Quedem?

Quedar sempre és o pot ser una excusa per fer altres coses. Podem per exemple posar cara a la gent, podem fer una estreta de mans, abraçar o petonejar a qui durant molt de temps hem conegut virtualment, i que pel seu tarannà podem imaginar com és a la realitat. La virtualitat està molt bé, però on hi hagi contacte visual i físic no té punt de comparació.

Sembla ser que aquesta vegada els astres s’han alineat i si no surt res d’última hora....podré quedar, per fer aquestes coses i altres.

Que on quedem? Coi com fa molta gent....quedem al Zurich, aquest dijous dia 3 a les set de la tarda i aprofitem per presentar el llibre, el nostre llibre i de passada posar cara i donar gràcies a aquelles mans, caps i cors que ho han fet possible. 

Per si coincidim i hi ha ganes....miraré de portar l’eina ben a punt i carregada, per si s’escau dedicar i signar algun exemplar, jo agraït també m’agradarà que m’ho feu....lo de signar.

Quedem o què?

En mal moment.../69

Tenir aquell ferm desig de foc, que tan sols la distància separa, i la necessitat d’apagar-lo amb un contrafoc. M’imagino escanejant el meu cos sencer, per entrar a la teva vida per correu electrònic. Sentir com agulles de tinta taquen els meus píxels, formant la meva imatge. Les teves mans, estirant el paper. Tinc mig cos a les teves mans, seré teu aviat. 

Error fatal: canviï cartutx de tinta. 

Amnèsia (Relats conjunts)

-Diagnòstic?

-Traumatisme lleu, amb senyals d’amnèsia que haurien de desaparèixer en unes hores o dies.

-Sabem qui és i de què es tracte?

-Segons la seva ex xicota, diu que després de repetides vegades d’enganyar-la amb altres, va voler fer-se perdonar cantant sota el seu balcó vestit de trobador.

-Ah si? I quina va ser la reacció?

-Ella diu que la música va fer caure els testos.

-I ell ha dit alguna cosa?

-No recorda res, només quan es despertava no deixava de repetir: no.... les jardineres no!!! 

-Bé, investiga quin tipus de música tocava i ja pots deixar en llibertat la pobre noia. Per cert, que et deixi un número de telèfon....la vull tenir localitzada.

Proposta a Relats Conjunts de la Carme

Qui me la bufa?

Quan fa tants anys, que has de buscar a les teves primeres entrades, per saber quan és el teu aniversari de blog, t’adones que potser la memòria no ajuda, les neurones es tornen vagues o que realment fa temps.

Tots els aniversaris tenen pastís i espelmes, no cal posar un pastís que llueixi molt però que no ens podem menjar. Però si que puc posar-hi set espelmes, que aquestes llueixen sempre.

Hi puc posar la d’aprendre, la de l’amistat, la de la picaresca, l’eròtica, la de compartir, la de la companyia i finalment hi clavo la continuïtat.

Totes i cadascuna les tinc, les vull mantenir en el meu cap i tornar-la  a clavar l’any que ve, si d’espelmes parlem. 

Pastis no en menjareu, però si me la voleu bufar, us deixo escollir les que vulgueu, i bufeu, que jo estaré al peu del canó i us aniré encenent.....les espelmes.

Perícia

Va ser castigada per la seva mala llengua, inexperta i jove, sense sortir de casa en tota una setmana i que ningú la podés visitar tampoc. 

Les hormones varen encendre l’enginy. Amb l’ajuda de la virtualitat, convidà als seus amics més propers, arran de la tanca del seu jardí. Ella des del gronxador  i amb la minifaldilla, els feia conversa, per aplanar el camí quan el càstig fos alçat.

A que no sabeu quantes paraules té? 

Miss

Jo no he fet res, només he estat espectador agraït d’una errada que m’ha deixat una imatge refrescant al cap. 

Es veu que la noia, no tenia aigua en el neteja vidres del cotxe, aleshores ho soluciona  engegant a tota màquina les gomes, i amb una ampolla des del costat del vehicle, deixar anar aigua en abundància al vidre. Conseqüència? Miss camiseta mullada a primera hora del matí, sort que el caloret i el bon humor, han deixat somriures còmplices a peu de carrer.

Inexpert?

La cara de bon noi i les seves poques aventures conegudes, feien que de la seva boca la credibilitat fos molt alta. 

Un bon dia però, quan varen entrar en contacte físic per primera vegada, la fogositat li va fer perdre part de la seva credibilitat. Amb una habilitat natural va descordar-li els sostenidors  i a primer cop d’ull, amb total seguretat clavà la talla: oh!!!, una cent B.

Per refrescar l'estiu, un altre 69.... vagi de gust

Treball idoni

Pispar, robar o delinquir sempre havien estat a la seva ment, com a cosa d’allò més llaminera i no es podia treure del cap com dedicar-s’hi plenament.

La seva màxima por, sempre havia estat la presó, no suportava les coses que s’explicaven d’allà dins i no es plantejava mai l’opció d’entrar-hi. 

Per fi trobà la manera de poder dedicar-se plenament al que més l’hi agradava.  Amb la màxima impunitat sota el braç, s’afilià a la dreta governant.