Que curtes que son 98 hores

Doncs si resulta que les noranta vuit hores , han passat volant , potser per culpa de la sidra Normanda , el calvados , el benedictine o be per el bon temps i el lloc tan esplèndid que ens hem trobat .

Quatre dies donen per molt , però la veritat es que s’han fet curts, molt curts . Però torno amb les piles carregades per engegar la recta fins a final d’any , que d’això es tractava.

Com sempre podreu veure ,en poc temps ,una acurada redacció de l’escapada a lou cost , per si algú s’anima a conèixer llocs tant propers i relaxants .

Dir-vos només que val la pena perdre estones a la web per poder trobar llocs , especials com l’Hotel que hem anat aquests dies , només cinc habitacions , regentat per un matrimoni , amb un tracte totalment familiar , per no dir casolà . Un menjador amb una taula llarga on els visitants comparteixen taula i experiències , on la mestressa mateix presenta als comensals per trencar el gel i de on en surten tertúlies molt enriquidores on es barregen un munt d’idiomes , en el que s’inclou el universal idioma dels gestos , si cal . Potser no es un espai per sibarites , però per gent com nosaltres estat genial . I tot això no ho dic per el calvados artesanal que ens va regalar el propietari.........ho dic amb les ganes de tornar-hi .

Un lloc per recordar i recomenar......com diuen ells Le Chateau

98 hores

Aproximadament i si res no va malament aquestes seran les hores que estarem els propers dies amb la meva parella , sols , sense nens , per desconnectar i carregar forces , que en un tres i no res estem a Setembre i tot torna a la normalitat .

Es una escapada , que fem des de que ens varem casar , ara fa quatre anys , i que podem fer perquè els nens ja tenen set i deu anys , una de les avantatges de celebrar la pascua abans del ram , doncs es queden tranquil·lament sols i asta , pregunten perquè no ens hi estem més dies .

Molta gent ens diu perquè anem sols , perquè no ens els enduem amb nosaltres , que si els trobem a faltar i tot això , però sempre hem pensat que tant ens va bé a nosaltres com a ells , sobretot quant eren més petits , doncs aprenen a conviure amb altre gent i fer-se a altres costums .

Es un bon tractament per les parelles , sobretot per les mares , que son les que més hores estan pendents dels petits , viure quatre dies sense estar pendent d’ells es tota una font d’energia que permet de retrobar-se mútuament i poder menjar , passejar , parlar ....sense sentir aquelles adorables veus que interrompen dient : mamaaaaaaaaaaa .......papaaaaaaaaaa .

Es trobem molt a faltar i de fet el primer any va costar de decidir-nos , però ho varem fer ,de moment anem repetint , esperem continuar-ho i perquè no, allargar-ho a més dies . I amb ells cada any ja fem les vacances corresponents i que agraden a tots .

Si heu fet clic a l’enllaç ja sabeu que anem a celebrar el nostre quart aniversari de casament a Normandía , terres de parla francesa , un idioma desconegut per mi , però no per la meva parella , que es la que s’encarrega sempre del........... francès i que trobo que el................. parla molt bé .

Primer aniversari

Per celebrar el primer aniversari com a blocaire , us poso el meu primer post que aleshores gairabé ningú no va llegir , doncs la meva entrada en aquest mon ha estat molt lenta .Com que moltes vegades a la vida he fet servir aquestes reflexions per solventar alguna cosa o si més no tranquilitzarme, us les deixo i cap a entrar de ple al segon any.

El dia d’avui no el viuràs mai mes , aprofita’l

No et preocupis més per el que ja no es pot resoldre

El naixement de tots els problemes , pesseta o bragueta

No es ric qui te més diners sinó el que sap gastar-los degudament

Recollir un munt de petits instants t’evocarà sens dubte a la felicitat

Davant qualsevol decisió , la millor solució sol ser la que mes ànsia et dona

Dedicat més a la teva família , doncs es en la única feina que ets insubstituïble

Si no tens pressa per tornar a casa, comença a preparar la separació , no ets feliç

No cal que planyem qui es separa , felicita’l , doncs ara ha deixat de perdre el tems

La vida, com en el cinema , son moltes les coses que es solucionen en l’últim instant

A LA CUA.......com sempre

Mentre els nostres politics es continuen barallant entre ells amb maniobres de degradació partidista , omplint pàgines de diaris de batalletes que no porten a res . En canvi altres països com França , Alemanya i ara Japó han sortit de la recessió i ja comencen a tirar endavant , mentre nosaltres encara continuem caient amb picat . El nostre país està ple d’oportunitats per poder muntar negocis , treballar i sortir endavant , només fa falta no posar tants de pals a les rodes i posar les ajudes on cal . Es penós que les oportunitats d’un país es perdin per mala gestió , doncs es irritant que s’aprovi una llei per un nou canal de tv de pagament en temps record i que no podem fer un canvi a la llei per treure del carrer als lladres de petits furts , pidolaires i putes a cada cantonada . Donem una imatge de que això es can pixa , el disneyland dels delinqüents i el país on si ets un desgraciat sense res per perdre pots fer el que et doni la gana . Aquesta imatge es la que ens acabarà de fer perdre una rica font d’ingressos com el turisme , que cada cop més volen llocs segurs on passar-s’ho bé i no estar pendent de denuncies per que el segon dia ja els han robat l cartera . Prou de tanta xerrameca i poseu-se a treballar , feu coalició entre tots si voleu però feu alguna cosa per tapar una via d’aigua que porta el país cap a una profunditat de la que no sortirem

Venir del hort....

Fa temps que us vaig parlar del meu petit hort ecològic , doncs ara es hora de parlar dels resultats , en un any que sens dupte ha estat bo amb aquest aspecte .

Tot el producte que ha sortit d’aquest tros de terreny ,que no sobrepassa els vuitanta metres quadrats , no ha estat tractat amb cap mena de producte ni d’adob ni insecticida químic . Es un producte cent per cent natural criat amb aigua , fems i algun insecticida biològic fet a base de herbes i per tant vull creure que es sa de veritat.

Amb això només vull dir que potser el resultat final no es tan maco i tan abundant , però veient les fotos de recollida en un mateix dia no esta tan malament .

M’alegro ara més que mai quant veig que proliferen cada dia més aquest tipus de productes amb un caire ja professional , doncs en un mateix tret matem dos ocells , el de ser respectuosos amb el medi i amb la salut personal de les persones .

Si us falta convenciment proveu el mateix producte comprat a una botiga biològica o provinent d’una agricultura malauradament convencional , el gust es molt diferent , tot i que entenc que , no hi ha res com menjar-lo just desprès de recollir-lo , un premi suposo al meu petit esforç , que tant m’agrada .

Com sempre una imatge val més que mil paraules , on a més podreu comprovar que tinc uns bons pebrots .

Panxing

Tot i ser un esport molt practicat per la gent , cal saber que també te les seves contraindicacions com tota cosa que es practica en aquest món .

Que com me’n he adonat ?.....senzill , tot el cap de setmana de practicar-lo , un cap de setmana que ni tant sols he agafat el cotxe , un cap de setmana amb la gent de casa i els que han vingut de fora , un cap de setmana de xerrar , jeure , estirar-se , dormir , menjar , tornar-hi , i un llarg etc de coses d’aquest tipus .

La única feina que es pot anomenar, es la preparació d’una gran paella d’arròs , un mèrit perdut als pocs moments, doncs ens l’hem cruspit tota , el que ha fet que , tornem quedar absorbits per el sofà amb la tertúlia, interrompuda per la paella, envoltats del soroll dels clics clics dels glaçons .

La pregunta que em ve avui al cap es , com pot ser que descansar cansi tant ? , avui hauria d’estar com nou , ple d’energia , amb ganes de treballar . Però no es així , tinc ganes de tornar a casa i continuar fent el que portava fent des de el divendres al vespre .

Amb tant poques hores no crec que sigui una adicció , per lo tant es tractarà d’anar-ho practicant , de tant en tant , per saber-ne més coses amb el permís sempre de la bàscula del bany que desprès d’uns dies així ,quant entres ja et mira malament i asta sembla que et faci un somriure maliciós .

S’observaran molt acuradament els comentaris de la gent que pugui estar en la mateixa situació , per entre tots intentar esbrinar si es o no , un bon hàbit .

Mentrestant , bona setmana .

Seria fantàstic

Dic seria per que de moment no m’ho deixen fer , serà per desconfiança , per diners o per que seria considerat de tenir unes bones penques .

El cas es que sempre he reclamat i he escampat als quatre vents , sense de moment treure’n res de profit , que les meves millors vacances , o en el seu cas el millor repartiment , seria que podéssim gaudir de quinze dies , junts tota la família , fins aquí tot bé doncs ja ho fem . Després poder fer quatre o cinc dies amb parella sense nens i amb tota tranquil·litat , això també ho tinc aprovat amb nota doncs ho portem fent quatre o cinc anys . Però el que ja seria una passada es el fet de poder gaudir de quatre o cinc dies més , sol . Ara s’ha disparat l’alarma general i tothom està pensant , on vol anar aquest bandarra? , que vol fer sol? , quina en porta de cap? .......doncs heu fallat per que jo soc bon nen ....molt bon nen ( si amb cabells blancs , però nen) i no vull fer el bandarra ni en porto res al cap i potser no aniria sol .

Es tracte de fer una sortida sol , amb algun amic o colla d’amics per desconnectar de tot i deixar de tota obligació o devoció familiar , per tornar a sentir-te jove i no teníem lligams amb família i entitats bancàries . Per suposat jo deixaria a la meva parella sens dubte a fer la seva part “sola”(no soc un masclista ) això si .....vigilant amb alguna infiltrada jejeje.

Tinc un parell d’experiències d’aquest tipus de quant tenia moto , una que varem fer la volta a la península amb tretze dies i l’altre de també tretze dies al Cap Nord a Noruega . Totes dues varen ser unes experiències inoblidables per mi i en guardo un gran record , apart de que prometo que no tinc fills escampats per cap d’aquests llocs , ni motius per haver-n’hi , la única cosa que varem muntar varen ser les motos.

Ara no reclamo tants de dies , doncs entenc que tinc més deures que abans , però reconec que em vindrien de gust i serien profitoses.

Com que de moment la sol·licitud al meu permís està sent constantment denegada , no em queda més remei que anar picant pedra .....i molt intensament , el que no se es si algun dia es trencarà , de moment ni tant sols s’esquerda.

Abans de.....i després de

Vaig llegir aquest llibre d’en Xavier Moret fa més d’un any quant vaig decidir viatjar a Islàndia . Em va agradar l’estil i la manera de relatar les seves vivències en el país, gairebé podríem dir ,en clau d’aventura , fent una gran feina d’investigació sobre el terreny per tal de que més tard, sortís el que per mi, es un gran treball .

No es una guia turística ni molt menys , però la seva lectura et dona un gran impuls per conèixer el que sens dubte es un gran país, amb una gent fantàstica .

No es una lectura obligada per viatjar-hi , però tampoc s’ha de deixar de llegir si no es pretén anar al país en qüestió . La manera en que es planteja l’obra fa que en tot moment , tinguis aquella espurna d’aventura al mateix temps que coneixes molt bé tot l’entorn de cada recó de l’illa.

Ara avui després acabar-lo de rellegir , t’adones que cada paratge que surt en el llibre el pots recordar quasi en directe , diríem , el que fa que la seva lectura t’ompli molt més .

Animo doncs a qui tingui ganes de fer volar la imaginació cap a un món tant diferent i al mateix temps ,poc llunyà ,a viure l’experiència d’una lectura que per mi ha estat molt encisadora .

Aquesta segona lectura , i segurament no última , m’ha fet pensar amb les persones , les pots conèixer i opinar sobre elles , però cada cosa que en descobreixes , fa que siguin menys estranys i més propers . No hi ha com conèixer el terreny per poder-ne opinar .