho amb un BONES FESTES, que almenys servirà per tothom.

dilluns, 21 de desembre del 2009

Bratislava christmas market

Molts anys allunyat de la seva terra, el posaven trist, especialment per aquestes dates, les temperatures de -12º no ajudaven al confort intern del cor, que necessita d’una escalfor especial quant està fora del seu lloc. Trobava a faltar els seus, però la feina i els pocs recursos econòmics el farien irresponsable si tornés a casa per aquestes dates, com molta gent solia fer.

Les poques hores lliures de que disposa les destina a deambular per les parades d’objectes nadalencs, que cada any troba més avorrides i repetitives, potser la manca de la seva gent, té la culpa de la seva poca il·lusió, per gaudir d’aquestes dates tal com li agradaria.

Amb la fred als peus, els nas vermell i amb la soledat com a companya, abandona la plaça, capcot. Una última mirada al mercat............dibuixa un somriure inesperat, en veure que totes les parades tenen el sostre del color de la senyera, de la seva estimada Catalunya. Sent en aquell moment les seves arrels com estiren i demanen el seu retorn, ningú li posarà fre, demà agafarà un bitllet, un enorme ocell de ferro el tornarà a casa i els problemes que això pugui crear, seran de l’any que bé. Aquest any a casa, els hi espera una sorpresa, està decidit.

Una aportació a: relats conjunts

divendres, 18 de desembre del 2009

Reutilitzar

L’any passat vaig escriure aquest conte per participar en un concurs que va desenvolupar la mateixa promotora de 365 contes. Avui fent endreça abans de final d’any l’he trobat en un racó del ordinador i m’ha fet gràcia de compartir-lo amb tots vosaltres.

Eren les cinc de la matinada i ell ja patia per el dia que li esperava, com cada any el dia 25 , amb el dinar de família, aguantant, hipocresia i falsedat, barrejat amb amor i ganes de fer bé les coses. Tot el matí de preparació per estar a l’alçada de la situació, defugir mirades crítiques i al mateix temps passar al màxim d’inadvertit de la tieta que cada any li busca parella amb alguna veïna nova .

Arriba l’hora d'agafar el bus que el portarà fins a destí, tot es a punt, regal entre mans, ben arregladet i amb l’esperança que el dia sigui curt. En la segona parada del bus puja una jove amb la que sovint comparteix ascensor, en el bloc d’oficines on suposadament treballen els dos. El destí fa que les places lliures del bus els obliguen a asseure’s plegats, amb la imatge quasi calcada del acompanyant, ben vestida i regalet entre mans, disposada segons sembla al mateix destí .

Conversa obligada entre dos coneguts : Que?, sembla que anem de celebració diu ell, si respon ella, el dia ens depara, sembla ser, un dinar familiar com els de cada any, encara que sigui a desgana .

La parada 13, ell baixa, adonant-se que la senyoreta va darrera seu , es a les hores quant sense pensar, li pregunta on es dirigeix, ella li contesta, doncs en aquest mateix carrer al numero sis , ell contesta, bé doncs, sembla que per poc no dinem plegats, doncs jo vaig al nou, un somriure de complicitat els porta junts carrer avall .

En aquells moments de la vida en que un s’ho juga tot a una carta, ell amb una expressió de satisfacció a la cara li pregunta :Que tal si canviem el dia de Nadal per quelcom més original? , perquè no canviar la típica abraçada per una bona passejada, una bona taula per un bon sobretaula, el forçat riure per un bon somriure, l’aperitiu del migdia per una bona companyia, la falsa felicitat per la complicitat i qui sap si els torrons per uns bons petons ………

Davant la porta número sis, ella deixa un regal, oferint el seu braç, el convida a fer el mateix , dient-l’hi , anem a canviar el que seria normal, per una relació formal....……o puntual .

Tothom sap el que ha de fer , el que costa es decidir-se .

dimarts, 15 de desembre del 2009

Sort que ho fan....... per nosaltres

Vaig escoltar l'altre dia una noticia per la ràdio que deia que destinarien a partir d’ara més esforços en controlar la seguretat de les empreses, perquè no prenguem mal.

Gràcies estimat govern estatal per vetllar per la nostre salut, en quant a accidents, però desprès dels anys que he passat treballant, jo la mesura vostre no m’he l’empasso ni decorada amb nata i guinda.

O sigui que ara quant més atur hi ha, més difícil es per les empreses afrontar el dia a dia, els hi han de posar encara més pals a les rodes, per veure suposo, fins a quin punt poden aguantar. La seguretat és molt necessària i tothom compleix amb les normes amb més o menys mesura i no crec que gaires treballadors facin feines perilloses per negligència de l’empresa, doncs son moltes les vegades que l’empresa posa les mesures i es el propi treballador el que no en fa ús, doncs les pròpies mesures son tant maleïdament mal fetes que son gairebé impossible de portar-les a terme.

Parlo des de el punt de vista de treballador com sóc, però veig per on van els trets i hem poso a la pell de qui s’exposa a una multa de no menys de tres mil euros per cada incidència trobada, i de tots es sabut que no es gaire difícil trobar defectes en qualsevol cosa.

No cal que s’amaguin tant, tots sabem que darrera de tot això, només hi ha un afany de recaptació de l’estat, conseqüència de la seva mala gestió, que com sempre hem d’acabar pagant nosaltres. Tots vetllem per la seguretat, des de treballadors fins a empresaris, ningú vol tenir baixes laborals, però potser es hora de deixar de munyir la mateixa vaca, el que cal es donar-li menjar perquè produeixi més i deixar de donar-li fuetades fins que ja no pugui donar més.

divendres, 11 de desembre del 2009

Encertar-l’hi

Aquelles hores de pensar, en el que vas a fer, amb la gran por a sobre de no quedar bé, de que no sigui lo perfecte que havíem pensat, que després de tantes vegades es difícil de fer coses diferents per no avorrir, que saps que si ho fas bé una vegada més hauràs triomfat, que et donarà coratge i valentia per la propera vegada agafar-t’ho amb més confiança, més relaxat i amb la seguretat de ,si, ho he fet i bé.

Tots qui més qui menys ens hi deixem tota la nostre saviesa per trobar allò que sigui alguna cosa diferent de la última vegada, per copsar aquell moment màxim de felicitat que ens mostri aquella cara desencaixada de felicitat que ens farà sentir molt bé, doncs nosaltres i només nosaltres en som responsables del meravellós moment i que sempre desitjaríem allargar.

Dit d’una altre manera, que difícil que és trobar un regal amb la seguretat d’encertar, quantes hores hi pensem abans de decidir, i poques son les vegades que quant ho estem pagant i mirem el que ens estan embolicant, tenim el dubte seriós de si ho estem fent bé. Es fins el moment de l’entrega que no en sabem el resultat, que cada cop es posa més difícil, doncs arriba que se’t acaben les idees tan per grans com per petits.

Ara arriba el temps de rumiar, mirar, preguntar dissimuladament, collons que és car, es que no ho sé, doncs bé, un dia es un dia, es pot tornar?, i apa que passin bones festes.

Es com sempre, però és el que toca, jo per fer-ho fàcil faig un trio (de regals) un de pràctic, un de romàntic i un per el llit.

Triant aquest tres temes me’n surto prou bé i ja us avanço que el del llit es un pijama, malpensats/ades

Veien la precarietat del meu sistema es evident que s’accepten tota mena de consells, donant per avançat, les gràcies.

dilluns, 7 de desembre del 2009

Si o no?

Els humans som com un remat de cabrits, a qual més boig, que ens fan anar on els savis pastors volen que anem i no pas per ordre si no amb allau incontrolada. De vegades un sense adonar-se fa coses que un cop fetes dius......que coi fots?...però ja és massa tard.

Va ser terrible només d’arribar i veure’m immers dins d’aquella gentada desbocada, en alguns casos, àvids per adquirir alguna cosa com si la fi del món se estes acostant, obrin-se pas amb determinació i sense treva, molts tenen la seva fixació, d’altres deambulen com si agüessin perdut el nord, hi ha qui engega una discussió de parella que farà que aquella nit el foc no sigui precisament d’espelmes, altres amb cara de dir quant s’acabarà aquesta tortura, rialles hipòcrites, mentides que només es poden dir en dies com aquests, olors sensuals i pudor d’aixella ja amb solera, grans il·lusions que portaran grans decepcions i cares que no sabria com descriure. Finalment, sense trobar el que necessitava, he aconseguit sortir sense prendre mal, només ferit per dos pits que m’han afusellat per darrera, com a bon record de la visita. Un cop fora i mirant enrere he vist la inscripció.....jo no sóc tonto...deia, doncs jo si que sóc tonto, per ficar-me aquí en unes dates com aquestes.

divendres, 4 de desembre del 2009

Pont de què?


Això dic jo, pont de què? Es de la puríssima, és de la constitució o tant se’ns en fot del que sigui, la qüestió és fer festa.

Quant és festa, és per celebrar alguna cosa, però de totes les que he repassat al calendari anual no en trobo cap, apart del meu sant.......:) i la de reis per els més menuts, que realment em motivi a fer una celebració a la festa que pertoca, potser és que la majoria son de caràcter catòlic i jo no ho sóc gaire, som coneguts però no amics, doncs crec que la història no dóna per confiar-hi massa. Les altres son de caràcter polític, i aquí la única confiança que tenim és que segur que ens l’estan foten, per on poden i pagant la vaselina nosaltres.

O sigui que ens han imposat unes festes, nosaltres contens de festejar-les, però no ens aporten res de res, apart de no treballar.

Potser sóc jo......que no li trobo el què, si vosaltres li trobeu feu-m’ho saber per poder-ho celebrar adientment, de totes maneres segur que les aprofitaré, no estem per malgastar-les que son poques.

Feu el que feu, espero que tingueu un bon pont i els qui com jo, no en feu “agua y ajo”, però crec que no seria catòlic, no fer el políticament correcte, o sigui: FESTA i en un any de crisi sempre ens podem divertir amb allò que no costa diners, si es fa bé.

dimarts, 1 de desembre del 2009

Quant la impotència no és una disfunció erèctil


Coses del destí i no tant del destí m’han fet fer un canvi de matricules del meu cotxe de feina, això es tant senzill com fer una importació. Bé de senzill ho hauria de ser, però només en té el nom.

L’odissea m’ha mostrat la burocràcia de dos països que tot i ser veïns sembla com si estesin a l’altre punta de planeta un de l’altre, on encara no hi han ni maquines d’escriure i que et fan palpar la impotència de ben a prop.

Explicar-ho seria molt llarg i avorrit, és per això que només ús faré un llistat del que he necessitat.

Certificat de valoració del vehicle del govern Andorrà

Certificat del govern Andorrà de baixa del vehicle

Certificat del transitari de duanes d’Andorra

Certificat de la policia d’Andorra amb conformitat de baixada del vehicle

Certificat de valoració del govern d’Espanya

Certificat del transitari de duanes de La Jonquera

Certificat de carta de pagament del iva corresponent

Certificat de característiques tècniques d’un enginyer industrial

Certificat de visat del col·legi d’enginyers

Certificat de la inspecció tècnica de vehicles ITV

Certificat d’empadronament per la matriculació

Certificat de l’assegurança del vehicle en curs

Certificat d'hisenda d'impost de contaminació

Certificat de pagament del impost per una entitat bancària

Certificat de trànsit per poder matricular

No sé si hauré d’aportar el certificat dels dos cargols que aguanten la matrícula, ja seria el “colmo”. Però sabeu que ús dic? Que durant tot aquest temps, i sense preocupar-me més del que correspon, he gaudit al màxim, d’allò que ara per ara no hem sento impotent, i que si volen més papers també els hi portaré i ja s’ho faran, però a mi no em canviaran la manera de viure.