-Escolta’m, tu quan fas l’amor
poses música o fas alguna cosa especial?
-Tinc els meus mètodes, però
perquè m’ho preguntes això ara?
-Xafardera que sóc i perquè jo
poso música sempre.
-Doncs jo poso el partit del
barça per la ràdio.
-Ostres, això et posa?
-No, però així sé que quan acaba
el partit, tinc vint minuts fins que arribi el meu home i l’estat d’ànim en que arribarà.
15 comentaris:
Això es podria convertir en acudit, tot i que d'imaginar-m'ho no em fa massa gràcia...!
jajajaja, genial!
Clar que això no funciona si el marit es capfica en veure els partits a casa!
Una dona, per tant, intel·ligent! :)
he, he, he... i no la desconcentra de la feina, això d'escoltar el futbol? :D
Hahahaha mira-la ella que espavilada!!! Suposem que ell es dels que es queda fins al final, que n'hi ha que si ho veuen pelut pleguen abans...
Es veu que confia plenament en el...futbol. Suposo que quan guanya el Barça té replay!! ;)
Molt bona setmana!
Bessets.
Veus? no se m'havia acudit que el futbol pogués ser tan útil...
Ha, ha, ha... Espero que tu no siguis el marit!
Música, millor que escoltar una transmissió 'futbolera'.
Jo com ja men recordo no puc oponar,jejejeje
A mi no m'agrada el futbol ¡¡ je je
Només quan juga el meu fill..
i quasi sempre hi vaig amb la meva companya...
Però ara que ho dius....¡¡¡
Espavilada la senyora, he, he...però vint minuts no donen per gaire, a no ser que sigui el veí....
I si hi ha pròrroga que passa?
I si el marit un dia es deixa el carnet a casa?
I ha de tornar a buscar-lo??
Ja té un armari ben gran al dormitori???
Hohoho...
Publica un comentari a l'entrada