Has pres precaucions?

Per la fogositat del moment, semblava que no havia de donar per rumiar més enllà del què el moment demanava. Ja ho diuen: quan truquen a baix, a dalt no hi ha ningú. 

Havien passat quasi dues hores, el frec a frec havia estat intens per les cares que posaven, tot i així ell, amb un to seriós l’hi va dir: Has pres mesures no? Ella sense pensar-s’ho va contestà: Si oi tant, he fet un acte notarial on consta que passarem la nit junts.

Dubtosa veracitat

Senyores i senyors ha arribat el moment en que no n’hi ha prou de llegir les noticies, a més les hem de contrastar abans d’arxivar-les al nostre disc dur de neurones.

Potser a vosaltres no us passa, però jo que com molta gent m’informo a base de twitter de les entitats periodístiques. Però últimament fins i tot en aquestes més serioses hi ha hagut notícies que s’han desmentit i han passat unes hores en que realment la notícia ho era només per la seva incertesa. Parlo de la vida d’una persona i, sense ser la primera vegada que passa.

Aleshores de què serveix una notícia ràpida si l’has de posar en dubte? Que fem amb aquelles re piulades on es “tunegen” portades de diaris? I els comptes falsos per aixecar merder abusant dels insults per tenir més protagonisme?

Si hem de passar més temps contrastant el que veiem, potser millor esperar a l’endemà a veure imprès sobre paper el que són ja, notícies velles.

Tot per l’afany de ser el primer en dir-ho, sense saber-ne la certesa, però el primer. 

A veure per quan una xarxa seria, que ja veig que tot el que són ocells blaus acabaran abatuts, per no fer les coses bé. 

Tot cansa

M’he adonat amb el pas dels anys que ser responsable arriba a cansar, i algunes vegades agradaria que t’ho donessin tot mastegat, per no haver de ser sempre qui tira del carro.

Són ja més de vint anys els que porto al capdavant, temps amb molta gent al meu càrrec, temps amb menys i ara quasi sòl, però sempre com a primer responsable i sota la mirada del qui mana. Si bé et quedes exclòs, de la primera línia de foc de la responsabilitat jurídica, la resta tot ha de tenir contesta i a ser possible que agradi a les orelles de qui pregunta.

No compten les dificultats, ni els enfrontaments que puguis tenir amb els de sota teu, ni com ho has fet perquè surti el que ha de sortir. Només compten els resultats.

Les parts bones també hi són, flexibilitat, triar el camí a seguir, quan fer-ho, sentir-te bé quan tot rutlla i saber que no ets l’últim mono, ajuda a tirar endavant i no voler canviar. Però ja us dic jo, que tirar del carro tant de temps cansa. 

Les crítiques cauen sempre imparables, els elogis s’envaeixen fent-se quasi sempre invisibles.  

Instint bàsic

El noi avorrit dins la consulta, en espera d’escoltar el seu nom per entrar,  agafà una revista de frivolitats, per matar l’estona. Un acte reflexa, el va fer adonar de fins a quin punt els aparells electrònics que l’envolten, des de fa anys, han afectat els seus instints. Sense quasi adonar-se’n, encantat mirant la foto, en roba interior, de la jove model d’una coneguda marca, li etzibà dos copets a la imatge amb el dit índex, tot esperant que s’ampliés per veure-ho amb més detall. 

No va poder contenir un lleuger somriure d’incredulitat, al temps que llençava la revista damunt la taula. 

Fàcil d'encendre

Tenia els nervis a flor de pell. Ella feia molt de temps que esperava poder convidar a sopar al seu, fins ara amor prohibit. Avui era el gran dia. 

Era tant l’estat de trasbals que, a poc d’arribar ell, no trobava les cerilles per encendre la vitroceràmica........ Per sort ell avançà l’hora de la trobada, en arribar s’acostà a ella lentament i amb el tacte suau d’un sol dit, la va encendre......al màxim.

Amb una mà ja no en faig prou

Ningú diria que les coses havien d’anar així, un comença a fer-ho i sense adonar-se’n, s’hi acostuma, amb més o menys regularitat, però sense deixar-ho mai, doncs el plaer el té enganxat a anar-l’hi fotent sempre que pot.

Amb el pas del temps mires enrere i, sense avergonyir-te del que fas veus, que com aquell que diu sense adonar-te’n, ja has de fer-ho amb dues mans.

Avui, amb l’apunt nº 830 aquest espai fa 6 anys, som menys, però hi som i de moment amb ganes de ser-hi per temps.

Aprofito doncs ara que tinc les mans enlaire senyalant el sisè any de blog, per fer-vos arribar un fort aplaudiment a tots els que sempre o de tant en tant, sigui per criticar o afalagar, teniu un petit moment per aquest modest espai. 

Apa obriu la nevera (vostre) i a celebrar-ho........ xin xin.

I tant que me'l emporto

-Escolta gamarús, si ara dius que em vols deixar, perquè de sobte sospites que t’enganyo amb d’altres, per mi ho pots fer. Però et dic que mai acabaré d’entendre com pots arribar a pensar això de mi, que compto les hores que falten per què arribis a casa per estar amb tu. El que si penso de veritat és que tot això és una excusa, no saps com desfer-te de mi i t’inventes ara que tinc amants a tort i dret, quins pebrots que tens. Si, tu ves recollint sense dir res més, no fos cas que et fotessis de peus a la galleda i haguessis de reconèixer tot el que et dic, covard. Ah i de passada et pots endur també aquesta merda de foto que vares fer de les marietes, que sempre m’ha semblat ridícul de nassos.

-I tant que me’l emporto, és molt especial per mi, la marieta és el micro i l’altre la càmera de vídeo. Alta definició, captació d’enregistrament intel·ligent i gran angular que agafa tot el llit...........sempre que hi ha moviment.

-No et crec. 

-Ah no?, cap problema, aquesta tarda busca el teu nom a la xarxa...alta definició nena. Fliparàs.

Aportació als relats conjunts d'estiu de la graaaaaaannnn!!!! CARME

Setmana fantàstica

L’home s’esperava una setmana plàcida, ell ja havia consumit les seves vacances, però aquesta setmana estava sòl. Companys fora, jefe fora, feina programada per ser suau i només quatre dies de feina. Genial no?

Però l’home, el diumenge a la nit ja la va passar en blanc, fent viatges al wc amb una gastroenteritis de collons. Fent el cor fort, l’endemà va anar a treballar seguint una ruta acurada on hi havia wc disponibles, no fos cas. No havia passat ni dues hores de treball, que unes trucades telefòniques esgarraven els plans de feina plàcida preparada. Dues urgències en una setmana de quatre dies, fantàstic.

El dimarts amb el cos encara en mal estat, doncs no aixeca la vista al so d’uns talons.... re-programa la feina, amb tant mala fortuna que el mòbil cau al terra a no més alçada d’un pam, trenca la pantalla i es queda incomunicat. La gentilesa dels veïns en deixar fer una trucada pot fer que l’hi portin un telèfon vell per sortir del pas. No serà fàcil, doncs l’aparell de segona mà va quedar en desús amb una contrasenya tipus patró impossible d’esbrinar. L’home s’ha passat una estona fent dibuixos a la pantalla, fins que s’ha afartat i ha anat a la cerca d’un ordinador on poder mirar com cony es fa una restauració de fàbrica.

Ara que ha pogut organitzar el demà, l’hi diuen que el temps oferirà xàfecs arreu i possiblement no pugui portar a terme l’organització i a sobre la migranya ha fet acte de presència....

Ara l’home comença a mirar la setmana en positiu i pensa que tampoc va tant malament, avui fa 9 anys que es va feliçment casar i potser demà encara podrà veure alguna camiseta mullada pel carrer.....coses totalment compatibles. Què més es pot demanar?

La llargada dels pantalons curts

Us heu fixat amb aquells pantalons curts que ensenyen mitges galtes? Jo em pregunto si això a l’hora de comprar-los també té una talla específica o hi ha un servei de “tunning” per adaptar-los al tros de bistec que es vol  ensenyar.

Si ja ho sé, passo masses hores al carrer i dóna per observar i rumiar aquestes coses, però om quan ho veu de prop i s’hi fixa atentament, pensa que si realment la moda obliga o entrem en el terreny exhibicionista. Perquè de ben segur que per la calor no serà, la comoditat sembla que tampoc, doncs cal portar la gespa ben arranada per tal de que en qualsevol inclinació fortuïta no s’ensenyi el pentinat.

Fa un temps era moda ensenyar cul per dalt...ara ensenyar cul per baix, potser d’aquí un temps serà el bell mig del cul. En tot cas ara començo a entendre allò de que la moda és molt “cool” 

A per cert, a mi no em molesta ben gens la moda, com més cul....millor.

No fa falta gaire per ser feliç?

Tots ens omplim la boca de que fa falta molt poc per ser feliç a la vida, que traient el suc a les petites coses podem arribar a tenir allò que ens omple les pàgines de la vida, de moments per emmarcar. Hi estic totalment d’acord, encara que amb més potser seria més fàcil, amb poc podem omplir de felicitat les nostres vides.

Però sempre hi ha un però, i aquest és, que per viure amb poc ens demanen molt, fins al punt de que sembla calculat el fet de que et quedi el just, per viure amb poc, la resta cal entregar-ho tot per dedicar-ho a la malversació, robatori o com es vulgui anomenar. 

Estem envoltats de rates, que van mossegant sense mesura el formatge, el que nosaltres fem, el nostre formatge.

Organitzar-se és vital

Aquest any havia dit prou de trastos per les vacances, estava fart de carregar el cotxe amb coses que després no s’acabaven utilitzant. Vaig repetir una i mil vegades, poca cosa, maletes petites, res que no serveixi, només el que sigui imprescindible, que arreu del món hi ha botigues de tot.

De bon matí quan em vaig llevar, vaig veure que m’havia deixat sòl a casa. Però passats uns dies vaig rebre una postal tranquil·litzadora on deia: No pateixis per mi, he trobat tot el què em faltava. 

El que no m’ha quedat del tot clar és si tornarà.......