Som
de celebrar, de viure i de xalar. Tots ho sabem i ho volem, amb les primeres i
tardanes calors d’aquest recent estrenat estiu, celebrem el solstici amb la foguera que ha de cremar tots els mals
auguris, tot i que mai ho acaba fent del tot. Serveixi almenys la present per
trobar-nos, que el foc es converteixi en passió i que la passió desenfreni en
hores merescudes de disbauxa per oblidar masses injustícies viscudes a diari.
Potser
serà el dia que més curta la tindrem, però sempre s’ha dit que la mida no és el
més important, sinó la intensitat en que es viu. Serà la nit més curta, però hi
haurà tot el temps del món per gaudir-ho i
on més que mai tothom ha de saber que
no és no. Tant si és un, com una manada.
Bona
revetlla la de demà, cremeu-ho tot i guardeu les espurnes per el dia a dia.
Joans i Joanes.......ja ho sabeu, moltes felicitats!!!!!