Com cada any, aquestes dates em fan
reflexionar. No en el que representen, sinó en el que comporten i d’alguna
manera ens obliguen.
És possible sortir de la roda del consum,
que any rere any ens aboquen a compres que ni són necessàries i estan en el seu
punt àlgid de preu?. Hem de comprar el que sabem que en menys de dues setmanes
estarà a meitat de preu? Alguns ho fan, jo cada cop menys i m’estic plantejant prohibir que em facin regals, sempre que hagin
de comportar més de vint minuts en pensar què comprar i sigui per quedar bé. Perquè
desenganyem-nos, amb la varietat i abast de productes que ens envolten, cada cop és més difícil que rebis un regal
just al teu gust o necessitat. Si necessito una gorra, la vull al meu gust, al
meu color i a la meva mida. Que m’agradi i em quedi bé, encara que sigui només
als meus ulls.
Han passat aquells temps en que esperaves
aquestes festes perquè necessitaves unes bambes o una camisa. Ara per sort o
per desgràcia tenim de tot i massa, l’únic que ens manca són diners que
malgastem, juntament amb la por de no quedar bé i què diran.
Estic d’acord en que, als més petits el que
calgui, per fer durar aquella il·lusió que malauradament és de les poques coses
veritables d’aquest món. Nosaltres ja som grandets.
Gastem les nostres energies en
retrobar-nos, abraçar-nos i dir-nos allò que ens costa tant a vegades.
Podem fer pujar el consum, però que sigui
de petons i abraçades.
