Cavalcant tota la nit per la
xarxa de trens de rodalies i mitja distància, aconseguí arribar al poble de la
jove princesa. El poble presentava un ambient mesquí, era un petit nucli de
banderes blaves que resistia a la cada vegada més aferrada estelada.
Això no arronsaria al jove
cavaller, ja es cuidaria més endavant d’aquest tema. Ara necessitava trobar la
cova de la princesa.......o la del drac millor dit. No seria pas tasca fàcil,
el gps estava sense bateria. Hauria de
refiar-se del vell mapa de les GR encara tant present.
Tres hores més de caminada el plantaren
davant de la cova. La seva tardança havia estat fatídica, era massa tard per
fer-hi res, els trobà tots dos al llit fumant una cigarreta electrònica.
Segons explicà el jove, abatut
pel desenllaç, la princesa havia acabat de llegir les cinquanta ombres de Grey,
l’alteració de la libido varen fer estralls en ella, i es llençà a les urpes
del drac.
Diu que ella, volgué
recompensar al cavaller oferint-li un trio, cosa que ell refusà. No li
agradaven les noies.
19 comentaris:
Aquest porta ***tres rombes*** m'ho hauràs d'explicar més a poc a poc, jejjej.
Bon Sant Jordi!
Bessets i una rosa!!
Brutal, el final apoteòsic!
Què ens ha agafat a uns quants per fer versions modernes de la llegenda? Però la teva és molt teva, aquest final sorprèn a qualsevol, i això que jo he pensat molts cops escriure alguna cosa en la que la relació sigui entre drac i cavaller, però m'ha sorprès igual.
M'agrada aquesta princesa tan atrevida i eixerida.
Haha!!! Brutal, i el final mooolt bo :))
Molt bo el final! M'has agafat en fals!
Bona diada, Joan i companyia!
Boníssim!! :))
Feliç Sant Jordi!!
L'ombre de Grey és molt llarga!
Cauen "desde la princesa altiva a la que pesca en ruin barca"
I si a sobre el príncep no li agraden les noies...
Això és el que passa quan agafes els trens de rodalies, mai saps a quina hora arribaràs i, és clar, ell va fer tard, no sé si el drac li podrà perdonar...
Molt bona versió i molt teva, Joan, m'he divertit molt llegint-la!
És clar que va rebutjar la noia, si tenia a la seva disposició un senyor drac! Una versió ben divertida de la llegenda.
Les "50" han causat estralls!
Pobre cavaller...
Ets únic seguros aixi.
tu havies d'haver estat avui a Passeig de Gràcia signant llibres... ets el meu idol! BONISSIM aquest conte.
Nano, un conte increïble! Aplaudiments virtuals.
En la teva línia... hehe
vaig tard, però molt bo!
Fantastic Joan amb un final molt bó i divertit.
Noi, em trec el barret.
Sempre és una alegria llegir-te. Fas aflorir com a mínim un somriure, encara que pintin bastos.
Moltes gràcies.
Al final de la teva entrada hi ha una frase que diu "Publica un comentari a l'entrada".
Val, ho faig, però jo et diria: "Publica un llibre. Ja".
Tindràs l'èxit assegurat i ja veus que un munt de seguidors/compradors també.
O sigui..que ell no va anar a salvar a la princesa sinò a lligar amb el drac?
De totes maneres, un trio no s'hauria de refusar mai. Mai.
Publica un comentari a l'entrada