Quan
estàs en plena manifestació protestant per allò que tothom sap, el cap no deixa
de donar voltes per altres “limbos”, cosa que demostra que puc fer dues coses a
l’hora.
Observar
aquest munts de gent que necessita constant-ment alimentar-se, beure i evacuar,
provoca que la persona humana ha d’estar sempre pendent de com podrà ingerir i
evacuar vagi on vagi. Ha de preveure sempre aquesta necessitat, ens hi va la
vida.
Això
em fa plantejar si el cos humà té un error del sistema, doncs la avantatges que
tindria sense aquestes necessitats són inacabables, però la veritat és que no.
Si
així fos, ahir no haguéssim pogut sortir al carrer per cagar-nos en tot,
demostrar que ens podem pixar a la cara de qui ens insulta i apagar la gana que
tenim de sortir al carrer a demanar i exigir el que és nostre: la llibertat que
hem triat, demostrat amb números, amb seny, amb ganes, amb civisme, sense
violència i deixant tot net com una patena.
No
tenim error de disseny, menjar-se’ls i cagar-se en tot, tard o d’hora serà un
plaer.
