dimarts, 25 de setembre de 2018

Paritat





Haver estat ensinistrador de lleons m’ha permès portar-los a ratlla i gairebé ensenyar-los a mossegar l’amo quan decideixi venir a veure perquè no se’m cruspeixen. Però començo a tenir por de no poder-los controlar, fins ahir hi havia paritat, però ara ha començat a introduir un animal cada dia i masses lleones en un espai tant petit pot ser perillós fins i tot per mi, reconegut ensinistrador de lleons.....però ai les lleones, quina por, les lleones.


11 comentaris:

M. Roser ha dit...

Em pensava que tu n'erets l'amo...Veus, el no respectar la paritat pot portar molts problemes i és clar amb un espècimen com tu , les lleones se't rifaran, vigila, he, he!!!
Bon vespre, Joan.

Joana ha dit...

Les lleones ja saben què volen... això de tenir amo...
(Com sempre, poc i bo!)

xavier pujol ha dit...

Les lleones impartiran justícia.

rits ha dit...

pobretes lleones, elles tan manses, que el que volen son cadellets :)

XeXu ha dit...

Compte amb les lleones que tenen molta mala llet. Els mascles són massa dropos!

Carme Rosanas ha dit...

Pobre domador!!! Cada cop li posen més difícil!

jomateixa ha dit...

ai ai
Ja tens raó, ja ;D

Pakiba ha dit...

Un treball molt difícil, cuidat dáquets animalots.

Elfreelang ha dit...

un relat molt teu.....jejejeje molt bo

kira permanyer ha dit...

sempre fas pensar quan escrius... el poder interpretar els teus posts es el més interessant. Gràcies.

pati di fusa ha dit...

El control és avorrit. La vida necessita lleones (vull dir, emocions)! ;)