Pot semblar el més fàcil del món, però ben mirat no és tant senzill com es podria pensar, si no se’n té una certa experiència.
Primer de tot cal cercar el lloc idoni per fer-ho, no sigui que després l’haguem de repetir, fent dues vegades la mateixa feina amb l’afegit de reparar el mal del primer error.
Si tenim clar això, només ens cal emprar el trepant, no taladro, amb la broca adient a la mida del tac. La mida si és important. Si fem una bosseta amb paper enganxada a la paret, amb cinta adhesiva per sota de on hem de foradar, evitarem el de vegades molest “polvo”. Amb el forat fet, introduirem el tac de plàstic, sempre si pot ser de marca fischer amb model dx, que admet molta tolerància amb les mides de clau.....s’emmotlla a quasi tot i no balla dins el forat, que sempre és important. Ara ja podrem procedir a ficar el clau fins la profunditat desitjada i penjar el que ens havíem proposat.
Seguidament farem tres passes enrere per comprovar la seva verticalitat, penjant-nos una medalla si el resultat és el desitjat.
Com veieu, de qualsevol bajanada se’n pot escriure un missal si es vol, sense ser transcendent, tenir interès i amb la sola intenció d’omplir espais. Això no seria cap problema, si no fos que és el mètode més emprat per la classe política. Xerrar molt per no dir, ni fer res de interessant.
