Com us ho dic ?

Quant aquest post surti a la llum , si les coses han transcorregut amb la normalitat que espero sempre tant per mi com per els altres , estaré de vacances .

Això voldrà dir que durant dues setmanes, segurament , els meus dits no es posaran al damunt d’un teclat ,faran vacances , amb la conseqüència de que tindreu menys feina a llegir posts i també minvaran els comentaris als vostres blocs . Però no patiu per mi , estaré de vacances , se que trobareu a faltar els meus comentaris.....però heu d’entendre que estic de vacances , i que tothom en aquesta vida te dret a fer vacances .

Segurament que més d’una vegada pensaré amb algú de vosaltres quant estigui de vacances , igual que vosaltres pensareu quant torna aquell de vacances ? , vols dir que no fa molts dies que està de vacances . Lo que més greu sap de les vacances es que quant te’n adones dius ,ostres!!! , si ja s’han acabat les vacances .

El motiu d’aquests post es per dir-vos que ...................com ho diria...............això que.............vaja..................ejem.........................que..........me’n vaig de vacances .

Ara seriosament us dic que fins aviat i que estaré ......a veure si ho endevineu ?

Si en tinc l’oportunitat , durant aquests dies , sabreu de mi , si no quant torni us en faig cinc cèntims .

De tot

Resumint les ultimes vint i quatre hores puc dir :

Foc , petards , amics , família , taula , menjar , cava , coca , brindis , tertúlies , amor , felicitacions , dinar , més brindis , regals , trucades ....... moltes vegades de dir gràcies , i es que per els que potser encara no ho sabíeu, sóc un Joan més, dels molts que habiten al planeta .

I com no des d’aquí felicitacions , petons i abraçades a tots els qui anomenem Joana o Joan , i per aquest ordre ....més que tot perquè no acostumo a fer petons als homes , digueu-me “raro”

I per endavant gràcies moltes .

S'acosta........... la nit de Bruixes

Hem entrat a l’estiu i amb ell ens arriba la festa del solstici , una nit per les festes i reunions familiars i d’amics , per fer gresca i passar-ho bé .Però que en sabem de la també anomenada Nit de les Bruixes i que sembla que no queda clar el seu origen , doncs ve de temps remots i sembla que el que es celebra es la nit més curta de l’any . Una de les coses que va quedar aquí es que en la època franquista la varen voler prohibir per ser considerada una festa pagana , que no era digne del cristianisme . Per sort la gent va continuar fent la seva , encara que moltes vegades d’amagat .Per els més crèduls amb mitologia , es la nit en que surten les dones d’aigua, aloges o gojes, encantades, païtides o nimfes de llacs són éssers de la mitologia catalana , éssers femenins que habiten als indrets d’aigua: els estanys, els torrents i salts d'aigua, les fonts boscanes, els gorgs i les deus, les grutes humitoses amb degotalls de pedra, on hi ha corrents d’aigües i llacs de cristall subterranis. Prenen forma de belles donzelles, d’ulls blaus overd maragda, de llargues cabelleres daurades, tons d’aram, o pèl-roges fulgurants als raigs del sol o a la llum de la lluna, destrenades, que els cascadegen fins als peus. Hi ha qui assegura d’haver-ne vist d’alades, com papallones o espiadimonis. Van nues o amb tuls transparents volàtils o atrapats a les belles formes del seu cos o amb túniques molt blanques o d’or empal·lidit. Són semblants a les dones humanes, però la seva natura és menys corpòria, més lleu: poden aparèixer i desaparèixer en un moment. Són joves i no hi ha temps ni tara que les faci envellir; tanmateix són mortals, bé que arriben a viure més enllà de mil anys.Es creu també que l’amoreta només surt aquesta nit i que va disparant a la gent amb arc i fletxes per enamorar-los. També s’explica que es passeja la Dama Fortuna, cavalcant sobre una roda o un carro alat. Qui la vegi tindrà sort assegurada per tot el que li resti de vida. I són força evidents els efectes de la pols que fa casa que alliberen els arbres del bosc per aquesta nit, però només si a un li cau la del sexe adequat, perquè si li cau la pols de l'altre sexe llavors tindrà el casament més desventurat que es pogués desitjar a un enemic.També es creu en la propietat de les herbes recollides aquesta nit , doncs com diu el refrany : Les herbes de Sant Joan tenen virtut tot l’any.Tant li fa el que podem creure el cas es que podem gaudir d’una bona revetlla de sant Joan entre amics i familiars .

Feu molta bondat tots plegats i per els qui ho necessiteu sortiu al carrer a veure si us enxampa l’amoreta i us clava una bona fletxa , per els que ja la tingueu clavada .......divertiu-se junts fent-vos mútuament feliços .

Per fi........... Week end

Segurament aquestes lletres em faran recordar d’aquí a un temps , que aquesta hagi estat sens dubte, fins ara la pitjor setmana de l’any per mi .

No us explicaré totes les coses perquè seria tot un serial i no convé escriure gaire sobre les coses dolentes que ens passen , però em vull queixar perquè considero que hi tinc dret , doncs son moltes les coses que de vegades et carreguen al damunt de les espatlles, que no et pertoquen , però per el sentit humà que ens donen, fas més del que hauries de fer .

En la setmana que acaba i que avui es el primer dia de la meva alta mèdica , resulta que he fet de tot , paleta , lampista , fuster , testimoni de recollida , declarar en un judici , repartidor , secretari .............i la meva feina també . Hauria ,moltes vegades de dir a la gent que s’espavilin una mica més i que jo estic per supervisar la seva feina i no per solucionar el que no saben fer , si saben portar la factura per cobrar , haurien de saber fer la seva feina i no dependre de algú que els hi solucioni .

Total una setmana d’infart per no arribar enlloc i que fart de fer el que es pot , agafo , deixaré el cervell sobre la taula del despatx i em posaré el dels caps de setmana , per poder gaudir una mica dels meus que em tota la setmana poca cosa em viscut junts.

De totes les coses em fa gracia almenys de dir-ne una : Avui desprès d’arreglar una escomesa de gas per que l’operari ho havia fet al raves .....ens hem trobat que al voler connectar-lo , estava tot el tub de gas natural de la xarxa pública , ple d’aigua , amb pudor a gas això si , però ple d’aigua , no no no quatre gotes no n’han tret més de dos cents litres . La pregunta es? Qui es va descuidar l’aigua dins la canonada ? , ningú resulta que no ha estat ningú .

Bon cap de setmana a tots i evidentment totes.

CR7

Diuen que en aquesta vida tothom té un preu i potser si que les persones tenim un valor determinat , que per el meu parer no s’hauria de convertir mai a diners , però les últims noticies del mon de l’esport amb referència al famós CR7, em fan emprenyar , i es que trobo abusiu en el temps que estem que es paguin noranta quatre milions d’euros , per un paio que a sobre fomenta el comportament que podríem titllar de grotesc , donades les festes que es munta públicament al voltant del mon , amb els excessos corresponents .
Trobo que donat l’estat econòmic que ens trobem , asta l’estat hauria d’intervenir amb unes despeses tant considerables , prohibint-ne la seva execució , i es que no ens podem permetre que els clubs ajudin a descapitalitzar el país en moments com els actuals .
Per acabar de rematar-ho resulta que Caixa Madrid , ha concedit ja un préstec de setanta quatre milions per pagar el jugador .
Suposo que el tal Florenti te els números fets i ja sap que haurà de vendre més de quatre milions de camisetes CR7 , que ens mostrarà sens dubte un taca blanca vista des del meteossat sobre la zona madrilenya i que no serà neu ,seran ....camisetes .
La única tranquil·litat que em queda es el fart de riure que ens fotrem , quant després de tota la inversió , continuaran fent el pena , doncs considero que el que estan fent ara es penós i vergonyós.
A mi que em perdonin , però hi ha gent a les nostres canteres que donarien deu voltes a aquests fitxatges jugant a futbol , el que no podrien igualar es el seu ritme de festes i exuberàncies .

Es evident la foto que hauria d'acompanyar el post , però prefereixo no posar-la i NO LA POSARE !!!!!!!!!

Bona pata

M’han dit que es així com em quedarà la cama , si acabo de fer molta bondat uns dies més , com que no em desagrada la imatge , que ja us dic jo que es censurada , he decidit que si , que tot i que m’han tret el guix , sota prescripció pacientíssima , perquè la mèdica no ho volia així , si no que volia una setmana més per acabar de solidificar el trencament , doncs que estaré quiet i em recuperaré sense problemes per anar de vacances , que per cert , només falten quinze dies .
La pregunta que potser us feu es com atures un metge amb tota la pasterada de guix , apunt per la cama , acompanyat per les infermeres amb ganes de iniciar-se en el mon de la construcció . Doncs bé , primer has de convèncer que ets persona de seny i que ningú més que tu te la intenció de curar-se , prometre que estaràs quiet , que només conduiràs lo just i necessari i que no faràs animalades . I jo que li vaig prometre tot , asta que estaria quiet al llit sense fer l’animal , per sort , qui m’acompanya a dormir no té que seguir cap mena de teràpia i té la mobilitat molt ben conservada , només caldrà...........una mica més de paciència .
Ara ja seriosament , no porto guix , estic en recuperació i sembla que tot anirà bé . Només agrair-vos a tots els ànims que m’heu enviat i amb una setmaneta més , espero que quasi estigui recuperat .

Zero en conducta

Aquests dies he passat algunes estones en centres d’atenció mèdica tant d’urgències com de capçalera , com no sóc , per sort , un gran usuari d’aquests llocs m’he adonat ( jo tot sol ) de la mala educació que existeix en la nostre societat a l’hora d’assistir a llocs així .
Sabem tots que l’estat d’ànim no pot ser el més adient quant estàs en un lloc així , doncs entenc que tothom preferiria estar a la platja o dormint amb la dona del veí ( si no t’hi enxampen) , que pas estar allà fent cua esperant que et donin una mala noticia quant sigui el teu torn .
En la paraula torn ja trobo alguna anomalia , doncs no cal aixecar-se del seient per increpar al metge de torn si no t’ha cridat , total per fer-li saber que fa estona que estem allà . Un altre cosa que la gent es passa per el forro dels cu...... es el mòbil , que molt ben indicat està amb un senyal de prohibició com els de la carretera , potser al no haver-hi mossos a urgències la gent no tem per els seus punts , estic d’acord que no volem estar desconnectats , però almenys poseu-lo amb silenci i si algú truca sortiu fora a fer la xerradeta .
En el cas d’urgències , ( vist amb aquests ullets verds que tinc ) si et diuen, has d’entrar sol i els familiars que esperin a la sala d’espera , per que cu...... entreu quatre acompanyants amb el malalt cap dintre urgències ? per tot seguit anar a trobar la infermera per saber si n’hi ha per gaire , home una mica de paciència no us aniria malament , apart de que la vostra espera enmig d’altre gent en silenci , us dediqueu a ensenyar-vos les musiquetes que porteu dintre dels mòbils , perquè no dir-ho , d’última generació i que no estaria malament que els diners invertits us els gastéssiu amb un manual de conducta .
Tot plegat es una simple interpretació del que he vist i em sembla que no es políticament correcte , i que l’únic que hi trobo de bo es que almenys aquest comportament no es típic de la gent d’aquí .
Si en poques hores he vist això , vol dir que una observació continuada donaria sobradament per un llibre que jo anomenaria : Qui desespera a la sala d’espera?

Mala "pata"

Tot va començar amb un cop tonto a la cama , pujant a un lloc indeterminat d’una obra , molt de mal al moment i una gran inflada que espantava , com que movia bé tots els dits i res no em feia mal apart del cop , vaig anar a la farmàcia a buscar una pomada per els cops i a l’endemà havia baixat molt la inflamació , només quedava un bony que pensava que em els dies desapareixeria . El cas es que amb una setmana no em marxava ,per el que vaig decidir anar al metge , que es el que potser havia de haver fet feia dies. La visita va acabar amb unes píndoles per reabsorbir l’hematoma amb uns deu dies i ja estaria tot resolt . Després dels deu dies veient que el bony no marxava vaig tornar al metge , que no era el mateix , i va intentar treure líquid , però en va sortir molt poc . Com a mesura i per estar segur de no trobar-hi res m’envien a la nit a l’hospital Sta Caterina per fer unes ràdios , amb la sorpresa de que el peroné està trencat , per sort sense cap desplaçament , però la fissura es la que fa que l’hematoma no es curi . Total que a vint i pocs dies de marxar de vacances em diuen , noi s’ha d’enguixar . Reconec que em van caure els cu... i els.... .llons al terra .
Si fos un corredor de motos , segur que el diumenge estaria al circuit , però al ser un simple mortal fa que la única sortida sigui guix i paciència . De qui a set dies i tinc que tornar per veure l’evolució , tinc que dir que els metges en veure la situació també hi han posat de la seva part i vull creure que abans de marxar estaré sense guix .
Una nota d’agraïment a tot l’equip que em va atendre , que tot i la mala fama que s’emporten n’hi ha que s’ho guanyen .
El punt més àlgid de la nit va ser quant jo tant feliç havia anat amb el meu cotxe i sol a la visita i vaig sortir amb la cama enguixada i sense el joc de genoll no podia entrar al cotxe, com que aquelles hores de la nit ,cap a les dues, no es tractava d’emprenyar a ningú , vaig tirar el seient tot lo possible enrere i així poder accionar els pedals , tot i resant de no trobar els mossos .....que si al hospital em varen posar el guix ells m’haguessin posat els punts .
Si sabeu d’algun sant que enganxi ossos rapit feu m’ho saber que potser asta li reso .