No és a sangs calentes, doncs d’això fa just una setmana
i ja es veu des del record i havent mesurat i equilibrat els fets.
Va tocar tornar a visitar un hospital, en aquest cas el
Josep Trueta de Girona, on a causa d’una trombosi a la cama em varen ingressar
uns dies per posar-hi solució.
Si bé de l’equip humà que hi ha, en tinc poques queixes,
si que en tinc moltes de la manca de recursos i les seves conseqüències. Vaig
entrar el Diumenge a les onze del vespre, on em va agafar al cap d’una hora
llarga un metge amb molta dedicació però amb molt poca experiència, doncs
segons ell mateix em va explicar era metge d’un Cap de poble que feia hores
extres a urgències. No tenia capacitat per demanar cap analítica, fins que al
cap de un altre hora llarga va venir una doctora que si ho podia fer. Al cap de
dues hores, els resultats donaven un clar símptoma de trombo, però calia fer
una ecografia que fins l’endemà al matí no es podia demanar. Com que tot estava
saturat vaig passar la nit a una camilla de reconeixement sense coixí ni res. A
les set del matí va quedar lliure un box i em varen traslladar on almenys hi
havia un llit, que si bé no era per tirar coets, la meva pelvis operada ho agraïa
després de tota la nit.
Per falta de personal i saturació la meva eco es va fer
esperar fins les dotze del migdia. Tretze hores a urgències i m’havien fet una
analítica. Les ecos de nit parades.
La eco amb un minut va donar el resultat que quasi sabíem,
trombo a la femoral. La doctora m’explica que estem davant d’un quadre clínic
que cal vigilar doncs ens enfrontem en el pitjor dels casos a la mort sobtada si
el trombo decidís fer camí cap el pulmó. Tretze hores tard, però podem començar
a posar remei en forma de heparina i sintrom mentre m’anuncien que em
traslladen a un altre hospital, que és el que per zona em toca. El Santa
Caterina.
Després d’esperar sis hores més al box, m’anuncien que
aquest hospital no té places disponibles perquè la setmana passada han tancat
vint llits i em buscaran una habitació al mateix Trueta. Dos hores més i tinc
habitació.
L’equip metge ha estat molt correcte, he estat ben
informat i ben controlat segons em sembla. Però durant tots els dies d’estada a
planta, he pogut comprovar a cada àpat que el menjar caldria que algú dels de
dalt arribés a tastar-lo. Entenc les retallades i la manca de recursos, però no
entenc com es pot servir menjar poc cuit a malalts, fred en alguns casos i de
molt mala qualitat.
Per sort ja torno a estar a casa, i penso que tant de bo
qui ha provocat les retallades, qui encara està indecís amb un vot, qui posa
pals a les rodes o prohibeix el nostre dret a decidir, passi uns dies com els
que he passat jo, palpant la falta de recursos i allò de que “ens hem carregat la seva
sanitat”, perquè s’acabi de convèncer del que reclamem. Quan finalment surti
amb l’alta mèdica, tot quedi en falsa alarma i ple de salut pugui lluitar per
el que reclamem. Perquè de salut, tothom n’hauria de tenir
