diumenge, 30 de setembre del 2012

El Mosso


El bar estava  ple, vaig gosar a demanar seure amb tu. No t’hi vas oposar, ens vàrem caure molt bé i el temps va passar volant. Per poc faig tard a comissaria.
Tota la tarda mirant el tovalló amb el teu telèfon. Trucaria acabat el torn.
No va poder ser, a l’últim escorcoll de la nit, jo mateix vaig haver de posar-te les manilles.
Reconec que em vaig excitar.  

dijous, 27 de setembre del 2012

Divorci


-No puc aguantar-te més, estic farta de que em menteixis, enganyis i em prometis coses que no compleixes mai.
-Saps de sobres que no, jo sempre faig el millor per tu, i ningú més que jo sap el que realment vols.
-Mentider, hi ha coses que portes prometent-me durant anys, em vas dir que no em controlaries tant, que em donaries més diners, que aniríem arreu agafats de la mà  i la única cosa que fas és aprofitar-te de mi.
-Et dono tot el que necessites, no sé que coi vols més. I no m’aprofito de tu, només agafo el que és meu per dret legítim.
-Ja n’hi ha prou, no vull sentir ni una paraula més, em separo, vulguis o no.
-Ah si? I on aniràs, si no et voldrà ningú, que et penses que sola te’n en sortiràs? A més si goses marxar, et denunciaré legítimament i hauràs de tornar, que et penses?.
-Doncs mira, tinc el pressentiment que sola estaré més bé que mai, que aviat faré amics dels bons i que les relacions les consentiré jo. O sigui que.....adéu Estat.
-Eh, Catalunya.....eh on vas?. Va torna, revisarem el nostre matrimoni, faré el que tu diguis, parlem.......
-Parlem? Més mentides?.......No gràcies, m’espavilaré soleta.

Finalment ella va poder ser rica i plena......ell, mai més fou altre.

dimarts, 25 de setembre del 2012

Els tres músics




Saps de sobres que no m’agraden les pintures d’aquests tipus, però tu no vols escoltar mai els meus gustos.
Avui ho has tornat a fer, sense fer-me cas has tirat de dret a la nova exposició, segons tu molt interessant, on hi han quadres on trobar-li el sentit costava la seva estona. Al final quan hem entrat he aconseguit que cadascú fes l’exposició per el seu compte. M’has dit que em trucaries quan acabessis i només d’entrar ja t’has quedat bocabadat intentant desxifrar el quadre dels tres músics. Jo he anat fent la meva.
Al cap de quatre hores, quan m’has trucat, jo encara no estava. El mosso del museu m’ha ensenyat tots els recons del magatzem, fins i tot me’n ha descobert algun de meu.
Per fi hem sortit tots dos contents d’una exposició, encara que jo no et sàpiga o pugui dir el que més m’ha agradat. El cubisme potser no l’entenc massa, però el cubà m’ho ha ensenyat tot.


Una aportació a Relats Conjunts

diumenge, 23 de setembre del 2012

No em va agradar


Em vares posar còmode, de panxa amunt, sense preses et preparaves. Jo tancava els ulls, no volia veure el que feies, em vas demanar que obrís la boca. Jo em vaig deixar fer, et notava a prop, molt a prop, quan es varen començar a escoltar alguns gemecs.
El que més greu em sap és que abans de marxar vaig haver de donar-te setanta euros.
Odontologia crec que s’anomena.

dijous, 20 de setembre del 2012

Canvi de prioritats


Si abans  a l’hora de volar em dirigia automàticament a un companyia low cost Irlandesa com a solució barata, amb el temps els criteris han anat canviant.
Aquest any una companyia low cost, com pot ser la Italiana Air One, apart de donar un preu més que raonable, et fa sentir com un viatger normal, sense haver de fer cues amb l’esperit  d’atleta olímpic per poder agafar un seient, mentre escoltes com comenten: jo no vull l’ala.....com si d’un pollastre es tractés.
Hi ha diferents maneres de fer les coses i, viatjar sense que et facin ruboritzar en públic de si la tens massa gran ficant-la en un forat de comprovació, córrer per agafar lloc, fer cua un hora abans per ser dels primers, pagar més per la maleta que per el bitllet i els últims incidents esdevinguts alguns per picaresca, fa que al final si hi ha altre opció canviïs de companyia.
Per mi ha passat de ser opció prioritària a últim recurs i, si ho rumiem bé, potser no és cap tonteria aplaudir fervorosament cada cop que aterra un avió dels seus.
Un “lacasito” a qui endevini la companyia.

dimarts, 18 de setembre del 2012

Virus ITV


Quan vas a un lloc on s’ha de pagar primer, et posen alguna cosa per el forat del darrera, et sacsegen, miren si perds oli  i si les gomes estan en bon estat, dóna per pensar en alguna cosa de caràcter definit com a lúdic, però no és el cas.
La qüestió és que uns senyors amb bata, amb esma de treball molt poc accentuada i amb paraules calcades del anterior client, et fan unes proves recaudatòries del teu vehicle per saber si pots circular adequadament.
Si ets bon minyó i has sigut curós amb la salut del teu company sentimental, metàl·lic, tens com a premi una enganxina de colors, que podràs lluir tot un any.
Tot plegat per el mòdic preu de quaranta cinc euros i amb un senyor molt amable que et diu, toqui’m el pito, cosa que no m’acaba de fer el pes, però per l’enganxina, el que faci falta.

diumenge, 16 de setembre del 2012

Em vaig acostar


No m’hagués acostat a tu si no fos pel tanga negre que sortia dels teus cenyits texans. Conèixer qui calçava tal delicadesa em va fer posar davant teu.
Vaig veure una cara plorosa, quan vas alçar la mirada. Sense paraules vaig demanar ajudar-te i tu vas acceptar la meva mà estesa. Et vas obrir a mi.
Des d’aleshores que gaudeixo molt sovint del que em va acostar a tu.

dijous, 13 de setembre del 2012

Hi haurà WiFi?


Aquesta era la pregunta que es repetia aquest any cada vegada que  canviàvem d’allotjament durant les vacances, amb  els nostres acompanyants en edat adolescent.
Aquesta és la seva primera preocupació, estar connectats, altres prioritats com l’ordre, el que podem fer o el que menjarem per dinar passen a segon terme. Si alguna cosa els fa aixecar el cul de la cadira, és el fet de posar la clau d’accés, aconseguit això, la resta del món pot aturar-se.
Doncs no, nosaltres com a pares dolents que som, no hem deixat aplicar aquesta llibertat  de connexió, considerem que no poden deixar de pujar a les noves tecnologies però tampoc fer-ne un abús. Un cop entès això, la seva desídia pròpia per el que no els interessa, posa en perill la relació de vacances, cosa mai desitjada.
Aleshores quan t’adones que la cosa es pot torçar, els has de treure del forat en que ells sols es posen,   carregar tot l’equip a l’esquena i si cal treure el pallasso que tots portem dins per tenir una jornada sense incidents. Al mateix temps, per exemple, fas coses com capbussar-te a l’aigua des de més de cinc metres,  que acostant-te als cinquanta no faries sense una motivació extra.
La mainada és senzilla, el difícil és treure’ls del seu món cada cop més digital, però quan ho aconsegueixes t’adones que estàs més viu que mai i que et tornen tot el que els hi dones.
Des de que la història s’escriu, es diu que la generació jove està perdent els valors, que no seran mai com nosaltres, que on anirem a parar.  Però si ens hi acostem el necessari, arribarem a compartir més del que ens pensem. 

dimecres, 12 de setembre del 2012

Ja és 12 S


El poble ja ha deixat clar que estem units, tant els que han estat allà en persona, com els que ho hem seguit des de la distància podem veure com un sentiment molt gran ens uneix.
Ara tocar parlar als de dalt, no sabem si ho faran al cent per cent, però el que si sabem és que ara estan entre l’espasa i la paret. Ells que, tant diuen, treballen per el poble, no poden deixar passar una moguda com aquesta. Ara és hora, tenim pressa, volem aixecar-nos aviat, sortir d’aquesta crisi i ser d’una vegada per totes lliures i auto suficients.
Començarà un ball de xifres a veure quanta gent hi havia, un milió i mig diuen uns, segur que a Madrid hi retallen algun que altre zero, per si volen apagar aquestes veus només els queda fer l’estruç i amagar el cap sota terra, cosa que els surt força bé.

Estem en el bon camí, acabem-lo de fer. Tenim pressa!!!

dimarts, 11 de setembre del 2012

#11s2012


Aquest símbol farà córrer com la pólvora què estem fent avui, perquè més enllà de les nostres fronteres, principalment les del nord, sàpiguen que necessitem.
Avui es batran rècords, serà la diada més multitudinària de la història del nostre poble, les senyeres s’han esgotat a molts llocs i ja no queden autocars per anar a BCN.
Després d’aquesta demostració, esperem entenguin que ens vulguem desenganxar del remolc que portem. No volem ser lladres d’Extremadura ni de cap altre autonomia, volem ser nosaltres, amb els nostres mitjans i principis, un nou estat d’Europa. Un Estat modèlic.



diumenge, 9 de setembre del 2012

Remei i Prudència


Elles dues sempre s’ho explicaven tot mentre feien bugada al safareig, fins les intimitats més grolleres amb els seus marits.
Un bon dia la Prudència no va voler parlar més d’aquests temes. Just, quan la Remei gaudia del millor sexe.
El que no sabia la Remei, era que els seus plaers eren gràcies a la Prudència, al no dir res, de les classes pràctiques impartides amb el seu home.

dissabte, 8 de setembre del 2012

Dimissions?


Algunes graven vídeos masturbant-se, sense controlar que el futbolista de torn els escampi per la xarxa, fotent potser el millor gol de la seva vida, apart dels que ha fet en.......fora de joc. Parlen de dimissions.
Als Estats Units, un home a qui l’hi agrada jugar, es veu que se’n ha cansat i ha decidit fer una gran botifarra a Madrid, desafiant als pressentiments tant segurs de la tal Esperanza. No parlen de dimissions, encara.
A Catalunya parlen d’una mena de xocolata del lloro, que embolicada amb paper maco, sota el nom de Barcelona World pot ajudar la nostre economia. Potser si tot tira endavant caldran algunes dimissions.
Mentrestant crec que la millor opció seria que féssim tots plegats un vídeo masturbant-nos i demanar la dimissió de ser Espanyols.
Bon cap de setmana!!!

dimecres, 5 de setembre del 2012

Problemes de llengua


Quan un creua fronteres amb la sana intenció de passar uns dies d’esbarjo, i és conscient de que no domina bé l’idioma que l’acull, ja de per si va amb compte.
Com que els diners manen, i molt, un sempre acaba a les lleixes d’un supermercat cercant quelcom per endrapar i beure. Cofoi un, del comportament dels seus petits, els deixa que agafin alguna cosa per beure amb el sopar, tot el que no sigui aigua sempre sembla festa major per els més petits.
Just a l’hora de sopar i amb l’ànsia que els seu pare l’hi ha deixat amb herència, beu amb sed acumulada, per el que sembla, un bon glop de suc.
Acte seguit mirant tots la cara estranya de l’hereu i escoltant la rialla encomanadissa de la seva germana, vàrem veure que allò no era suc de poma. Era vinagre de poma, molt lluny del gust dolcenc que la seva boca esperava.
Sempre ho dic i no em canso de repetir-ho, mireu molt bé el que us poseu a la boca.

dilluns, 3 de setembre del 2012

Sorpresa


Tornàvem a estar junts, ella havia tornat, els cossos ansiosos bloquejaven les paraules, innecessàries els primers dies de tornar a estar junts.
El dinar de diumenge va ser molt sensual, engrescador i amb unes postres molt sucoses, de cossos nus sobre la catifa, banyada per el sol de migdia.
Vaig quedar astorat, quan ella em va dir que portaria la seva mare a viure amb nosaltres uns dies.....sospitosament indefinits.

dissabte, 1 de setembre del 2012

EEEEEEEOOOOOOOO!!!!


EEEEEEOOOOOOOOOOOO!!!!!!!!
 Ostres amb quinze dies quina mà de pols que ha entrat al bloc.....això sí les cerveses les heu deixat ben buides, me’n alegro.
Ho reconec, no he pogut estar sense entrar algun que altre dia a veure que fèieu, que dèieu i què s’estava coent per aquestes contrades, però em vaig prometre de fer-ho de puntetes, sense fer soroll ni deixar rastre.
Tornem a la rutina diària, després de passar dues setmanes fora per Eslovènia, un país que també va viure la seva Independència i que a la meva manera de veure ho han sabut fer prou bé. Hem estat en zones molt rurals, on et dóna la sensació de temps passats, quan els pagesos d’aquí podien sobreviure amb unes poques terres i un quants animals.
Les seves infraestructures són bones, el parc mòbil tot i no ser luxós és de molt bona qualitat, la seguretat ciutadana exemplar i com no algun lloc turístic on claven ventallot a qui és deixa. Nosaltres com a bons Catalans hem fet honor a la nostre condició i hem passat de visitar unes coves a Postojna i el castell de Predjama per el mòdic preu d’oferta en pack familiar a cent deu euros i amb pàrquing apart. Hi ha coses que per famoses que siguin, no es pot demanar tant.
Una cosa molt pràctica també és el sistema de pagament d’autopistes amb un  pagament únic per un període de temps, uns trenta euros per tot un mes. Des d’aquí agraeixo a qui ens va fer arribar la seva vinyeta que ens ha permès circular gratuïtament, cosa molt d’agrair en aquest temps. Tornarem el favor, segur.
Tot té el seu fi, hem rigut, hem gaudit dels dies i hem fet el que millor sabem fer, estar tots junts i amb ganes de tornar-hi.