diumenge, 1 de setembre del 2019

Coses a dir


He tornat, al bloc almenys per un apunt, i de vacances almenys fins que torni a marxar. En primer lloc felicitar-vos als que encara sou aquí per aguantar-me, cada cop menys, aquests 11 anys que va complir aquest espai a principis d’agost. Onze anys, mare meva, la de coses que han passat i mirant ara enrere sembla que fos ahir, que tenia aquella empenta i ganes de dir coses aquí. Ara l’empenta hi és, les ganes de dir coses també, la ironia aguanta bé, però no es manifesta aquí, les persones canviem o les costums canvien, però hi sóc i vaig passant de tant en tant.
Hem tornat de vacances també, i contents d’haver sobrepassat les expectatives que ens havíem fet, doncs en un viatge de pressupost baix  té més mèrit que quant els diners no són un problema.
El destí ha estat Bulgària, des de Sofía capital fins a les platges del mar negre i tornant per el sud en una ruta més o menys circular.
Un país de contrast, on pots veure un cotxe de gama alta, avançar un carro tirat per un cavall, on tot és manual, la gent sobreviu als pobles amb venda ambulant i poca cosa més. El turisme ha portat recursos als llocs de més turisme de platja, però al interior on hi ha més riquesa cultural i de patrimoni antic encara la cosa no s’ha massificat.
És un destí barat, on hem menjat cada dia dues persones en un ventall de 15 o 20 euros. Sempre amb només plat per persona, postres i cafè, doncs són molt generosos amb el menjar. Si fem servir com a barra de mesura la cervesa, una ampolla de mig litre al restaurant, està a un promig de 1,40€.
Amb els allotjaments passa el mateix, hem dormit a uns preus de entre 15 i 25 euros la nit amb apartaments amb cuina i bany privat. En total ens hem allotjat a 10 llocs diferents i tots molt correctes.
El lloguer de cotxe al final ha sortit per 21 euros al dia, cosa que no està gens malament.
Hem al·lucinat amb els monestirs i pobles ancorats en el temps, amb la bona gent que ens ha ates, inclús sense que entenguin una paraula d’anglès. També val a dir que hi ha zones on tot està deixat de la mà de Deu, s’ha d’anar preparat per veure coses autèntiques. Per nosaltres una de les parts bàsiques de fer turisme.
Us deixo unes quantes fotos per veure de què parlo, tot i que els qui seguiu a instagram a garbi24 ja les heu vist fa dies.