1457

Són els dies que corresponen a quatre anys, tot un temps a la xarxa. Un nadó amb aquest temps ha aprés a caminar, parlar,  comença a ser una mica trapella, vol cada dia descobrir més coses i continuar aprenent del món.

Així és com em trobo, amb ganes de continuar donant guerra, fent ús de la nostre llengua  diàriament.

Que jo sigui aquí només és per gràcia de tots els que entreu, comenteu i deixeu la vostre opinió sigui o no sigui del mateix criteri. Sempre intentant posar-hi aquella mica de sal, els temps no són bons però el somriure és una línia corba que adreça moltes coses. Estic content d’intentar provocar-ho, i sovint em retorna amb els vostres comentaris.

Ara descansaré uns dies, un parell de setmanes potser, però mentrestant ús deixo que aneu traguejant unes fresques cervesetes que m’han dit que no estan malament.

Abraçades

Vaig tornar a casa molt content, estava feliç d’haver trobat aquella preciositat tant sensual que repartia abraçades a la boca del metro.

Em va agafar fort, però amb molta tendresa i amb una olor a perfum molt excitant.

Em va dir que esperava que  recordés l’abraçada molt de temps.

Sí, ho va aconseguir, al mateix temps suposo, que em va fotre la cartera que no he vist mai més.

Tenir-la molt gran no és un problema

Un títol per ajudar a que la vostre curiositat faci click a casa meva, per veure que és el que hi ha de gran....En aquest cas el més gran de tot és la satisfacció, que un cop més hagueu pensat en aquest espai en fer les vostres votacions al C@ts i surti a les llistes com a nominat per la gran final. El premi de fet ja és aquest d’estar entre gent que ho fa molt bé, però el que més goig fa és veure tota la gran llista de blogs que hi participen, amb les ganes que és fa i la qualitat que corre per la xarxa amb veu catalana.

Una veu que ha d’anar a més i anirà a més, aportant un munt de granets de sorra al nostre indestructible català.

Moltes gràcies....la tinc gran, per mèrits vostres.

No m'agrada

Si com a país intervingut, estem constant-ment vigilats, per altres països que opinen cada dia que és el que hem de fer i com fer-ho, em preocupa cada dia més el fet de que tots els que ens miren diuen que si, que anem ben encaminats, que falten unes quantes retallades més, però que el camí és aquest.

O sigui: els que opinen donen per bo que sigui el poble qui pagui el pollastre, també deuen donar per bo que tots els qui ens han robat poden continuar fent-ho, potser també és bon camí  que qui guanyi diners amb la fluctuació dels mercats siguin els mateixos bancs als qui hem injectat diner públic.

Crec o sospito que els qui ens guien no són del nostre equip, van amb ells. Ho tenim malament.

Estem venuts a una pandèmia, de gent, amb un grau molt elevat d’egoisme i ànsia de poder. Els símptomes més freqüents que presenten els malalts són: prepotència, falta d’escrúpols,  abús de poder i no paguen mai res de la seva butxaca.

Eviteu-los, que no ens contaminin, nosaltres no tindrem tant però som autèntics, aquesta ha de ser la vacuna que ens farà sortir endavant.

O Lagartijo

Mira fins i tot ara em sap greu, però sóc així......em vaig presentar a la festa d'incògnit, ningú m’esperava, però ja se sap sóc animal d'estiu i no me’n perdo ni una.

L’entrada amb el meu monopatí va ser majestuosa, totes les noies es quedaren bocabadades i varen deixar tot interès masculí per divertir-se amb mi, suposo que em veuen diferent.......jajajajajaja una nit genial noietes.......

A vosaltres nois tindreu altres oportunitats, a l’hivern no faré acte de presència....totes per vosaltres, i no patiu que tot el que vàreu comprar a la farmàcia per l’esperada festa de les camisetes mullades.....no caduca.

Un apunt seguint el joc a la Sargantana juganera d’estiu.....de les que s’anomena slow.....jo jo jo..... ;)

Pastilla blava

-Fill, em deixaries provar les teves pastilles blaves?

-Pare, no ho hauries de fer, són fortes apart de molt cares.

-Insisteixo, vull provar-ho, quan valen?

-Com vulguis...valen vint euros cada una.

-Demà te’ls deixo al calaix del rebedor.

Quan el fill torna l’endemà, troba dos-cents vint euros al calaix. Truca al seu pare:

-Et vaig dir vint euros.

-Ja ho sé, els altres els va posar la teva mare.

Els mercats

Escoltant com, cada dia, es parla tant del mal estat dels mercats, he decidit donar-hi un cop d’ull per comprovar-ne la seva veracitat.

En un principi he vist la mateixa quantitat de gent que de costum, potser inclús una mica més, deu ser per la gran oferta que hi ha.

Al final he parat amb una noia que tenia una parada de roba interior. Ella després de fer-me cinc cèntims de tot plegat m’ha explicat que veient el mal estat de tot plegat s’havia vist obligada a baixar les calces per poder vendre.

Preocupat jo per saber si aquella era la seva única font d’ingressos, ella m’ha explicat que el seu home després de dos anys d’anar baixant els calçotets havia decidit de venir sense. Ara venia lubricants multi us  i l’hi anava d’allò més bé.

Realment si que estan fotuts els mercats.......però hi ha gent que encara se’n surt, malgrat sigui amb lubricants.

La pregunta és quan ho pararem, quan direm prou i quan veurem aquells brots verds. Jo de moment intento posar-hi sentit del humor. Altre cosa no ens queda.

Quines coses

Potser la meva condició irònica sobre temes com aquests tenen influència sobre la natura o bé potser només és una casualitat.

El fet és que fins ara no m’havia donat compte de la seva existència, fins que ahir collint i remenant per l’hort faig trobar dins la mà una forma que m’era familiar. Arraconant les fulles que la tenien amagada, vaig descobrir aquest element. 

 Quasi està a punt, el que em pregunto ara si serà del tot correcte tallar-la........a trocets.

Quines coses que em passen, de moment no em preocupo, només n’hi ha una que sigui tant sortida.