M’ha sobtat la normalitat en
que aquelles persones que corren per casa i, que estan en plena edat de l’indiot,
m’han pogut assegurar que hi ha gent de
la seva edat que no saben o tenen dificultats en llegir un rellotge analògic.
Desprès d'aprofundir en la qüestió, previ acord d’un sopar d’hamburgueses,
(investigar és car...) em diuen que no és una o dues persones en concret, si no
que són més les que quan els poses un rellotge amb aquelles broques tant maques
alcen les celles amb senyal de: com va això...la llarga, la curta i la que no
para de moure´s, en una esfera que de vegades no hi ha cap número....??? .
Aleshores i per no sobrecarregar la massa encefàlica diuen: No, si jo no en sé
de llegir això, sempre he tingut rellotges amb números, i es queden tant
amples.
Coi i jo recordo com si fos
ara quan varen sortir els rellotges digitals i que t’havies de gastar la setmanada
per poder lluir-ne un, per fer l’entrada triomfant arremangat a la discoteca. Potser
és que ha passat molt de temps ja, però jo crec que és la tecnologia que va
massa ràpida.
Vosaltres que sou.....de
broques o de números? I si és el primer cas, quina és més important, la llarga,
la curta o la que més es mou?
Bona setmana gent.